Segon cas que transcendeix en pocs dies en què una actuació policial vinculada a un desallotjament a Barcelona acaba amb una persona condemnada amb pena de presó. Si fa uns dies era una dona de CiutatMeridiana la que va rebre el revés judicial, que a més va ser desnonada el dia dels fets, ara la justícia ha resolt un cas sobre el barri del Raval. Segons una sentència a la qual ha tingut accés Nació, una militant pel dret a l'habitatge ha estat condemnada pel jutjat penal número 10 de Barcelona a sis mesos de presó per delicte d'atemptat contra l'autoritat i a 180 euros de multa per un delicte de lesions. A més, se li reclama que indemnitzi un mosso amb 150 euros.
La veïna ravalenca, però, també va acabar malparada pel que fa a lesions. Tal com mostren imatges d'aquell dia, la cara de l'activista va quedar visiblement ferida, tant als ulls com al front i la boca, arran de l'actuació policial.
A diferència del cas de Ciutat Meridiana, aquesta vegada el procediment no ha constat de cap testimoni afegit ni de cap prova visual que acompanyés les acusacions contra la veïna del Raval. La intervenció va ser de portes endins d'una finca. Així, tot el contingut valorat per la magistrada ha estat la paraula dels agents implicats. Com que la declaració policial té un valor superior davant la justícia, les negatives de l'acusada davant el relat policial han quedat en no-res.
Ara bé, l'acusació particular d'un dels mossos reclamava dos anys de presó i la jutgessa ha decidit aplicar-li una pena de mig any. Aquest càstig menor no requerirà l'entrada a presó, ja que la condemnada no tenia cap antecedent penal. Tanmateix, la defensa segueix demanant-ne l'absolució i ha interposat un recurs d'apel·lació a l'Audiència Provincial.
Dues versions contraposades
Tot plegat va començar el vespre del 30 de novembre del 2022. Els Mossos d'Esquadra declaren que van rebre un avís d'ocupació d'un immoble del número 95 del carrer Carme a través d'una alarma i que s'hi van personar, mentre que el Sindicat d'Habitatge del Raval assegura que l'advertiment el devia fer un veí indignat que es queixava habitualment. Les dues versions xoquen. I el grup pel dret a l'habitatge justifica el seu relat tot mencionant que el pis ja tenia obert des de feia tres mesos un procediment judicial per ocupació "amb ple coneixement dels Mossos". Si ja estava ocupat, no podia ocupar-se una altra vegada, argumenten.
El cas, però, és que la presència policial va coincidir amb el moment en què la Joana, membre del col·lectiu ravalenc, entrava a l'edifici. El relat dels agents sosté que li van dir que no accedís al replà on eren ells i afegeixen que la seva resposta va ser faltar-los al respecte i apuntar cap a ells amb el mòbil, amb l'aparença de gravar-los. Tot seguit, declaren que ella -acompanyada d'una altra persona- es va negar a marxar cap a la planta inferior i que això va portar un dels agents a intervenir, que ella va reaccionar "movent els braços" i sense accedir a identificar-se.
Els policies declaren que l'agent que va actuar va "posar contra la paret" la veïna, que ella va respondre tirant coces, que un d'aquests moviments va impactar contra la tíbia del policia, que durant la intervenció "van caure al terra" i que ella llavors "es va colpejar la cara". Com a resultat d'aquesta situació, el mosso mostra un informe mèdic que conclou que va patir una "contusió a la cama dreta amb lleu equimosi -un blau- a la cara anterior de la zona tibial" que va costar tres dies a curar-se i que cap d'ells va ser impeditiu.
La versió de la Joana, per contra, remarca que ella anava a buscar uns apunts a un pis de l'edifici i que quan es va trobar els Mossos d'Esquadra va obeir la indicació de baixar una planta. També assegura que no va gravar res i reconeix que no es va identificar. Davant aquests fets, la dona declara que li van girar el cap i li van posar "la cara contra la paret" i "després contra el terra".
També apunta que el mosso que la va reduir li va posar el genoll a sobre, mentre li posava les manilles. En aquests moviments va ser quan la membre del Sindicat d'Habitatge del Raval assegura que va patir les rascades que li van aparèixer al front, primer pel xoc contra la paret, i als llavis, per l'impacte amb el paviment.
Els arguments de la jutgessa del cas
Sobre aquest element, la jutgessa menciona a les seves conclusions que la dotació policial en cap moment va negar que les lesions de la Joana tinguessin a veure amb l'actuació dels agents, però subratlla que aquest procediment el que fa és resoldre com a acreditat que la lesió del mosso és "plenament compatible amb l'acció" d'un "cop contundent a la tíbia". Això dona la raó "objectivament" a "la versió mantinguda pel denunciant", raona la magistrada.
La Joana, contactada per aquest diari, defensa que les acusacions són falses. A més, en un comunicat, denuncia com a contrasentit que, després d'haver rebut "una pallissa", hagi acabat també castigada pels jutjats. En aquest cas, en un procediment amanit amb les peticions de presó de l'acusació particular del sindicat policial USPAC. De fons, però, la mateixa dona condemnada fa una crida a revertir l'actual situació que fa que hi hagi tensions permanents entre els col·lectius veïnals organitzats i la policia al voltant de les problemàtiques amb l'habitatge. Afirma que evitar un desnonament no pot acabar amb conseqüències penals o administratives.
Abans que la situació es revisés
Fa temps que aquestes externalitats havien afectat amb multes els activistes que es plantaven a les portes d'un edifici on es volia practicar una expulsió judicial. Després que això s'hagi esmorteït -el Govern, aleshores en mans d'ERC, va aplicar-hi una treva- ara s'apleguen casos de conseqüències penals. En dues setmanes, dues dones han rebut penes de presó per escenes d'estira-i-arronsa amb la policia en ple desnonament.