La incertesa geopolítica no ha fet vacances. Les tensions globals, intensificades des del retorn de Donald Trump, dibuixen un panorama ennegrit en molts fronts, en un món en què el canvi climàtic està agreujant l’escalfament del planeta. L’Organització Meteorològica Mundial, depenent de Nacions Unides, ha reiterat els seus advertiments contra un escalfament a llarg termini que ha fet que aquest juliol els oceans hagin assolit el seu màxim històric de temperatura, mentre s’estenen els episodis extrems, des dels incendis viscuts a Europa agreujats per la sequera a greus inundacions al sud-est asiàtic, com la viscuda fa uns dies al Nepal.
El món ofereix la paradoxa d’un creixent esgotament del model productiu més extractiu mentre creixen corrents negacionistes i reaccionaris sense més proposta que l’exclusió del diferent i un impossible replegament nacional. En l’inici del curs polític, una mirada geopolítica apunta a algunes eleccions crucials en els propers mesos i a l’evolució de la guerra a Ucraïna i al Golf Pèrsic.
Europa, pendent de les eleccions a Alemanya
Aquest setembre, hi ha eleccions en tres estats alemanys de l’est que s’han convertit en un termòmetre de l’ascens de l’extrema dreta i alhora de la solidesa de l’actual coalició de democristians i socialdemòcrates. El 20 de setembre s’elegeix el Parlament de Berlín, on algunes enquestes mostren favorita Elif Eralp, filla de refugiats turcs que lidera l’esquerra radical de Die Linke. A Magdeburg-Pomerània, que vota el mateix dia, els socialdemòcrates de l’SPD que hi governen podrien ser superats pels ultres de l’AfD. Però és abans, el 6 de setembre a Saxònia-Anhalt on el panorama és inquietant. La majoria de sondejos situen l’AfD foragitant la democristiana CDU del poder i fregant la majoria absoluta.
Si això es produís, seria devastador pel canceller Friedrich Merz. Després de tot una vida sospirant per la cancelleria, Merz porta només un any i mig al poder i ha dormit poc des d’aleshores. Rival històric d’Angela Merkel, ideològicament conservador i d’estil fred i distant, el líder democristià no troba desllorigador per redreçar una economia que està estancada. L’anunci de Volkswagen de tancament de diverses plantes al país i acomiadar 50.000 treballadors (i uns altres 50.000 a l’exterior) és vist com un símbol de derrota davant la crua competència xinesa que l’orgull alemany té difícil de gestionar.
Alguns potser trobaran consol en les eleccions que celebrarà Suècia el 13 de setembre i que podrien tornar el Partit Socialdemòcrata al poder després d’una legislatura conservadora (amb suport extern dels ultres de Demòcrates de Suècia). Però no serà a les aigües encara fredes dels països nòrdics on es decidirà la sort del projecte europeu, sinó a la conca del Ruhr i a una França que vota, també agitada, la primavera propera.
Els drons ucraïnesos desestabilitzen Putin
Poques imatges encarnen l’evolució de la guerra a Ucraïna com la desfilada militar que el 24 d’agost va commemorar a Kíiv els 35 anys de la independència. Els robots, i no pas les tropes de soldats, van ser-ne els protagonistes. El país atacat per Rússia el 2022 ha demostrat capacitat de visió per anticipar-se a un Kremlin més feixuc. Els atacs ucraïnesos continus amb drons contra instal·lacions energètiques han estressat Vladimir Putin. Els contraatacs russos amb míssils balístics contra enclavaments ucraïnesos han estat també brutals. Però, si més no, Volodímir Zelenski ha escenificat que el seu país ha pres la iniciativa i que té "cartes" a jugar, com li exigia Trump. El nou primer ministre britànic, Andy Burnham, ha anunciat que el seu país ajudarà Kíiv a fabricar míssils de llarg abast.
Netanyahu se la juga a Israel
El 27 d’octubre hi ha eleccions a Israel, que seran un referèndum sobre Benjamin Netanyahu i la seva coalició amb l’extrema dreta. El líder dretà està neguitós, tot i haver demostrat que té més vides polítiques que un gat. Les enquestes mostren una suma opositora amb possibilitats de victòria. L’aparició de noves formacions ultres, amb la fragmentació del vot conservador, dona ànims a una possible aliança alternativa que no seria cap gir brusc a l’esquerra. Fa anys que el Partit Laborista és minoritari. Qui apareix com a opció és el general retirat Gadi Eisenkot, al capdavant d’una marca centrista que, si pot, hauria de sumar amb Naftalí Bennett, abanderat d’un centredreta laic. La caiguda de Netanyahu, després de Gaza, ni que fos per la mínima, seria un fet transcendental amb implicacions a tota la regió.
L’orgull persa alliçona la petulància nord-americana
El polvorí de l’Orient Mitjà s’ha traslladat a l’estret d’Ormuz -que Donald Trump ha declarat territori nord-americà davant la riota del món-, on l’Iran i els Estats Units lliuren una guerra que és també molt de propaganda i on es fa difícil destriar fets de retòrica. La decisió d’atacar el règim xiïta -arrossegat per Israel- ha estat catastròfica i els aiatol·làs no mostren senyals de desesperació. Teheran ha tancat un preacord amb Oman -que controla l’altre costat de l’estret- per gestionar el tràfic de gas i petroli per Ormuz. Washington ha llançat un paquet de sancions econòmiques contra els iranians. Però també aquí la xerrameca trumpiana ensopega amb la realitat: els Estats Units han tingut cura de no tocar els bancs xinesos. Per si de cas.
Les "midterm", el cant del cigne de Trump?
El 3 de novembre, els nord-americans emetran el seu veredicte sobre Trump, que sembla convertit en el seu pitjor enemic. Es renoven els 435 membres de la Cambra de Representants, ara en mans republicans per la mínima, un terç del Senat (ara a 53/47 en favor dels republicans) i una colla de governadors i cambres estatals. Seria un miracle que els demòcrates no arrabassin als de Trump la Cambra. Més difícil és conquerir el Senat, però a aquestes alçades hi ha candidats demòcrates pugnant pel somni d’una victòria a Texas o acaronant el triomf a enclavaments conservadors com Ohio o Iowa.
Eleccions aquestes que tindran impacte dins i fora del país. Alguna cosa està passant a la societat nord-americana, amb candidats que es proclamen socialistes (dins del camp demòcrata) obtenint bons resultats a les seves primàries i un creixent malestar per les polítiques trumpianes. La darrera la guerra comercial amb el Canadà, que encarirà els productes i perjudica directament els republicans en estats clau com Maine o Alaska. Més enllà dels Estats Units, novembre pot ser el cant del cigne per un Trump que veu com la llavor que ha plantat llueix vigorosa en altres llocs (Espanya?, França?) mentre es marceix a casa.
