A les eleccions del Barça del 15 de març, els socis han d'escollir la millor proposta per afrontar el futur del club en àmbits diversos, com el model econòmic i de gestió, el paper i el tarannà de la presidència o el tracte a les seccions. Es preveuen debats intensos i la precampanya ja ha donat moltes pistes de quins seran els grans punts de discussió. Hi ha tres qüestions, però, que ni tan sols estaran sobre la taula: la continuïtat de Hansi Flick a la banqueta del primer equip masculí de futbol, el binomi Lamine Yamal-Pedri com a eix fonamental de l'equip i el paper de la Masia.
Aquests punts de consens, que no són menors perquè tenen a veure tant amb la gestió del present i com amb la del llarg termini, són una victòria de Joan Laporta i un dels seus principals arguments per revalidar el mandat. També un bon vel per tapar algunes vergonyes, com els incompliments en la construcció del nou Spotify Camp Nou, els problemes per inscriure fitxatges i el degoteig de dimissions en l'equip directiu.
De fet, el mateix Flick ha picat l'ullet a Laporta diverses vegades de manera pública amb l'estil sobri que el caracteritza. "S'han fet canvis positius i estem en una bona situació, és important donar estabilitat", va compartir en una roda de premsa recent. Ara bé, hi ha altres aspectes del vessant esportiu que els altres candidats atacaran per debilitar la directiva sortint. Sobretot, dos: la figura del director esportiu, amb Deco qüestionat, i la restitució de Leo Messi després de la sortida traumàtica del 2021.
Les alternatives a Deco: qui proposa cada candidat com a director esportiu?
Tot i que el de Flick és un fitxatge d'autor de Deco, la seva continuïtat està lligada a la de Laporta i el director esportiu s'ha convertit en la diana de la resta de precandidats. El més contundent és Victor Font, líder de Nosaltres, que ha anunciat una "revolució" per substituir el portuguès amb un trident al capdavant de la direcció esportiva, en comptes d'una única figura. El conformarien l'analista Carles Planchart com a director tècnic, Francesc Cos com a responsable de rendiment i del departament d'I+D, i Albert Puig per encapçalar l'àrea formativa.
Marc Ciria (Moviment 42) i Xavier Vilajoana no han concretat encara una proposta per a la direcció esportiva, tot i que cap dels dos tanca la porta a la continuïtat de Deco. D'una banda, Ciria ha explicat en una entrevista a El Larguero de la Cadena SER que, tot i que la seva "serà més professional i no s'assemblarà gens a l'actual", el portuguès podrà decidir si hi continua. Al seu torn, Vilajoana ha dit en una entrevista amb Nació que no és "dels que posen creus", però assegura que ja ha parlat amb "tres possibles opcions" en cas que no es posessin d'acord.
L'oposició a Laporta recupera el trauma de Messi: com ha de tornar?
L'última campanya electoral va estar marcada pel fitxatge de Xavi i la continuïtat de Messi. Cap de les dues coses va anar com els culers haguessin volgut, però l'adeu traumàtic de l'argentí passarà a la història com una de les escenes més dures per al barcelonisme. D'això ja en fa gairebé cinc anys i, tot i que Messi no s'ha apropat al Barça i no s'ha concretat cap fórmula per al seu retorn, el xoc amb Laporta s'ha refredat i els socis han tingut temps per pair la desfeta. Alguns precandidats, però, han recuperat la qüestió.
Ciria ha fet del retorn de Messi una prioritat de campanya i ha penjat una lona gegant amb la seva imatge acompanyada del missatge "ganes de tornar-te a veure" al centre de Barcelona. L'emulació de la pancarta de Laporta a Madrid del 2021 va en la línia de la tesi de la seva candidatura que el millor jugador de tots els temps ha de tornar a vestir la samarreta blaugrana, tot i que ha admès que no ha parlat amb ell. Font es limita a parlar ara de "reconciliació", sense concretar com es produiria, mentre que Vilajoana rebla que "utilitzar el nom de Messi per finalitats electorals és una errada monumental".
Flick, Lamine Yamal, Pedri i la Masia i tot el que no es debatrà
El fitxatge de Xavi va marcar l'última campanya electoral, tot i que semblava fet independentment de qui fos el guanyador, pel qual ningú el va poder capitalitzar. Aleshores, però, pocs s'haurien imaginat que l'èxit esportiu passaria per la incorporació de l'artífex del fatídic 8 a 2 contra el Bayern de Múnic, que té la firma clara de Deco i Laporta.
Flick és un fitxatge d'autor i en cap cas va ser una aposta segura. Es tractava d'un forà, sense cap relació amb Catalunya i amb una idea futbolística molt marcada i no del tot coincident amb el cruyffisme ortodox. Els diaris esportius van dedicar moltes portades al treball físic que va importar i a la introducció del doble pivot. Si bé, l'alemany ha entès molt bé la situació i les necessitats del club amb una lleialtat absoluta a la directiva, ha sabut optimitzar els recursos i s'ha erigit en un líder positiu en un moment de desorientació i desencís.
En aquest procés, el tracte de la Masia ha estat fonamental i el barcelonisme recordarà Flick com un gran gestor i una figura fins i tot paterna per a moltes estrelles naixents com Lamine Yamal, Pau Cubarsí, Gavi o Marc Bernal. També per a jugadors consolidats que miraven cap a la porta de sortida, amb Raphinha com el cas paradigmàtic. Tot plegat, permet traçar paral·lelismes clars amb la construcció del millor Barça de la història amb Pep Guardiola al capdavant i, encara que existeixen diferències de pes, Laporta ha demostrat que té una fórmula patentada per continuar ampliant la vitrina de títols del Camp Nou.
Amb tot, el Barça de Flick no és el de Guardiola. Té moltes més limitacions i depèn més de determinats jugadors. El nom propi és el de Pedri que, juntament amb Lamine Yamal i Cubarsí conformen la columna vertebral de l'equip. Cap precandidat ho qüestiona i les úniques divergències en aquest sentit tenen a veure amb la intensitat amb què s'haurien de protegir. Entre el molt i el moltíssim. Els jugadors no s'han pronunciat al respecte ni ho faran, sinó que són els socis els que hauran de dir la seva.
