Molt interessant i molt ben documentat el Sense ficció d’ahir al vespre sobre l’auge de l’extrema dreta a Europa. Apunts molt rellevants, com per exemple que als diputats i representants de Vox d’Andalusia i de Terrassa –per posar els dos exemples que apareixen al reportatge- no els està permès expressar-se amb llibertat a preguntes dels periodistes. Depenen de la doctrina que els arriba des de Madrid. Bones entrevistes a Itàlia i Suècia, bon treball de dades i de context, amb apunts històrics entenedors i mirada global ambiciosa: què passa al món que permet aquesta mena de fenòmens? Un parell d’apunts al respecte: el tsunami de l’ultraliberalisme, esclar, ideología nefasta, promotora de l’egoïsme i l’individualisme. I l’absència de referents clars, la crisi galopant de l’esquerra, etc.

Però en el fons és aquest un argumentari ja sabut. El fotoperiodista Jordi Borràs hi destaca que seria un error subestimar la força d’aquesta mena de partits i organitzacions. Totalment d’acord, i tant que sí. Però no subestimar-los és compatible amb dir que són una colla de burros, oi que sí? Una caterva d’indocumentats, de malalts d’ideologia podrida? Uns tarats que no tenen res a dins el cap. I els que els inspiren? Doncs em temo que tampoc. Els famosos intel·lectuals de l’ultradreta, com ara Sánchez Dragó, poc més que una caricatura patètica: Vox es un partido emocionante y Santiago Abascal una especie de John Wayne. Pobre home.

[blockquote]M’agradaria saber per què un d’aquests individus, un ignorant profund, decideix sortir al carrer a desfilar amb la mà alçada, ple de tatuatges fètids, drogat fins les celles, i amenaçar, insultar i pegar a qui li dóna la gana[/blockquote]
Doncs en efecte, això és el que trobo sempre a faltar en aquesta mena de reportatges i d’informes sobre la ultradreta. Ens parlen molt de política, de crisi de valors, d’absència de referents, de context, de demoscòpia etc i molt poc d’intel·ligència, d’estudis, de lectures, de professors. M’agradaria saber per què un d’aquests individus, un ignorant profund, decideix sortir al carrer a desfilar amb la mà alçada, ple de tatuatges fètids, drogat fins les celles, i amenaçar, insultar i pegar a qui li dóna la gana. Què ha llegit aquesta gent? Qui han sigut els seus professors? Què opina la seva mare? Té fills?

M’agradaria que algun dia ens expliquessin això. Suposo que no deu ser fàcil. Suposo que aquesta gentussa no està disposada a segons quines subtileses que els deixin totalment despullats. Però, és clar –i no ho dic pel reportatge d’ahir- comença a ser un pèl fastiguejant aquesta obsessió malaltissa per explicar els ets i els uts de l’auge de l’extrema dreta, per a sostenir que no tot aquell que vota Vox és un fatxa sinó que pot ser un desenganyat de la vella política i bla bla bla. Va home va! Vox és merda i qui vota Vox és un merda. Ja som grandets per segons quines correccions polítiques.

Al reportatge hi ha alguns fragments brutals. Com quan les càmeres se’n van al barri de los Remedios de Sevilla, amb molts votants de la banda de tarats aquesta, i els testimonis són brutals. Un senyor afirma que ha votat Vox perquè defensen la Setmana Santa i las cosas taurinas. I una senyora sosté que estan molt bé perquè són els únics que estan de veritat en contra de la llei de memòria històrica. Mireu, podeu donar-li totes les voltes que vulgueu però d’això se’n diu ignorància profunda. Ho diu en algun moment el periodista italià Paolo Berizzi, amenaçat de mort i obligat a anar amb escorta: “Aquesta gent tenen per sobre seu algú que potser algun cop ha llegit algun llibre”. Se l’entén perfectament: la gran majoria ni un n’han llegit. Parlem d’això algun dia?