Els estatuts del Barça són molt clars: la "fidelitat i servei a Catalunya" és una de les finalitats del club, la "catalanitat" és un dels valors i la llengua catalana és la que s'utilitza "de manera preferent" en totes les seves activitats. El vincle històric entre el país i el seu club esportiu és innegable fins al punt que l'escriptor i periodista Manuel Vázquez Montalbán va definir el Barça com "l'exèrcit desarmat" de Catalunya. Els fets li donen la raó, ja que des dels primers anys de vida, el club sempre es va identificar amb el catalanisme, va mantenir la dignitat del país durant la dictadura i, generalment, s'ha posicionat a favor dels drets i les llibertats dels catalans.
Però, avui dia, el context en què es mou el Barça és molt diferent que al llarg de la seva història. Els clubs s'han convertit en gegants empresarials i amb un públic que s'ha massificat i diversificat. Fins i tot la massa social que vota aquest diumenge ha canviat molt respecte dècades passades. No és cap secret que la globalització deixa en un segon pla aquelles realitats més concretes -ho viu la mateixa llengua catalana- i tot el que representa el Barça més enllà de la pilota pot quedar relegat. Així doncs, la pregunta és obligada: què és avui el Barça per Catalunya? Ho analitzen els periodistes Frederic Porta i Xavier Garcia Luque en conversa amb Nació.
El millor ambaixador de Catalunya
"El Barça continua sent el millor ambaixador del país", considera Porta, que creu que la idea de l'exèrcit desarmat es manté viva i que és "la millor -i de les poques- estructura d'estat que té el país". Al seu torn, Garcia Luque manté que el club compleix amb la catalanitat que marquen els estatuts, tot i que veu "excessiu" referir-se a la idea de l'exèrcit desarmat, ja que el context ha canviat i ara hi ha altres entitats, per fortuna, que poden defensar Catalunya. En tot cas, tots dos periodistes coincideixen a dir que el Barça manté l'"especificitat" d'anar més enllà d'un club de futbol com qualsevol altre.
El "més que un club", el gran lema del Barça, està en risc en aquest món globalitzat? Tots dos entrevistats coincideixen que és possible mantenir-lo. "S'ha d'estar vigilant, però continua sent l'especificitat que et diferencia d'altres clubs", diu Garcia Luque. "És el gran aparador de la catalanitat del Barça", afegeix Porta, que sí que considera que l'entitat ha de reivindicar la seva catalanitat "de manera més desacomplexada" en el sentit polític. La clau perquè els principis polítics i socials del Barça sobrevisquin en el context actual, segons Porta, és trobar la capacitat d'"harmonitzar la cosa local en l'escenari global".
Un símptoma de la globalització és que tant la massa de socis com la d'aficionats ha canviat. El club compta avui dia amb uns 140.000 socis i des de 2021 s'ho pot fer tothom, ja que es van eliminar les restriccions històriques de parentiu o de formar part d'una penya per poder ser soci. Per altra banda, el Barça supera els 400 milions de seguidors a xarxes socials quan la població de Catalunya es troba en els vuit milions. És feina del club explicar-los als aficionats estrangers que és "més que un club"? "No", coincideixen. "Si t'apropes al Barça has de saber la seva història", diu Porta. "Si algú segueix el Barça sense saber què representa, potser s'ha equivocat de club", afegeix Garcia Luque.
Masia, joves, llengua i referents
En els punts d'unió entre el Barça i Catalunya també hi ha la Masia. Tots dos periodistes recorden les paraules d'Helenio Herrera sobre que el Barça havia d'estar conformat majoritàriament per jugadores de la casa. El temps li ha donat la raó a un dels entrenadors puntals de la història del club: cada cop que el Barça ha guanyat, ho ha fet amb molt de protagonisme de jugadors criats a la Masia i un estil de joc molt propi. "No és només formar joves amb talent, sinó que també hi ha el tret distintiu de formar-los personalment", destaca Garcia Luque, que també dona el mèrit de l'èxit a un equip directiu i tècnic que ha de creure en la formació dels futbolistes. Una fórmula, per cert, que també ha estat un èxit al futbol femení, on el Barça ha estat pioner i avui dia màxim exponent.
"Són referents fonamentals", coincideixen Garcia Luque i Porta, en referència a la nova jornada de joves de la Masia. El segon periodista celebra que, en un moment delicat de la llengua, aquests futbolistes hagin aportat "aire fresc" parlant en català amb normalitat en qualsevol espai. La llengua és una de les grans banderes de la societat catalana avui dia i el Barça hi juga un paper de gran importància. "És la mostra que és una entitat arrelada a Catalunya i un exemple que li toca fer coses que no li correspondrien a cap altre club", apunta Garcia Luque. "És enviar un missatge al món que nosaltres som així, però cal fer-ho encara de manera més desacomplexada", remarca Porta.
Com a punt crític, Porta sí que considera que les noves generacions es fan del Barça "perquè guanya" i no té en compte el que va més enllà de la pilota. En aquest sentit, el periodista considera que la digitalització ha portat a una "desmobilització" del soci que, considera, cada cop s'apropa més a un espectador passiu. "Si això es generalitza, s'ha perdut la partida", alerta Porta. "Tothom es pot enamorar d'un futbolista o d'una manera de jugar, però a la llarga haurà de tenir en compte la història del club", considera Garcia Luque. Conservar tot el que comporta la identitat blaugrana, més enllà de la pilota, és un dels reptes del pròxim president.
Com ha de ser un president del Barça?
Qui tampoc es pot escapar d'entendre el vincle entre el Barça i Catalunya és qui vulgui ser president del Barça. Garcia Luque considera que l'orientació política d'un aspirant no ha de ser un punt clau, però sí que ha de ser una persona que s'identifiqui amb el catalanisme i, sobretot, que no vulgui treure'l del club. Porta va una mica més enllà i considera que el president del club ha de ser un "militant actiu" del catalanisme si vol ser "plenament coherent" amb el lloc que aspira a ocupar. Tots dos coincideixen que, de manera més o menys evident, els presidents sempre han mantingut el catalanisme, tot i que porta critica que Josep Lluís Núñez va intentar "normalitzar-lo com un simple club".
Sigui qui sigui escollit, no sembla que el catalanisme estigui en risc en el si de la pròxima directiva del Barça. L'independentisme de Joan Laporta és més que conegut i només cal recordar que va ser regidor de l'Ajuntament de Barcelona i diputat del Parlament amb formacions sobiranistes. Víctor Font, tot i que no ha arribat a implicar-se en política, també ha manifestat obertament que és independentista. Malgrat que el Barça no ha estat dominat mai per un partit polític concret, les famílies de Junts ja s'han posicionat en aquestes eleccions. També figures de pes del món acadèmic i social, algunes d'elles de caràcter sobiranista, s'han unit a les candidatures.
