Menjar-se les ungles té nom i és onicofàgia. Un hàbit que molta gent practica sense pensar-hi gaire, però que pot arribar a convertir-se en un trastorn compulsiu amb conseqüències físiques i psicològiques. Aquest costum de menjar-se les ungles no només pot afectar l'aparença de les mans, sinó que també pot portar problemes de salut, des de danys en les dents fins a infeccions a la pell.
L'onicofàgia afecta una gran quantitat de persones arreu del món i sovint està associada a l'ansietat i a l'estrès. A més, aquest trastorn no sol presentar-se de forma aïllada, ja que les persones que en pateixen tenen més possibilitats de desenvolupar altres conductes obsessives. En aquest article, aprofundirem en les causes d’aquest hàbit, a qui afecta més i les possibles solucions per posar-hi fi.
Què és l'onicofàgia?
L'onicofàgia és el terme mèdic que defineix el fet de menjar-se les ungles de manera compulsiva. Aquesta acció, aparentment inofensiva, pot tenir conseqüències negatives per a la salut física i mental. A nivell físic, la mossegada constant de les ungles pot provocar deformacions a les ungles, infeccions a les mans i fins i tot danys a les dents i les genives.
A nivell psicològic, les persones que pateixen aquest trastorn poden sentir-se avergonyides o frustrades per no poder controlar l'impuls, la qual cosa empitjora el seu estat d'autoestima. El trastorn de menjar-se les ungles es manifesta principalment en nens i adolescents. Al voltant del 30% dels nens es mengen les ungles, i el percentatge pot augmentar fins a un 45% d'adolescents amb onicofàgia.
Tot i això, un percentatge més reduït d’adults també manté aquesta compulsió. S'ha observat que els fills de pares amb trastorns mentals poden tenir una major predisposició a desenvolupar aquest hàbit.
Causes de l'onicofàgia
Les causes exactes de menjar-se les ungles no estan del tot clares, però es creu que hi ha una forta relació amb l'ansietat i el trastorn obsessivocompulsiu. Aquest hàbit pot ser una resposta a situacions d'estrès o d'avorriment. Per exemple, els nens poden començar a menjar-se les ungles davant de canvis importants, com un canvi d’escola, l’arribada d’un nou germà o la pèrdua d’un familiar.
A més, l'onicofàgia sovint s'associa amb altres trastorns, com la tricotil·lomania (arrencar-se els cabells) o la mucomania (menjar-se les secrecions nasals). Aquestes conductes tenen en comú la necessitat de controlar l'estrès mitjançant accions repetitives que ofereixen un alleujament temporal, però que a llarg termini poden ser perjudicials.
Com tractar l'onicofàgia?
Tot i que no existeix un tractament únic per a l'onicofàgia, hi ha diverses estratègies que poden ajudar a controlar aquest hàbit. Algunes de les recomanacions inclouen:
Cuidar les ungles: mantenir-les netes i ben tallades pot reduir la temptació de mossegar-les. A més, pintar-les amb un esmalt de sabor amarg pot dissuadir la persona d'intentar menjar-se-les.
Identificar els desencadenants: moltes persones es mosseguen les ungles en situacions d'estrès o avorriment. Identificar aquests moments pot ajudar a prevenir la compulsió.
Teràpia conductual: la teràpia conductual s'ha demostrat eficaç en molts casos, ja que permet identificar els desencadenants i reemplaçar l'hàbit per altres accions més positives. Una tècnica popular és la de "substitució d'hàbits", on la persona aprèn a reemplaçar el costum de mossegar-se les ungles per una altra acció menys perjudicial.
Consultar un professional de la salut mental: en casos severs, un psicòleg pot oferir suport per reduir l’ansietat i treballar en el control dels impulsos.
L'hàbit de menjar-se les ungles
L'onicofàgia o hàbit de menjar-se les ungles, és un problema més profund del que pot semblar a simple vista. No només afecta l’aparença de les mans, sinó que pot portar greus conseqüències físiques i emocionals. Tot i que pot començar com una resposta a l'estrès o l'avorriment, pot convertir-se en una compulsió que resulta difícil de controlar sense ajuda. Aquest trastorn afecta principalment nens i adolescents, però pot persistir en l'edat adulta.
Conèixer les causes de l'onicofàgia i saber identificar els desencadenants és el primer pas per abordar aquest hàbit. Amb l’ajuda de teràpies conductuals, el suport familiar i algunes estratègies de prevenció, es pot aconseguir deixar de menjar-se les ungles. Si tu o algú proper té aquest hàbit, considera buscar ajuda professional per prevenir les complicacions que poden sorgir i restablir una relació saludable amb el cos i la ment.