Al Castellet de Perpinyà, els maons vermells custodien una memòria amb moltes capes: capital continental del Regne de Mallorca, important ciutat catalana durant segles i avui epicentre d'un experiment polític -així ho diuen tant mitjans com votants- que ressona a tot França. En aquest escenari, la capital de la Catalunya Nord es prepara per a les eleccions municipals del 15 i 22 de març, una cita que transcendeix l'àmbit local.
El que està en joc no és només l'alcaldia de la capital del Rosselló, sinó el futur del "model Aliot" -de l'alcalde Louis Aliot-, amb què el Reagrupament Nacional (RN), partit fundat per Jean-Marie Le Pen i ara liderat per la seva filla, intenta demostrar que pot governar una gran ciutat. I és que la ciutat, la més gran que administra, s'ha convertit en un termòmetre polític de la normalització de l'extrema dreta a França. La governa des de 2020 i ara l'oposició, que es presenta dividida, intentarà destronar-lo.
El partit presenta la seva gestió com un exemple de bona administració municipal. Mateu Pons, copresident de la formació regionalista Unitat Catalana, considera, però, que aquesta imatge no es correspon amb les dades. "És pur màrqueting", afirma. Pons també apunta a l'augment de diversos indicadors de criminalitat. Segons la naturalesa dels delictes, l'augment pot situar-se entre el 20% i el 80%, indiquen les dades del Ministeri de l'Interior. "Quan les xifres no són bones, diuen que la seguretat és competència estatal o de la mancomunitat de comunes", afirma.
La campanya també està condicionada per la situació judicial del mateix alcalde. El març de 2025, Aliot va ser condemnat en primera instància a 18 mesos de presó, una multa de 8.000 euros i tres anys d'inhabilitació política per la malversació de fons públics en el cas dels assistents parlamentaris del Front Nacional al Parlament Europeu. El partit de Marine Le Pen va utilitzar els diners del Parlament per pagar sous a treballadors que feien tasques exclusives per al partit a França.
Perpinyà, una ciutat sense un projecte clar
Més enllà del combat electoral, el clima social de Perpinyà reflecteix una ciutat que molts perceben com perifèrica i sense un horitzó clar. Segons explica el professor i activista resident a Catalunya Nord Pablo Bonat, la localitat viu una sensació d'estancament estructural.
"Per entendre el clima social cal recordar que Perpinyà és una ciutat molt allunyada dels centres de poder, tant de París com, en menor mesura, de Barcelona", explica. En aquest sentit, diu que fa molts anys que cap nivell de govern ha presentat un projecte clar per al territori, i això genera la sensació que no hi ha un futur il·lusionant.
Aquest sentiment també es reflecteix en l'evolució demogràfica: molts joves marxen per estudiar o treballar fora, mentre que la ciutat guanya població de jubilats procedents d'altres regions o de famílies amb menys recursos atretes per un cost de vida més baix. Aquest còctel social, combinat amb una elevada taxa d’atur i desigualtats importants entre barris, crea un terreny especialment sensible a discursos polítics polaritzats.
El laboratori de la "dediabolització"
Per al RN, el municipi és molt més que un ajuntament: és una prova política. Des de la seva victòria fa sis anys, Aliot ha intentat projectar una imatge de gestió moderada, allunyada de la retòrica més radical associada històricament al partit. Forma part de l'estratègia de "dediabolització" que busca legitimar i normalitzar institucionalment la ultradreta.
Dirigents com el president del partit, Jordan Bardella, han participat en la campanya per reforçar aquesta idea, alhora que la normalització també s'ha vist afavorida pel debilitament del cordó sanitari que durant dècades havia aïllat l'extrema dreta. "El cordó sanitari s'ha trencat", assegura Pons. Diverses figures de la dreta tradicional, com Jean-Marc Pujol, l'alcalde anterior, han acabat integrant-se al projecte de Louis Aliot.
Una oposició fragmentada
Malgrat l'avantatge electoral d'Aliot, la batalla està lluny d'estar decidida. El sistema francès de doble volta pot provocar aliances inesperades després de la primera ronda. El principal problema per als adversaris del RN és la fragmentació política. Fins a cinc candidatures aspiren a disputar l'alcaldia: entre elles la proposta centre-esquerra d’Agnès Langevine, amb el suport del Partit Socialista, Place Publique i Unitat Catalana entre altres grups; la del candidat d’esquerra radical de La França Insubmisa, Mickaël Idrac; o la del centredreta macronista Bruno Nougayrède. Aquesta divisió dificulta la construcció d'una alternativa clara en una ciutat on l'electorat del RN es manté mobilitzat.
La catalanitat, en joc
La identitat catalana continua sent un dels elements simbòlics de la campanya. Durant el mandat d'Aliot, el consistori va substituir el lema històric "Perpinyà la Catalana" per "Perpinyà la Radieuse [radiant]", un gest que alguns interpreten com un intent de diluir la dimensió transfronterera de la ciutat. Per a Bonat, la catalanitat continua present encara que no ocupi el centre de la vida política. "La identitat catalana és encara un element rellevant, però sovint de manera invisible", explica. "Hi ha persones que es declaren catalanes, però que ho fan en francès perquè no parlen català", descriu.
Entre els actors que intenten reintroduir aquesta qüestió en el debat polític hi ha Unitat Catalana, que participa en aquestes municipals fent costat a la llista de Langevine. "Es decideix el futur de la capital de la Catalunya Nord", afirma, i analitza que el debat gira al voltant de dos eixos: el moral i identitari, i l'econòmic i social. Segons Pons, durant els últims sis anys s'ha produït una "descatalanització progressiva". "El que proposem és un programa seriós de catalanització de la ciutat, no només folklore", diu.
També denuncia la manca d'un projecte econòmic clar per al municipi. La ciutat, amb prop de 120.000 habitants, concentra cinc dels barris més desfavorits de França i afronta importants dificultats socials.
Un símbol abans de les presidencials
Per als observadors polítics francesos, el resultat de Perpinyà tindrà un valor que va més enllà del municipi. Si l'oposició aconsegueix articular una majoria alternativa, la ciutat podria tornar a convertir-se en un dic de contenció davant l'extrema dreta. El veredicte arribarà en poques setmanes. I, sota la mirada de París -i també de Barcelona- es decidirà si continua sent el laboratori polític del Reagrupament Nacional o si recupera la seva antiga etiqueta: Perpinyà, la catalana.
