Vídeos

Una de cada tres persones joves a Catalunya forma o ha format part de l’educació de lleure. Els caus i els esplais estan arrelats a Catalunya des de fa dècades, desenvolupant una tasca educativa amb infants i joves. Des del Palau Robert, s’il·lustra i es posa en valor l'activitat socioeducativa que desenvolupen aquests centres, així com els valors que es transmeten, basats en la igualtat i la diversitat. 

La visita no només agafa el testimoni d’infants involucrats als caus i esplais, sinó que també es fa un homenatge a totes les persones que organitzen i fan possible el funcionament d’aquestes organitzacions. 

L’exposició està impulsada pel Departament de Drets Socials i Inclusió i el Palau Robert i es podrà visitar fins al 30 de març.

Els últims vestigis supervivents de l’antic nucli obrer del Bon Pastor agonitzen a l’espera d’una demolició que sembla enquistada.

Les cases barates del Bon Pastor van construir-se a finals de la dècada del 1920 per acollir persones que emigraven a Barcelona des de diferents punts de l’Estat, o provinents d’altres barris de la ciutat, que tenia un greu problema d’habitatge.

Amb la voluntat de reduir les despeses, es van projectar barris de cases de lloguer senzilles situats a les àrees perifèriques.

Però aquest tipus de construcció econòmica va revelar molt aviat que tenia límits, i la falta de manteniment va empitjorar encara més la seva exposició a la humitat i a les crescudes del riu Besòs.

Amb el pas dels anys, es va plantejar fer una transformació completa que substituiria les cases barates per pisos nous.

I aquest moment va arribar aquest passat mes d’abril, quan va començar l’enderroc de 184 d’aquests habitatges després de finalitzar el reallotjament de totes les veïnes i els veïns en blocs nous. 

Però la ferida de la memòria de les cases barates del Bon Pastor encara és oberta, amb l’enderrocament encara a mitges i nous inquilins que s’han fet seus els habitatges en ruïnes.

Això sí, deu de les cases es mantindran gràcies al Museu de l’Habitatge de Barcelona i amb l’objectiu de preservar la memòria històrica del barri.

#SegellFOMO | A la vida «tot és art i tot no és art», deia Josep Iglésias del Marquet.

L'artista creia que vivim immersos en una societat "terriblement" rica en imatges visuals, fet que el va incentivar a crear un univers únic de collages, postals i poemes visuals tant innovadora com crítica envers la societat de consum i capitalista, sobretot durant la dècada dels anys 70.

A mig camí entre la la poesia, el periodisme i l'art, el que fou cap de redacció de cultura del Diari de Barcelona entre 1968 i 1983 va generar una obra única que, per primera vegada, ha quedat recollida a La Virreina i que podrà visitar-se fins el 30 de març de 2025.