Les nits electorals de les municipals obliguen a tenir molts fronts oberts de manera simultània. En el cas de Junts, hi ha una sèrie de carpetes que es donen per descomptades: cap millora a la regió metropolitana -el problema fa més d'una dècada que persisteix-, possibilitat de quedar primers en nombre d'alcaldies obtingudes de manera directa i capacitat de mantenir les alcaldies més emblemàtiques -Sant Cugat del Vallès, Vic, Figueres-, i fins i tot afegir-ne de noves, com seria el cas de Manresa. També hi ha dues incògnites que tenen a veure amb la irrupció d'Aliança Catalana, segons remarquen alts dirigents consultats per Nació. Per primer cop, la competència serà real.
Quins són els interrogants que estan vinculats a Sílvia Orriols? En primer lloc, determinar si aconseguirà majoria a Ripoll, on governa en minoria des del 2023, quan va guanyar les eleccions. Fa tres anys es va descartar -degut a la posició de Junts- un pacte alternatiu; en fa un i mig, Carles Puigdemont va desactivar qualsevol intent de moció de censura. En segon lloc, a la sala de màquines del partit també estaran molt pendents de si Jordi Martí, candidat a Barcelona, treu un resultat superior a Jordi Aragonès, cap de cartell de l'extrema dreta independentista a la capital catalana. Hi ha una posició clara, això sí, pel que fa als acords: no hi haurà enteses post-electorals amb Aliança.
Aquest és el posicionament que ja s'ha deixat clar de portes endins, tal com remarquen diverses fonts consultades per Nació. El defensa el secretari general, Jordi Turull, que és l'encarregat de desplaçar-se al territori per preparar les municipals. "Ara ja és inequívoc: com més lluny els tinguem, millor", determina un alt dirigent del partit. Junts és el partit que més pateix per l'ascens d'Orriols, perquè cau a les enquestes -podria quedar per sota dels 20 escons al Parlament, mentre que Aliança ja estaria en xifres que li permetrien competir per la segona posició- i viu encara sota la incertesa de què passarà amb el futur de Puigdemont, pendent de l'amnistia. S'hauria de resoldre en les properes setmanes.
La formació, en tot cas, confia en la tornada de Puigdemont per combatre Aliança. En privat, en els últims mesos, el líder del partit ha vist com membres del nucli dur han diagnosticat "falta de lideratge" a l'hora de confrontar amb Orriols, que busca el cos a cos amb Junts. Al Parlament, per exemple, ha convertit en habituals els xocs dialèctics amb Josep Rull, president de la cambra i un dels dirigents de Junts que més ha aportat de portes endins per agafar la màxima distància possible amb Aliança. Es dona per fet que la formació islamòfoba mossegarà les expectatives electorals de Junts, però paradoxalment la seva irrupció pot ajudar a afermar alcaldies arreu del territori.
Dificultats per pactar
Per què es pot donar aquesta circumstància? "Perquè poden impedir les aliances alternatives", destaca un dels dirigents consultats. Això vol dir que, si Junts queda primera en una determinada ciutat, pot tenir més números de tenir l'alcaldia perquè cap partit -PSC, ERC, Comuns i CUP- integrarà Aliança a l'hora de teixir un pacte a la contra. És en aquestes coordenades que es poden decidir places com Manresa -on Junts li vol treure l'alcaldia als republicans- o a Vic, on el partit de Puigdemont aspira a reeditar el càrrec malgrat el pes que pugui arribar a tenir l'extrema dreta independentista. De moment, Aliança no té ningú amb qui pactar, al marge de què passi amb partits locals.
L'única veu de l'òrbita de Junts -sense ser-ne militant- que ha defensat obertament parlar amb Orriols és l'expresident Artur Mas. "Mirar cap a un altre costat, simular que no existeixen, és un error", va assenyalar en una entrevista a La Vanguardia publicada la setmana passada. "Si Aliança o Vox tenen representació al Parlament, cal parlar amb ells; una altra cosa és arribar a acords, que és bo però no és obligatori", va insistir Mas. També David Madí, un dels assessors més influents de l'expresident de la Generalitat i sempre implicat en els moviments entre bambolines, va remarcar durant els mesos d'estiu que poden "funcionar" enteses amb Aliança. No és partidari de cordons sanitaris.
Tampoc les elits econòmiques aposten per deixar al marge Aliança, sobretot ara que poden posar un peu a l'Ajuntament de Barcelona i mantenen una posició desacomplexadament liberal en matèria econòmica. Jordi Martí també declina un discurs d'ordre, especialment en matèria de seguretat, i en la campanya que el va portar a guanyar les primàries no va voler tancar la porta a l'extrema dreta, però just després ja va rebutjar arribar a enteses amb ells. "Si han de venir a fer i a dir allò que fan al Parlament, no ens podem posar d'acord amb ells", va assenyalar a finals de juny. La direcció de Junts, per ara, vol encarar les municipals amb distància màxima cap a Aliança.
