L'últim baròmetre de l'Ajuntament de Barcelona va cridar l'atenció d'ERC. Les dades públiques que ofereix el consistori estaven en brut, però indicaven un creixement dels republicans mentre les forces que ara tenen més regidors -PSC, Junts i Comuns- anaven a la baixa. Per conèixer les dades amb la mateixa precisió que en altres sondejos, el partit ha encarregat a l'enquestadora valenciana Celeste-Tel que fes un treball més elaborat de les dades -la famosa cuina- i ha donat una estimació de vot i regidors, a la qual ha tingut accés Nació. El PSC guanyaria les eleccions municipals amb deu representants mentre que ERC i els Comuns es trobarien a prop de Jaume Collboni lluitant per la segona plaça. Per contra, Junts perdria prop de la meitat dels regidors i Aliança Catalana entraria amb força al consistori.
L'enquesta, a la que ha tingut accés aquest diari, atribueix deu regidors al PSC, els mateixos que ja va obtenir en les eleccions del 2023. De fet, Collboni només guanya cinc dècimes i passa del 20% al 20,5% dels suports. Ara bé, destaca que ERC podria irrompre a la segona posició amb vuit regidors i un 16,5% dels vots. En els anteriors comicis, els republicans van obtenir 5 regidors i l'11,4% dels vots amb Ernest Maragall. Elisenda Alamany ha estat l'única candidatura a les primàries d'ERC i, per tant, automàticament ha passat a ser l'alcaldable de la formació republicana. La tercera posició seria per a BComú, amb set regidors i el 15,1% dels vots. Perdria dos representants i uns cinc punts respecte a les últimes eleccions mentre decideix si el candidat és Bob Pop o Gerardo Pisarello.
Per darrere del podi, l'escenari també és molt canviant. Junts, que també ha d'elegir candidat amb Josep Rius o Jordi Martí a les quinieles, es quedaria amb sis regidors respecte als onze que va aconseguir Xavier Trias ara fa gairebé tres anys. Els juntaires passarien del 22,7% dels vots que els van permetre acaronar l'alcaldia a un 11,6% que els relegaria a ser quarta força. Molt a prop, amb cinc regidors i el 10% dels vots, Aliança Catalana entraria per primer cop al plenari de l'Ajuntament de Barcelona, justament amb la mateixa xifra de representants que perd Junts. La formació de Sílvia Orriols, que recentment ha obert seu a la capital catalana, tampoc té candidat, està temptejant perfils mediàtics i oralment potents, i preveu anunciar el nom definitiu per Sant Jordi.
El consistori el tancarien el PP amb quatre regidors, els mateixos que actualment, i Vox, que en guanyaria un i passaria de dos a tres. La CUP es quedaria altre cop fora del consistori, però l'enquesta dona esperances als anticapitalistes: passarien del 3,8% al 4,8% dels vots i, per tant, estarien només a dues dècimes de superar la barrera del 5% que garanteix guanyar representació. En les futures eleccions també hi ha un component que caldrà tenir en compte: a causa del creixement de població en els últims tres anys, el consistori barceloní s'amplia i passa de tenir 41 regidors a 43, cosa que, de manera general, minoritza la possible pèrdua de regidors. L'estimació realitzada per Celeste-Tel a encàrrec d'ERC dibuixa una participació del 59%, només un punt per sota de la de les últimes eleccions.
D'on surten els vots a Aliança?
El dibuix de la variació del percentatge de vot és molt clara. Els Comuns perden el 4,9% del vot mentre que ERC en guanya el 5,2% i Junts perd l'11,1% dels vots mentre que Aliança en guanya un 10%. Vol dir això que el transvasament de vots sigui total? No del tot. En el cas de Junts, la meitat dels votants tornarien a posar la mateixa papereta, però sí que és cert que un 25,6% passarien a Aliança Catalana. El partit d'Orriols també captaria un 24,6% dels votants de Vox i absorbiria un 21,8% de l'abstenció de les últimes eleccions. Pel que fa a BComú, retenen el 70,5% dels votants, però sí que un 11,2% va cap a ERC. Els votants dels republicans són els més fidels i un 87,4% dels seus votants del 2023 tornaria a optar per la formació.
L'enquesta també separa els votants per franges d'edats. Destaca que Aliança Catalana seria primera força entre els joves d'entre 18 i 30 anys amb el 18,9% dels vots, per davant de la CUP (16,2%), ERC (13,5%) o Junts (12,2%), tot i que en la franja jove destaca una abstenció del 48,6%, fins a vuit punts per sobre de la mitjana total. Entre les persones d'entre 31 i 44 anys, el suport més gran és per als Comuns amb un 25,6% del vot, en la franja d'entre 45 i 64 anys guanyaria ERC amb el 19,2% dels suports i en les persones de 65 anys i més obté la victòria el PSC amb el 34,8% dels vots. En l'evolució del vot per edat hi ha dues dinàmiques destacables: el vot als socialistes augmenta progressivament a més edat, mentre que el d'Aliança augmenta a menys edat.
