Un home de 57 anys que dormia al carrer ha aparegut mort aquest dimecres a Barcelona. Així ho ha detallat la Fundació Arrels, entitat especialitzada en sensellarisme que atenia aquest home al barri de Les Corts. Es deia Eusebio i la seva mort arriba 25 anys abans del que marca l'esperança de vida mitjana dels homes barcelonins (82). També s'ha produït en plena onada de fred i un dia després que a Badalona morís un altre sensesostre. Al territori badaloní, precisament, abans d'acabar l'any 400 persones van quedar al carrer després del desallotjatment d'un antic institut ocupat. Tres setmanes més tard, l'última dada oferida per l'administració contemplava unes 160 persones reallotjades de manera temporal en pensions o pisos socials, en relació al macrodesnonament del B9.
En qualsevol cas, la mort de l'Eusebio torna a exemplificar la fragilitat de les persones que viuen al carrer. La Fundació Arrels remarca que és la cinquena mort de les darreres cinc setmanes a Barcelona. També durant l'any passat l'entitat va comptabilitzar la defunció de 69 persones que dormien al ras a la capital catalana. Al seu comunicat públic, Arrels recorda que s'estan vivint uns dies "de fred intens" i reclama a tots els municipis catalans que obrin espais "perquè les persones que viuen al carrer es refugiïn del fred".
L'entitat és crítica amb la resposta de les administracions locals, que de moment continuen sent les principals responsables de l'atenció social. Es veu insuficient que la majoria de municipis amb persones dormint al carrer no tinguin dispositius extraordinaris per a l'hivern, i també lamenten que en el cas de Barcelona l'Operació Fred contempli únicament 200 places d'allotjament, malgrat el recompte anual de persones que dormen a la via pública fregui les 2.000 persones. Des del sector social s'incideix molt en què no només calen recursos, també cal explicar-ho i fer-los atractius per a les persones sense llar, que en moltes ocasions tenen desconfiança vers l'administració o tenen necessitats especials per guardar les seves pertinences.
Al seu torn, fonts vinculades al sector públic i al municipalisme reivindiquen que fa temps que el fenomen del sensellarisme reclama uns recursos i unes atencions molt més grans de les que els ajuntaments poden assumir, amb les inversions actuals. Per abordar-ho, hi ha una llei pendent de ser aprovada al Parlament. Fa gairebé quatre anys que espera el seu moment.
