Preocupació per la presència del català a les aules de la Catalunya Nord. Un informe recentment publicat de l'Observatori de l'Oficina Pública de la Llengua Catalana mostra com només el 19% dels alumnes de la regió administrativa té contacte amb el català durant l'etapa escolar, des de l'inici fins al batxillerat. Dit d'altra manera, vuit de cada deu alumnes de la Catalunya Nord no tenen ni un mínim d'ensenyament en català. Segons Plataforma per la Llengua, les dades certifiquen un retrocés de l'ensenyament en català a la zona, tenint en compte que és un dels pocs departaments francesos que augmenten en efectius escolars.
El 2024, només uns 15.000 del total de 82.000 estudiants de la Catalunya Nord feien alguna part de l'ensenyament en català. Aquesta xifra era del 17% el 2014, però Plataforma per la Llengua considera que els dos punts de pujada són "irrisoris, insuficients i anecdòtics". Altres dades reflecteixen la situació d'emergència lingüística a la regió: l'any passat, només el 6% de l'alumnat feia classes bilingües i només el 2,5% ho feia en immersió. Dit d'altra manera, la gran majoria dels alumnes nord-catalans no tenen accés a cap ensenyament eficaç que els permeti ser catalanoparlants. Una dada més que demostra l'escàs avenç: el 1992, el 30% dels estudiants tenia contacte amb el català i ara només ho fa el 31%. Tot just un punt d'avenç en més de tres dècades.
Als col·legis, només el 9,4% dels alumnes té contacte amb el català, una xifra està estancada des de fa deu anys. L'ensenyament immersiu (que fan la Bressola i Arrels) es manté estable, però l'ensenyament bilingüe a l'educació pública cau en picat. El 2024, el 90,5% dels alumnes no tenien cap contacte amb el català, igual que el 2014. L'ensenyament del català com a opció també retrocedeix: als col·legis públics hi havia 1.242 alumnes que cursaven aquesta opció el 2002 i ara només 1.009. Als col·legis privats, la situació és més preocupant: 199 alumnes el 2002 i només 68 el 2024. La situació als liceus, el que equivaldria al batxillerat de Catalunya, és la més alarmant. Només el 2,7% dels alumnes segueixen un ensenyament en català, tot i que el 68% dels centres l'ofereixen. L'opció de català als liceus va arribar a un pic de 588 el 2012 i ara ha caigut fins a 232.
Per tot plegat, Plataforma per la Llengua considera que les dades són un "senyal nítid d'abandonament" per part de l'administració i alerta del risc de ruptura en la transmissió del català a l'escola. L'any 2022, el Departament dels Pirineus Orientals, la Regió d'Occitània i l'Educació Nacional van signar un acord per reforçar i estructurar l'ensenyament del català a la Catalunya Nord. L'objectiu és que, d'aquí al 2032, tots els alumnes que ho desitgin puguin aprendre el català a escola. Per la situació actual, Plataforma per la Llengua demana que es modifiqui perquè d'aquí a deu anys, tots els alumnes de la Catalunya Nord aprenguin el català.
La Catalunya Nord demana més català a l'escola
Mentrestant, la Catalunya Nord es decanta per l'autonomia i per l'ensenyament obligatori del català. Això és el que determinava una enquesta publicada el passat agost per l'institut d'estudis d'opinió Ifop per encàrrec del moviment Regions i Pobles Solidaris, i que determinava que més d'un 60% dels nord-catalans donen suport a la petició d'un estatus d'autonomia i que la llengua catalana sigui d'obligat ensenyament a les aules de la regió. Els resultats són força clars. A la Catalunya Nord, el 64% dels enquestats considera que el català ha de ser una llengua obligatòria en horari lectiu a les aules. Cal recordar que això no succeeix avui dia i que, si el català es continua ensenyant, és gràcies a les escoles de la Bressola.
Precisament en els últims mesos hi ha hagut una onada de suport cap a la Bressola davant les dificultats econòmiques que li suposa el poc suport de les autoritats franceses. La seva tasca és clau, ja que en l'actualitat només un 6% dels ciutadans nord-catalans asseguren entendre el català i un 22% diuen que l'entenen bé o menys bé. Malgrat aquest escàs coneixement, la majoria dels enquestats estan d'acord amb blindar el català dins l'estat francès. Un 87% dels nord-catalans estan a favor del reconeixement oficial de les llengües regionals que, cal recordar, avui dia no es produeix, ja que el francès és la llengua única de l'estat malgrat que s'hi parlen diverses llengües, com el mateix català o també el basc. El 77% dels francesos també opten per aquest reconeixement de les llengües, com ja passa a l'estat espanyol amb el català, el basc i el gallec.
