Aquest diumenge, els socis del Barça elegiran el seu nou president entre Joan Laporta (Defensem el Barça) i Víctor Font (Nosaltres). Unes eleccions al primer club del país depassen en molt l’àmbit esportiu i esdevenen un gran debat dins la societat catalana, amb implicacions de tot ordre. També són un observatori de per on van les elits del país. Totes dues candidatures han mobilitzat figures del poder econòmic i de la societat civil per assolir la victòria a les urnes. Aquest és el qui és qui d’una pugna pel govern del Barça.
Laporta: personalisme i economistes de renom
L’economista Carme Hortalà és un dels noms més brillants que acompanyen Laporta, que ja l’havia integrat en el seu equip com a presidenta de la Comissió Econòmica, òrgan d’assessorament els informes de la qual no són vinculants. Filla de dos exsíndics de la Borsa com Joan Hortalà, exconseller d’Indústria i exsecretari general d’ERC, i Àngels Vallvé, és directora general de Riscos del fons d’inversions GVC Gaesco, consellera independent de Parlem i membre de la junta de govern de l’Institut Català de Finances.
Un altre nom destacat és Oriol Amat, exrector de la UPF, que si guanya la candidatura substituirà Hortalà a la Comissió Econòmica. Amat està sent molt actiu defensant la gestió de Laporta en diversos articles on recorda que la situació econòmica era crítica el 2021, però que el club ha adoptat les decisions correctes, reduint el cos esportiu del 98% al 54%. Amat -exdiputat de Junts pel Sí i exrector de la UPF- és responsable de l’Observatori de la patronal Pimec, que com a tal no està posicionada en aquestes eleccions. Però ell no és l’única persona de la llista vinculada a la patronal de les pimes. També hi ha Miquel Camps, que ja formava part de la junta sortint i vicepresident de Pimec.
De Ferran Olivé a Alejandro Echevarría
Un nom que ha guanyat protagonisme en la campanya és Ferran Olivé, tresorer de l’anterior junta. Tot indica que continuarà vinculat a la gestió si guanya Laporta, ja que va protagonitzar el debat econòmic amb Jaume Guardiola, de l’equip Font. Olivé és metge psiquiatre de formació i ha estat president d’Hestia Alliance, una companyia d’assistència sanitària que va vendre a una multinacional alemanya. Un psiquiatra per dirigir les finances del Barça pot estranyar, però Olivé sempre ha explicat que a ell el que li agrada de debò són els números. En tot cas, en un món sempre amb tanta emotivitat com el Barça, una especialitat mèdica com la seva sempre pot ser d’utilitat.
Com sempre en una competició electoral com la del Barça, les canddiatures que arriben al final de la cursa són grans coalicions de forces. Si Defensem el Barça subratlla la "catalanitat" del seu projecte, i inclou noms com el de l’exdiputada de Junts Elena Fort, de l’ala més abrandada de la formació, un nom clau en l’entorn de Laporta és el seu excunyat, Alejandro Echevarría. Sense càrrec formal a l’entitat, influeix molt en Laporta i ha estat pont entre la junta i el vestuari en moments decisius.
Economista i empresari en diversos sectors, des de societats d’inversió a l’immobiliari, Echevarría va desfermar la polèmica ja fa anys, quan es va saber que era patró de la Fundació Francisco Franco. Li venia de família. El seu pare, un gran empresari com Joan Echevarría (Nissan, Motor Ibérica), havia liderat un projecte de partit conservador, Solidaritat Catalana, que aplegava restes del franquisme desconcertat el 1980, alhora que un home intel·ligent amb una capacitat enorme d’empatia. Sembla que aquestes qualitats de savoir faire les ha heretat el fill, amb fama d’eficient.
Víctor Font: tecnòlegs joves i velles nissagues
Per a Font, empresari, fundador de Delta Partners, una consultora adreçada al sector de les telecomunicacions, aquest és el seu segon intent de guanyar la presidència del club. El candidat, que a diferència de les eleccions del 2021 és ara l’única alternativa a Laporta, ha aplegat moltes sensibilitats en l'equip. Hi destaca la presència de molts noms vinculats a etapes anteriors de la gestió del club.
Les dues figures més rellevants del poder econòmic dins de l’equip de Font són Jaume Guardiola i Eloi Planes. Guardiola coneix la casa. Va presidir la Comissió Econòmica en els inicis del mandat de Laporta fins que el 2022 va abandonar el club per accedir a la presidència del Cercle d’Economia. Amb anterioritat, va ser conseller delegat del Banc Sabadell. Si Font guanya les eleccions, Guardiola serà el vicepresident econòmic. També és un pont amb l’expresident Artur Mas, de qui és amic molt proper.
Planes és el president de Fluidra, una companyia que s’ha convertit en líder mundial en el sector de les piscines. Amb ambició d’intervenció social, considerat catalanista, va tenir un paper destacat en la batalla que va descavalcar els independentistes d’Eines de País del control de la Cambra de Comerç. Planes és membre del ple cameral a proposta de la patronal Foment del Treball.
La petjada de juntes anteriors
En la candidatura de Víctor Font també es percep el pes de directius d’altres juntes. L’empresari Xavier Aguilar (conseller de Fiatc Assegurances) és fill de Xavier Aguilar Pedrerol, que va ser un dels principals col·laboradors de Josep Lluís Núñez des del seu triomf el 1978 i directiu del club durant disset anys. L’empresària del sector sanitari Paola Masfurroll també és d’una nissaga culer arrelada: el seu pare, Gabriel Masfurroll, fou directiu amb Núñez, vicepresident amb Joan Gaspart i vicepresident de la Fundació amb Sandro Rosell.
Hi ha també en l’equip de font empresaris vinculats al que es pot anomenar la nova economia com Iñaki Ecenarro (MBA pel MIT, CEO de Trovit, cercador d’anuncis classificats), Luis de Val Mínguez (Youplanet Group, abocada al màrqueting d’influencers) o Joana Barbany, especialitzada en transformació digital i ex-alt càrrec de la Generalitat amb Junts.
Els darrers dies de la campanya han aparegut les comparacions entre l’estil de Laporta i el de Donald Trump. L’exalcalde Xavier Trias va definir Laporta com "una mica trumpista" i des de Nosaltres s’ha acusat l’expresident de personalisme. Guardiola ha comparat la retòrica de "salvador del Barça" de Laporta amb la que sol emprar Trump. És cert que el nom i la imatge de Laporta destaquen en la campanya de Defensem el Barça, mentre que Font recorre a una imatge més coral. Un observador del món econòmic ho defineix així: "El món d’ahir que representaria Font envers el populisme culer que encarna Laporta". Les urnes diran.
