1. Parlar de la immigració és de mal fer, per això des de la política s’ha callat -i es calla- o se simplifica amb eslògans (Papers per a tothom, Catalunya, terra d’acollida, Immigració = delinqüència...). Com el tema l'ha tret l'extrema dreta, parlar-ne la reforça i et connecta amb ella, ni que sigui per negar els seus plantejaments.
2. Quan s'afirma que és un repte que cal afrontar (o, com diria la majoria de la gent, “un problema”) no vol dir que hi estiguis en contra. Ni que siguis xenòfob. Cal parlar-ne, cal parlar amb honestedat. Si no, s'aprofiten els únics que en parlen, deshonestament i pels seus propis interessos, no pel bé comú. És un problema complex perquè s’hi entrecreuen, com en pocs, l'esfera individual i l'esfera col·lectiva. Es pot entendre que tota persona vulgui progressar individualment i que una societat vulgui gestionar el benestar social col·lectivament. Sempre que aquí es visqui millor resultarà atractiu venir-hi.
3. Fets. La immigració té un impacte inevitable sobre el benestar de la societat d’acollida i el seu sistema de protecció i serveis. No és veritat que només tingui conseqüències positives (increment del PIB) perquè, d’entrada, els costos es localitzen en certs sectors socials i territoris, i perquè cal tenir en compte els costos futurs d’una població ara majoritàriament jove. A més, afecta la cohesió social, cultural i lingüística.
4. Fets. No és veritat que la immigració porti delinqüència. La pobresa és la que porta delinqüència. Concloure que un immigrant és un delinqüent en potència perquè hi ha una sobrerepresentació de població immigrada a les presons és com concloure que un home és un delinqüent en potència perquè també hi ha una sobrerepresentació masculina. Per cert, sovint els delinqüents i els delictes de més impacte, com ara estafes, corrupció o ambientals, no tenen res a veure amb la immigració i no acaben a la presó.
5. Valors. Hi ha a qui li sembla que si hi ha fam i altres desgràcies al món no tenim dret al nostre actual benestar, l’hem de compartir més; i qui creu que cal garantir-lo i ajudar al món sense perdre’l.
6. Si penses que cal mantenir el benestar del qual gaudim, cal regular els fluxos migratoris. No pot entrar tothom qui vol. La regulació de fluxos no és exclusiva de la immigració. En fem constantment. A vegades amb cues, a vegades amb sorteig, a vegades via preus. A la universitat, amb la selectivitat. A la sanitat pública, amb les llistes d'espera.
7. Si regules fluxos has de ser conseqüent. Igual que no examines a qui no està matriculat, no pots acollir a qui està de manera irregular. Se l'ha d'expulsar com més aviat millor. S’ha saltat les regles del joc. El contrari és acceptar les trampes i la incapacitat de gestionar aquesta qüestió. S’ha d’endurir el control fronterer, desenvolupar més acords per al retorn i recursos per fer-ho. No podem acceptar que hi hagi persones en situació irregular convivint entre nosaltres. Això és amagar el cap sota l’ala.
8. Deixar 400 persones a la intempèrie és inhumà i en una societat avançada, com la nostra, és inacceptable.
9. Si aquesta gent malviu ocupant uns espais on busca recer no és, en primer terme, responsabilitat seva, sinó del sistema (ells no s’han de responsabilitzar del manteniment del nostre benestar social, sinó només de millorar la seva vida). És vergonyós que l’actuació de l’administració pública empitjori greument la situació de persones individuals sense que això estigui associat a la millora d’un problema col·lectiu.
10. Abans que un problema d’immigració, el desnonament del B9 és un problema de mal govern. De manca de coordinació de totes les administracions que tenen competències en la matèria (Estat, Generalitat, Ajuntament). Si es vol desnonar, cal tenir llocs previstos per acollir els que estan en situació legal i procediments per expulsar a qui no ho està, i tractar a tothom amb dignitat. Si es tracta d’una situació d’emergència cal tractar-la amb els recursos i protocols d’una situació d’emergència (com hem vist que es pot fer amb altres tipus d’emergències). Que la gestió d’una administració pública deixi literalment sota el pont és una gran vergonya. I dona ales als discursos demagògics i interessats que atien l’odi i atempten contra la cohesió social molt més que qualsevol migrant.
