Joan Laporta ha tornat a guanyar les eleccions i serà el president del Barça fins al 2031. El candidat a la reelecció ha fet bons els pronòstics i a falta del recompte final, s'ha imposat a Víctor Font amb certa suficiència. En unes eleccions amb 48.480 votants -un 42,34% del cens de socis- i amb tres quarts del resultat escrutat, el 68,47% ha optat per Laporta, un 29,52% per Font i un 2,01% han estat vots nuls o en blanc. Uns resultats prou similars als de fa cinc anys. Amb la victòria, l'advocat barceloní encetarà el seu quart mandat al capdavant del club, el segon de l'etapa actual.
De cara al futur, el triomf de Laporta significa continuïtat. Si al darrer mandat es va haver d'arremangar per resoldre la situació econòmica i esportiva del primer equip masculí, en el que just comença les apostes ja estan sobre la taula: Camp Nou remodelat, Flick i Deco. Aquestes son les certeses, però la reelecció també fa que s'arrosseguin incerteses. La rendibilitat del remodelat estadi, la construcció del Palau Blaugrana o el component polític del club.
Però la gran incertesa arribarà d'aquí a cinc anys. Laporta no podrà presentar-se a les eleccions de 2031, i en el mandat que enceta tindrà temps per impulsar un candidat de la seva corda. També seran anys perquè algun nom aliè al laportisme emergeixi amb força. De moment, l'advocat seguirà al capdavant del club, tot i que Rafa Yuste conservarà la presidència interina fins a l'1 de juliol amb la junta gestora dirigint l'entitat.
Un projecte esportiu continuista
Al primer equip masculí, el triomf de Laporta fa que dues persones transcendentals en el Barça actual respirin tranquil·les: Hansi Flick i Deco, apostes del reelegit president. Víctor Font presentava una alternativa al portuguès a la direcció esportiva i no garantia la confiança a llarg termini en l'entrenador alemany. La victòria de Laporta referma els seus rols, amb Deco als despatxos i Hansi Flick a la banqueta. I a la vegada això implica continuitat en la plantilla. La columna vertebral de l'equip (Joan Garcia, Cubarsí, Pedri i Lamine Yamal) ja està formada, i la intenció és anar complementant-la amb pocs reforços, però de qualitat. Tot i que a l'estiu d'enguany no es descarta un gran fitxatge a la davantera o a l'eix de la defensa.
L'aposta del Camp Nou i la incògnita del Palau
Financerament, la reelecció de Laporta significa continuar fiant-ho tot a la rendibilitat del remodelat Spotify Camp Nou. El mandat que s'allargarà fins el 2031 hauria de servir per enllestir l'estadi i convertir-lo en una font d'ingressos. És l'estratègia que manté la junta directiva per anar eixugant l'enorme deute que arrossega el club. La finalització de l'estadi també ha d'implicar el retorn dels socis abonats, però això està en dubte. Els turistes s'han convertit en un recurs econòmic de pes, i caldrà veure com s'equilibra el poder adquisitiu dels foranis amb la tradició i la fidelitat dels abonats.
Una altra preocupació d'un sector de la massa social són les seccions. D'una banda la gestió que n'ha fet Laporta, deixant d'invertir en àrees com el bàsquet, i de l'altra el nou Palau Blaugrana. La revalida de la presidència implica no tocar les coses. Les seccions se seguiran gestionant com fins ara i la incògnita del Palau Blaugrana no s'aclarirà en el curt termini. La junta vol centrar-se en acabar l'Spotify Camp Nou, i després caldrà fer números per construir el pavelló de les seccions. És una obra que tardarà a començar i que probablement heretarà la junta vinent.
Quin Laporta veurem?
Tot plegat ho pilotarà Joan Laporta, que a 63 anys enceta els seus últims cinc dirigint el Barça. El president actual manté similituds i diferències amb el jove candidat que va emergir el 2003 -el carisma i l'espontaneïtat es mantenen intactes-. Però en el darrer mandat, el component polític i catalanista -Laporta va arribar a ser diputat de Solidaritat Catalana- han anat a menys. Fins i tot ha justificat que Alejandro Echeverría estic escorat cap al franquisme. La tendència l'exemplifica també la desaparició del nom de Josep Sunyol de la llotja del Spotify Camp Nou o la fotografia amb Felip VI. Un canvi que pot continuar en els propers cinc anys, o fer un canvi en favor del catalanisme. Els patrocinis o les equipacions són dues vies a explorar.
El desert de 2031
El triomf de Laporta guarda una darrera lectura. Els estatuts del club no permeten a un mateix president encadenar més de dos mandats seguits. Per tant, i si no hi ha un canvi estatutari, el flamant president no podrà presentar-se als comicis de 2031. Una tessitura que obliga l'advocat barceloní a començar a moure l'arbre durant aquest mandat en busca d'un successor. No és un tema menor, perquè el 2010 l'intent d'impulsar Jaume Ferrer -volia fer-ho amb Alfons Godall però es va tirar enrere- va ser un fracàs, i el club va caure en mans de Sandro Rosell.
Per tant, és possible que Laporta doni protagonisme a certs membres de la junta durant el mandat per començar a posicionar-los. Un nom que guanya enters entre bambolines és el de Joan Soler, directiu, però l'elecció encara està en una fase iniciàtica. L'altra via és que aparegui un candidat fora de l'òrbita laportista. A hores d'ara, sembla complicat que Víctor Font torni a presentar-se, i la reputació de Marc Ciria ha quedat tacada per la invalidació de les signatures, però cap dels dos noms pot descartar-se. A banda, pot emergir qualsevol soci amb ganes de fer un pas endavant i dirigir el club. És una de les singularitats que conserva el Barça, que es queda en mans de Laporta pels cinc anys vinents.
