Que en un moment en què cada vegada corren amb més nervi els discursos de criminalització de la pobresa, en què hi ha ajuntaments que plantegen normatives que prohibeixen agafar aigua de les fonts públiques, en què la Generalitat reconeix que té un problema bàsic fins i tot per comptabilitzar les persones sense llar, en què l'auge de l'invidualisme convida a esquivar la sensibilitat col·lectiva i en què, en essència, està més mal vist ser pobre, hi hagi més de 600 persones que es dediquin a caminar per Barcelona una nit de desembre per poder comptar qui i en quines condicions dorm al carrer és una anomalia. Una anomalia que mira, i pretén ajudar, els qui han quedat apartats de la mínima possibilitat de tenir un sostre. I això és el que ahir a la nit -i de matinada- va coordinar la Fundació Arrels arreu de la capital catalana, una vegada més. Un recompte que busca sumar xifres sobre la taula, mesurar per poder pal·liar.
Tot apunta a unes dades imponents. Si fa dos anys el cens nocturn d'Arrels va deixar una radiografia de 1.384 persones, el volum més alt detectat mai, aquesta vegada la directora de l'entitat, Beatriz Fernández, calculava sobrepassar-ne les 1.500. La previsió, de fet, lliga amb els números que, comptabilitzant d'una altra manera, també coneix l'Ajuntament. Segons publicava aquesta mateixa setmana el diari 20minutos, el govern municipal té detectades fins a 1.581 persones que dormen al carrer. Són més del doble de les que hi havia, per exemple, fa una dècada.
El doble impacte: crisi de l'habitatge i sous baixos
El Govern català llançava aquest dilluns un informe redactat per experts en què subratllava l'impacte que ha tingut la crisi de l'habitatge en l'augment de les situacions de sensellarisme. Dades de l'Institut Nacional d'Estadística evidenciaven que a Catalunya una de cada tres persones sense llar havia acabat al carrer després d'afrontar un desnonament. Ara, Beatriz Fernández hi insisteix: "El que estem veient ara és l'efecte del que ha passat els darrers anys. La crisi de l'habitatge, la precarietat del mercat laboral".
Els carrers, ràpidament, convaliden les paraules de la directora d'Arrels, també les advertències de l'informe de la Generalitat. Quan un equip de voluntàries -la tasca està especialment feminitzada- recorre el barri del Camp d'en Grassot, a Gràcia, el primer cos que troba estirat a la intermpèrie és el d'en Rodolfo. L'home s'ha fet una cobertura a mida entre els matolls laterals del passeig de Sant Joan i l'estructura provisional del Mercat de l'Abaceria, s'ha inventat una porta de cartró, s'ha protegit de les mirades i dels possibles ensurts nocturns amb l'enginy que accentuen el fred, la gana i la por. El cas d'en Rodolfo, la primera persona sense llar que parla amb Nació en el transcurs de la ruta nocturna, il·lustra amb claredat les dues pistes prèvies mencionades: la crisi de l'habitatge, la precarietat del mercat laboral.
"Què ha fet que acabis dormint al carrer, Rodolfo?". "Soc aquií perquè ja no em puc pagar ni l'habitació". Ho diu sense cap matís afegit, però abans de poder continuar el qüestionari, l'home decideix aportar més context. "I mira que treballo, eh. Demà a les sis em llevo per anar a Rubí, ara estic fent aïllaments tèrmics de cases". Treballar, no poder fer-se càrrec del preu de llogar una habitació, dormir al ras. Són realitats que el veí del passeig de Sant Joan repassa amb resignació, sense vergonya, identificant al seu voltant unes barreres massa altes per a qui no ha tingut els encerts ni les sorts suficients.
Fa 24 anys que viu a Gràcia, té fills i ha viscut a diversos pisos -les darreres vegades llogant-hi una habitació- fins que ho va trobar inassumible. "Quan els preus van començar a pujar, i la meva vida tampoc acompanyava, em vaig quedar al carrer. Era el 2017", rememora. Des de llavors ha anat afinant els espais per subsistir de nit. El lloc que ha trobat ara és dels millors que recorda. "Em porto bé amb els veïns, amb el de la botiga de davant, amb els del bar, que em deixen anar al lavabo, amb els del mercat, que ja ens coneixem de fa anys. És més del que pot dir molta altra gent". A canvi, ha d'acceptar dormir a dos metres del pas incessant de cotxes, motos, busos i taxis. I quan plou, s'ha de mudar al portal del CAP Pare Claret.
- Tres voluntàries del recompte d`Arrels de persones sense sostre, durant la ruta nocturna / Hugo Fernández
En Rodolfo reivindica també la seva manta de llana, i la ruta nocturna evidencia que fins i tot això pot convertir-se en un privilegi, en comparació amb altres figures que dormen arraulides a terra. Diverses persones descansen a l'interior de sacs de dormir, d'altres encara tenen menys sort. Algunes dormen només amb la roba posada, d'altres improvisen cobertures amb cartrons o jaquetes afegides. Un home estirat a l'aparador d'una òptica brega per cobrir-se tot el cos amb una manta fina i de mesures insuficients.
Voluntariat permanent, arquitectura hostil creixent
Les persones que els van descobrint els identifiquen sense apropar-se massa, sense emprenyar. En aquest cas, és un grup de tres dones, el que porta el recompte. Tenen una aplicació en què introdueixen unes poques dades quan troben algú dormint al ras. Concreten, a través de la localització GPS, el punt exacte on es troba, però també si dorm a una tenda, a un banc, a un portal o si té algun animal com a acompanyant. Després registren la dada i continuen el camí. Han començat a les deu de la nit i continuaran més enllà de les dotze de la mitjanit.
Són la Isabel, la Montse i l'Alícia. No és la primera vegada per a cap d'elles. La segona explica que en una altra expedició, en aquest cas a Pedralbes i les Corts van passar-se tota la nit trepitjant la zona alta de Barcelona i no van trobar cap persona sense llar. Però no perquè els sensesostre no hi vulguin anar, diu, sinó perquè no poden. "Als llocs on hi havia espai, apareixen guàrdies de seguretat. I si no, era ple de porteries tancades".
Durant la caminada, però, també es troben portals generosos -concebuts com a espais oberts- que ara han quedat encerclats per tanques altes que impossibiliten la pernoctació. Fa temps que s'ha normalitzat l'ampliació de la coneguda com a arquitectura hostil, tant entre negocis com entre comunitats de veïns. "Aquí acostumàvem a trobar persones dormint-hi", exemplifica Sònia Pau, voluntària d'Arrels que s'encarrega d'acompanyar la comitiva gracienca, en arribar a una finca del tram baix del carrer d'en Grassot.
- Una antiga porteria oberta ara ha quedat encerclada per una tanca per evitar pernoctacions / Hugo Fernández
Malgrat això, la gent busca espais perquè no té res més. Ho verbalitza Tocea Fanel, un home que es prepara per dormir a l'entrada d'un supermercat de la plaça Joanic. Salva les diferències idiomàtiques com pot, s'obre una jaqueta de plomes esquinçada per dins i extreu, de dins de la roba, un aplec de documents salvaguardats en un plàstic protector. Vol explicar que està en la situació que està perquè no té res, i assenyala una denúncia interposada a una comissaria dels Mossos d'Esquadra fa cinc mesos. El text fa constar que li acabaven de robar totes les seves identificacions, inclòs el passaport, i els únics 200 euros que tenia, que guardava en efectiu. "Des de llavors, no he pogut fer res. Vull poder tornar a Romania, d'on soc. Però ni això. No tinc diners per poder ni tornar", clou el Tocea.
Pendents d'una llei
Existeixen alguns recursos socials, però estan molt centralitzats a Barcelona i la capital catalana -si bé és la ciutat que més inverteix en polítiques socials de tot l'estat espanyol- fa temps que remarca que calen més esforços per part d'altres administracions. Al Parlament de Catalunya fa anys que hi ha una llei pel sensellarisme a punt d'aprovar-se, però la feina no s'acaba de rematar. La pobresa no és la prioritat. Malgrat això, també hi ha hagut algunes iniciatives que han complicat la vida de les persones sense llar. La directora de la Fundació Arrels assenyala com a exemple els "nombrosos desallotjaments d'assentaments" -ja sigui a solars o a naus industrials- que estan intensificant governs com el de Jaume Collboni a Barcelona o Xavier Garcia Albiol a Badalona. Això també col·labora alhora de dispersar les persones que viuen sense llar, que arriben a nous punts de la ciutat, remarca Beatriz Fernández.
Més gent, més dispersa. Amb aquest enfocament es tanca un nou recompte ciutadà de persones sense sostre. Les concrecions d'aquesta anàlisi aniran arribant durant les pròximes hores.
