07
d'octubre
de
2016, 21:55
Actualitzat:
09
d'octubre,
17:11h
Joan Carles Ollé i Favaró, en una imatge d'arxiu. Foto: ACN
El 20 de novembre, es renoven els òrgans de govern de tots els col·legis notarials de l'Estat. Però només hi haurà contesa electoral en dos d'ells, el de Castella-la Manxa i el de Catalunya. Els notaris catalans elegiran –o reelegiran- el seu degà. L'actual, Joan Carles Oller Favaró, es presenta per a un tercer mandat enfront la candidatura que encapçala José Vicente Torres Montero. El reglament notarial exigeix que en cas que un degà en exercici vulgui ser-ho per tercer cop consecutiu, li cal l'aval dels 25% dels col·legiats. Ollé ja els té. De fet, en té més.
Joan Carles Ollé va ser el notari davant el qual, l'octubre del 2006, Artur Mas va signar un "Compromís amb els catalans" amb vint-i-una promeses, entre les quals que CiU mai establiria pactes permanents o estables amb el Partit Popular. Mas no era encara president ni Ollé degà. Arribaria al deganat el 2008 i ha "sobreviscut" al Mas president. A Ollé sempre se l'ha considerat proper a l'antiga Convergència.
La vida col·legial sol transcórrer plàcida. La major part dels notaris viuen abocats als seus despatxos, entre lligalls i signatures. Són uns pocs d'ells els qui troben temps –i potser ambició- per fer política notarial. Ho demostra el fet que en la majoria dels casos només es presenti una llista electoral. I a vegades, ni això. A Castella i Lleó i Navarra no s'ha postulat ningú i caldrà designar una gestora.
És inhabitual que un degà es postuli per un tercer mandat de quatre anys. L'exigència d'un suport de partida 25% dels col·legiats està pensada pel cas que hi hagi la petició expressa perquè un degà continuï. Dels prop de 500 notaris en actiu al col·legi català, Ollé Favaró ha presentat el suport de 220, una demostració de força en tota regla. Segons ha pogut saber NacióDigital, molts d'ells li han demanat que es presenti altre cop, però també és cert que en alguns casos ha estat l'entorn del degà el que ha demanat el suport en alguns despatxos. Això ha molestat un sector del gremi.
A la dreta i poc catalanistes
Ollé Favaró ha conformat una candidatura el més plural possible, sempre en un sector que no es caracteritza per una gran varietat de colors. En el seu equip, hi ha professionals de suau matís catalanista, com ell mateix, o com Joan Carles Farrés (candidat a tresorer) al costat de fedataris coneguts pel seu conservadorisme, com José Alberto Marín (candidat a vicedegà) o Javier Martínez Lehmann, del tot indiferent a un notariat arrelat al país.
Entre els 220 signants del suport al tercer mandat d'Ollé hi ha notaris de diverses sensibilitats, però en general prima l'establishment col·legial. Un dels noms destacats que el recolza és Antoni Bosch, que va fer política durant un temps, i va presidir el PP a Barcelona. O Enric Viola Tarragona, fill de l'exalcalde franquista Viola i persona també de posicionaments molt dretans. Però també han signat per ell Àlvar Espinosa i Marc Sansalvadó, de posicions ben diferents i en aquest darrer cas, clarament catalanista.
La llista de José Vicente Torres inclou algun nom de pes dins de la professió, com Mariano Gimeno, i integra Esteve Cuyàs, secretari de la junta fins ara i conegut per les seves posicions ultraconservadores i gens catalanistes, a qui alguns situen obertament en l'entorn del PP. En general, però, es tracta de professionals menys coneguts a la professió.
Es fa difícil trobar diferències molt clares entre les dues candidatures, que encara han de presentar el seu programa. Els pocs notaris compromesos amb la catalanització del col·legi reconeixen una major sensibilitat de l'actual degà, que ha convertit la revista col·legial, La Notaría, en bilingüe, el que ja és un avenç. D'altres són més escèptics. Eladi Crehuet, fundador del grup Àpoca, un illot d'heterodòxia entre els fedataris i compromès amb la catalanització del col·legi des de fa anys, es declara abstencionista i creu que no hi ha diferències molt nítides pel que fa a la catalanització del notariat.