Eleccions de gran transcendència a Alemanya. Saxònia-Anhalt, a l’est, celebra eleccions. Una batalla que deixarà impacte, no pel pes d’aquest estat federat (amb poc més de dos milions d’habitants, és dels territoris més pobres del país), sinó perquè pot lliurar el poder a l’extrema dreta d’Alternativa per Alemanya (AfD). La darrera enquesta de la televisió pública li atorgava entorn el 41% dels vots i, amb el 73% escrutat, Alternativa per a Alemanya obtindria el 46,2% dels vots i la CDU el 16,3%. Un resultat que, de confirmar-se, fregaria la majoria absoluta d’escons, l’objectiu dels ultres per poder superar el cordó sanitari de les forces democràtiques. Això suposaria que 81 anys després de la derrota d'Adolf Hitler, l'extrema dreta tocaria poder a Alemanya.
Fins ara, un govern de la democristiana CDU, els socialdemòcrates de l’SPD i els liberals de l’FPD governava amb dificultats. L’extrema dreta pot arribar al poder encara que no tingui la majoria absoluta dels vots perquè el sistema electoral alemany exigeix el 5% per entrar al legislatiu. Algunes forces minoritàries quedaran fora del parlament saxó i això donarà més representativitat a l’AfD en el repartiment d’escons.
Amb un discurs xenòfob que parla de “remigració” (expulsions d’immigrants), el candidat ultra Ulrich Siegmund s’ha convertir en el rostre de moda a Alemanya aquestes setmanes, superant fins i tot Alice Widel, líder federal del partit. De posat amable i discurs visceral, se’l sol situar en la branca més extrema dels seus, que ja ho són molt. Siegmund defensa recuperar el concepte de Volk (poble), molt present en el lèxic nazi.
Malgrat que la política migratòria és de competència federal, Siegmund promet deportacions massives i immediates, i eliminar els fons per a la integració. En el seu programa també inclou un fons per al retorn de ciutadans de l’estat que van emigrar. També proposa la creació de patrulles ciutadanes voluntàries, ja que segons l’extrema dreta la policia no té prou efectius per garantir la seguretat. Aquesta proposta ha estat durament criticada pels partits democràtics i el món del dret perquè podria ser el primer pas per a la creació d’una mena de milícia ultra.
Simpaties per Rússia
L’AfD no amaga les seves simpaties per la causa russa. Reclamen el retorn dels refugiats ucraïnesos al seu país i la fi de les sancions al règim de Vladimir Putin. El partit ultra representa el corrent més explícitament euròfob dels moviments xenòfobs a la UE. Val a dir que en el vot a l’AfD a l’est també hi batega un punt de nostàlgia pel passat de la República Democràtica Alemanya. El partit defensa reforçar la presència de la llengua russa a les escoles.
Segona força a nivell federal
Les eleccions erosionaran encara més l’actual govern federal, una coalició entre la CDU i l’SPD que encapçala el canceller Friedrich Merz. Cal recordar que la sociologia electoral alemanya ha canviat molt els darrers anys. Les dues principals formacions han perdut molt de pes. La CDU, que havia estat un partit que, governés o no, superava el 40%, va obtenir un 26% a les eleccions del 2025. Una organització poderosa i amb la tradició d el’SPD va ser reduït a un humiliant 16%. I l’AfD, amb un 20%, va ser segona força a nivell federal.
La crisi econòmica i energètica, les mancances de la competitivitat alemanya davant l’agressiva competència de la Xina, la pèrdua de més de 300.000 llocs de treball en la indústria, els acomiadaments massius a Volkswagen , tot plegat ha generat un clima de depressió nacional. Merz, un polític insistent, de l’ala dreta de la CDU, un home fred, no aconsegueix transmetre confiança i el seu lideratge comença a ser qüestionat. No ha aconseguit omplir el buit que va deixar Angela Merkel. Però la situació no seria fàcil per cap altre canceller. Ja fa anys que la cancelleria s’ha convertit en un forn que crema els seus titulars, com sap molt bé l’anterior, el socialdemòcrata Olaf Scholz. I en moments de desconcert i desconfiança, ningú gestiona millor els ressentiments que l’extrema dreta.
