Aliança Catalana ja té, si no hi ha un gir de guió d'última hora, candidat per Barcelona. Finalment, no serà el perfil mediàtic que han buscat sense èxit durant mesos, però han optat per un pes pesant del partit i aquest divendres al vespre el presentaran al Born CC. Jordi Aragonès (Pineda de Mar, 1993) encapçalarà la llista del partit de Sílvia Orriols amb l'objectiu de fer forat a la capital catalana. Fundador del partit i autoinvestit en principal ideòleg, ha decidit fer el salt a la primera línia després de mesos de treballar en l'estratègia i el discurs, rol que havia intensificat des que l'alcaldessa de Ripoll va aconseguir representació al Parlament, on altres figures del partit han agafat més rellevància. A la direcció és secretari d'estudis i programes.
Historiador i professor de secundària a Begur -on sempre ha fet vida i hi té el cercle d'amistats-, el seu nom no ha estat revelat fins que ha acabat el curs escolar. Entre classe i classe, Aragonès s'ha treballat el "sí" definitiu d'Orriols, ja que no era la primera opció. El partit estava focalitzat a trobar "un bon comunicador", però es va endur les negatives de Sandro Rosell, Lluís Carrasco o Jaume Giró. Quan el candidat que tenien tancat es va desdir -si és que realment en tenien algun de tancat-, Aliança va activar el pla B, el de l'aposta interna. Aragonès va començar a moure's pels cercles de poder de Barcelona, on ha caigut de peus en tant que cara aparentment sofisticada de la formació islamòfoba i exhibint una agenda econòmica liberal sense complexos. Qui el coneix, però, apunta que en ell conviuen sense ordre ni coherència clares les idees liberals, trumpistes i democristianes.
La cara sofisticada d'Aliança
Tots aquests elements dibuixen un perfil que es vol situar com la cara més homologable d'Aliança. Bona relació amb l'empresariat, encarregat de l'agenda econòmica, i amb un to igual de dur en el fons però menys agressiu en les formes que altres dirigents. Això no treu, evidentment, que un dels pilars del seu pensament sigui el discurs antiimmigració. Fins i tot, en un dels articles d'un bloc personal que ha obert recentment, carregava contra el Papa per reivindicar Catalunya com un país d'acollida. Aquest és el nervi del seu discurs a les xarxes. En aquest bloc, que ha anomenat "quadern de bitàcola" barreja l'anàlisi de l'actualitat política amb els plantejaments personals, sempre en la línia del partit. Que es presenta com l'ideòleg del partit queda clar, per exemple, en què l'estratègia adoptada pel partit per aconseguir la independència és el "precedent rhodesià" que ell mateix comenta en un altre article.
Aragonès es va mantenir al marge de la captació de candidats, tant a Barcelona com a la resta del país, i va potenciar el vessant estratègic. En les seves trobades amb cares de l'Upper Diagonal -en algun cas vehiculades a través d'agències d'afers públics- presentava una agenda liberal i desreguladora més enllà del posicionament sobre la immigració. A alguns dels seus interlocutors ja se'ls havia presentat com a futur candidat a la capital, tot i que la decisió no estava del tot presa. Però Orriols, que hi té molt bona relació, ja ha donat el "sí" definitiu. Ell no va trigar a buscar-se un pis a l'Eixample de Barcelona davant la possibilitat d'entrar al consistori per als pròxims quatre anys.
L'última estimació per a l'Ajuntament de Barcelona, avançada per aquest diari, donava una projecció de cinc regidors a Aliança, menjant-se gairebé la meitat dels regidors que va obtenir Junts amb Xavier Trias el 2023. La maniobra d'Aragonès, doncs, encara s'entén més com la voluntat d'atraure les altes esferes i els sectors del catalanisme benestant de la ciutat, tradicionalment convergent, cap a la formació islamòfoba. Per això Orriols hi situa una persona que intenta exhibir intel·lectualitat, que va militar a Unió, i que controla el discurs econòmic i social. Va una mica més enllà del tall d'un minut per a xarxes socials -la major part dels cops amb discurs antiimmigració- que tan bé funciona als partits d'extrema dreta.
Cosí de Pere Aragonès i exmilitant d'Unió
La seva carrera política no comença a Aliança. El primer element, merament anecdòtic, és que és cosí germà de Pere Aragonès, expresident de la Generalitat amb ERC. Ara bé, les discrepàncies ideològiques sembla que també són personals i la relació és més aviat nul·la. Procedeixen d'una família benestant i l'avi era Josep Aragonès, alcalde de Pineda de Mar durant el franquisme. De fet, el seu net d'Aliança va estudiar-lo com un dels impulsors de Reforma Democràtica de Catalunya en el marc del seu treball final de màster d'Història Contemporània, que tractava l'arrelament del PP al Principat. Aragonès sempre ha tingut interès pel món convergent i va ser coordinador del Projecte Tagamanent, una entitat dedicada a la difusió de l'obra de govern de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol.
L'interès era professional, però també polític, motiu pel qual va arribar a militar tant a Unió de Joves, branca juvenil d'Unió, i al mateix partit democristià i federat amb CDC. També va fundar el partit Moviment Demòcrata Català d'antics militants d'Unió i impulsat per l'exalcalde de Vic Josep Maria Vila d'Abadal i que va acabar confluint amb Demòcrates primer i amb Junts després. També va ser l'encarregat de portar les urnes de l'1-O a un col·legi electoral a la Verneda. L'apropament a Orriols es va produir el 2019, quan li va donar suport quan es va presentar a Ripoll amb les sigles del Front Nacional de Catalunya. Les discrepàncies amb els líders d'aquell partit identitari van fer que tant Orriols com Aragonès creessin Aliança.
Enfortir relacions amb AfD
La formació islamòfoba té un peu al Parlament i governa Ripoll, però Aragonès encara no ha tocat presència institucional. El nou alcaldable va anar de número dos per Barcelona a les eleccions al Parlament, però el partit no va obtenir representació. Un cop constituïda la legislatura, Orriols va optar per situar com a assessor parlamentari Oriol Gès, secretari d'organització del partit i amb qui Aragonès té mala relació. Fora de la cambra, Aragonès ha agafat l'agenda internacional del partit: va impulsar els contactes amb els neonazis d'Alternativa per Alemanya -un dels referents, a més de Vlaams Belang i els conservadors britànics-, moviment sense l'aval de la direcció i que va obrir algunes tensions, tal com explicava aquest diari. Té certa motivació, de fet, per l'àmbit internacional i un dels seus referents és Roger Scruton, un dels pensadors del conservadorisme.
