23
de juliol
del
2016
Actualitzat
a les
17:54h
Si per alguna cosa es va caracteritzar el ple de l'Ajuntament de Manresa de dijous passat, l'últim abans de les vacances d'estiu, va ser per ser una sessió molt insulsa sense debats de massa quirats. Una situació a la que els espectadors i els periodistes s'hauran d'acostumar a partir d'ara després de la renúncia del regidor Toni Llobet, un dels principals referents retòrics de la corporació.
Si algun passatge es va poder salvar de la sessió de juliol va ser el recordatori que el portaveu de la CUP, Jordi Madeu, va fer als regidors d'ERC durant el debat de la moció sobre la laicitat de l'Ajuntament de Manresa. "Els recordo que el govern municipal d'ERC va decidir deixar d'anar a missa el 1931, i fins i tot l'any següent van impedir, físicament, la sortida de la processó des de la Seu", els va etzibar després que en el primer torn d'intervencions quedés clar que CDC i ERC votarien en contra de la moció que presentaven conjuntament amb DM.
El text demanava entre altres coses que els regidors no assistissin a actes religiosos en nom de la corporació i que s'eliminessin aquest tipus d'actes de les programacions oficials. Tant el representant de Democràcia Municipal, Dídac Escolà, com el de la CUP, Jordi Masdeu, van insistir que no es tractava d'impedir que els regidors anessin a missa "sinó que no ho facin en nom del consistori".
Tant el portaveu socialista, Felip González, com la regidora de CDC, Mercè Rosich, van recordar a Masdeu que feia poques setmanes havien coincidit tots tres en l'acte de tancament del Ramadà musulmà i que "laicisme no vol dir no assistir a actes religiosos, sinó no prioritzar-ne un per sobre d'altres". En tot cas, Rosich va assumir que els actes catòlics tenien més protagonisme que els altres "perquè moltes festes tenen un origen cristià que no es pot eliminar de la pròpia festa".
Va ser aquí on Masdeu va recordar als regidors d'ERC que el govern republicà de 1931 va aprovar no assistir oficialment a actes religiosos, i que el 1932 va impedir, situant-se a la porta de la Seu, la sortida de la processó. La presidenta d'ERC, Mireia Estefanell, va respondre que eren una altres temps i que "no hi havia tanta pressió". "Precisament el 31 hi havia molta més pressió catòlica que no pas ara", la va contradir Masdeu, "els hereus no volen seguir l'exemple dels seus antecessors", va concloure.
Malgrat aquest intercanvi de paraules, cap grup no va canviar de postura, i la moció es va tombar amb els vots en contra de CDC, ERC i PSC, i l'abstenció de Cs. Els únics vots a favor van ser els dels que presentaven la moció, DM i la CUP.
Si algun passatge es va poder salvar de la sessió de juliol va ser el recordatori que el portaveu de la CUP, Jordi Madeu, va fer als regidors d'ERC durant el debat de la moció sobre la laicitat de l'Ajuntament de Manresa. "Els recordo que el govern municipal d'ERC va decidir deixar d'anar a missa el 1931, i fins i tot l'any següent van impedir, físicament, la sortida de la processó des de la Seu", els va etzibar després que en el primer torn d'intervencions quedés clar que CDC i ERC votarien en contra de la moció que presentaven conjuntament amb DM.
El text demanava entre altres coses que els regidors no assistissin a actes religiosos en nom de la corporació i que s'eliminessin aquest tipus d'actes de les programacions oficials. Tant el representant de Democràcia Municipal, Dídac Escolà, com el de la CUP, Jordi Masdeu, van insistir que no es tractava d'impedir que els regidors anessin a missa "sinó que no ho facin en nom del consistori".
Tant el portaveu socialista, Felip González, com la regidora de CDC, Mercè Rosich, van recordar a Masdeu que feia poques setmanes havien coincidit tots tres en l'acte de tancament del Ramadà musulmà i que "laicisme no vol dir no assistir a actes religiosos, sinó no prioritzar-ne un per sobre d'altres". En tot cas, Rosich va assumir que els actes catòlics tenien més protagonisme que els altres "perquè moltes festes tenen un origen cristià que no es pot eliminar de la pròpia festa".
Va ser aquí on Masdeu va recordar als regidors d'ERC que el govern republicà de 1931 va aprovar no assistir oficialment a actes religiosos, i que el 1932 va impedir, situant-se a la porta de la Seu, la sortida de la processó. La presidenta d'ERC, Mireia Estefanell, va respondre que eren una altres temps i que "no hi havia tanta pressió". "Precisament el 31 hi havia molta més pressió catòlica que no pas ara", la va contradir Masdeu, "els hereus no volen seguir l'exemple dels seus antecessors", va concloure.
Malgrat aquest intercanvi de paraules, cap grup no va canviar de postura, i la moció es va tombar amb els vots en contra de CDC, ERC i PSC, i l'abstenció de Cs. Els únics vots a favor van ser els dels que presentaven la moció, DM i la CUP.