Una escena descriu fins a quin punt Junts s'ha implicat en la campanya de Joan Laporta per tornar a guanyar les eleccions al Barça. Diumenge, poc després de les nou del matí, va aparèixer amb vestimenta informal Albert Batet, adjunt a Carles Puigdemont a la presidència del partit, al recinte del Camp Nou. El candidat a la reelecció ja l'esperava per acompanyar-lo a la mesa on va emetre el vot. Tots dos somreien. No va ser un gest casual, ni improvisat. Només unes setmanes abans, Batet s'havia acostat a la seu electoral de Laporta per entregar-li la firma enmig de grans abraçades. En la recta final, els afins a Puigdemont han multiplicat el suport al nou president blaugrana.
Hi ha influït tenir una exdiputada -Elena Fort- dins de la candidatura de Laporta, i que un dels principals spin doctors de la campanya hagi estat Jordi Cuminal, alt càrrec a Palau en l'etapa d'Artur Mas i implicat en el naixement de Junts com a llista electoral la tardor del 2017. És un dels que va acompanyar Laporta al debat de 3Cat. Durant la jornada electoral no van faltar dirigents o exdirigents del partit que van explicitar el suport al president, com ara Neus Munté -regidora a l'Ajuntament de Barcelona- i Miquel Buch, que ja no milita -les discrepàncies amb Jordi Turull i el mateix Puigdemont el van dur a estripar el carnet-, però que té una relació d'amistat des de fa dècades amb Cuminal.
El líder a l'exili -a qui Laporta ha fet costat en entrevistes recents- va celebrar la victòria del candidat a la reelecció amb un tuit: "El Barça és un gran club, té un gran equip, una gran afició i un gran president". En tot cas, el màxim responsable del Barça -que arrenca el quart mandat als despatxos del club després d'haver guanyat les eleccions del 2003, les del 2006 (sense rival) i les del 2021, en plena pandèmia i després del desastre de Josep Maria Bartomeu- no només va atendre la nova fornada de dirigents postconvergents, sinó que també va voler acompanyar Jordi Pujol fins a l'urna que li tocava. L'expresident de la Generalitat va arribar a l'estadi acompanyat per l'Oriol, el seu cinquè fill.
La JNC, la branca juvenil de Junts -abans ho va ser de Convergència- també s'ha bolcat en la campanya de Laporta, com també bona part del seu entorn mediàtic. En canvi, a la candidatura de Víctor Font li feien costat altres dirigents, també vinculats al passat però d'una adscripció més pragmàtica. És el cas de Damià Calvet, exconseller de Territori, que va fer-se una fotografia amb Font el dia que va signar per ell quan era precandidat, o bé de Jordi Puigneró, vicepresident de la Generalitat en l'etapa de Pere Aragonès. Carles Agustí, exmembre de CDC i implicat en l'arrencada del PDECat fa una dècada -aspirava a liderar el partit a Barcelona-, formava part de la candidatura liderada per Font.
El veredicte de Trias
A la llista també hi anava Joana Barbany, ex-alt càrrec de Polítiques Digitals durant la presidència de Quim Torra, i històrics com Josep Maldonado, exsecretari general de l'Esport, havien mostrat simpatia amb l'aspirant a desbancar Laporta. Un dels successors de Maldonado en el càrrec, Gerard Figueras, va optar just pel contrari: no ha amagat el suport a Laporta. Figueras va ser el màxim dirigent de la JNC durant dos mandats, diputat de Convergència i sempre ha estat ben connectat amb figures com Cuminal. Després d'un temps apartat de la primera fila, el 2027 serà el candidat de Junts a Vilanova i la Geltrú, el seu municipi, que després d'una etapa en mans de CDC ara recau en el PSC.
Què en pensa de tot plegat Xavier Trias, un dels tòtems del partit? La setmana passada va comparar Laporta amb Donald Trump, però aquest dilluns ha revelat al 2Cat que el va votar perquè era l'únic que generava il·lusió. "Font no en generava, i crec que el van enganyar amb la campanya que ha fet. Això dels assessors és molt perillós. O ets tu, o estàs fotut. Si m'hagués refiat d'assessors, no hagués anat ni a la cantonada", ha apuntat l'exalcalde de Barcelona. En aquesta campanya, en tot cas, de significació política n'hi ha hagut més aviat poca. Laporta fins i tot ha justificat tenir algú com Alejandro Echeverría, expatró de la Fundació Francisco Franco, amb tasques de responsabilitat al club.
I la resta de partits? La implicació ha estat entre nul·la -ningú del PSC s'ha significat públicament- i escassa. El ministre de Cultura, Ernest Urtasun, dels Comuns, va votar Laporta i s'hi va fotografia en la jornada electoral. Cesc Iglésies, president del consell assessor d'ERC i de la confiança d'Oriol Junqueras, també va optar per la papereta del candidat a la reelecció. Marta Vilalta, diputada dels republicans -fins al 2024 era portaveu a la cambra-, va fer costat de manera discreta a Laporta, i l'exconseller David Mascort formava part d'un dels grups que feien costat al seu rival. Les eleccions al Barça, una vegada més, han demostrat que el club també té una dimensió política.
