"Jo el que faig és que em mullo i dono la cara. Això sí. Però penseu que les decisions són consensuades amb els companys de junta". Així definia Joan Laporta el seu lideratge fent balanç del darrer mandat en una entrevista als mitjans oficials del Barça. Després del sempre pintoresc procés de recollida de signatures i la caiguda a última hora de Marc Ciria, les eleccions a la presidència seran un cara a cara entre ell i Víctor Font. Una revàlida d'un duel que ja es va viure als comicis de 2021 i de dos models, a priori oposats, de gestió de club. Mentre Laporta aposta per una governança presidencialista -fonamentada en el seu carisma- i estructurada en directius de la seva màxima confiança, Font s'hi vol distanciar amb un model allunyat de personalismes i amb perfils més tècnics. Un xoc d'estils elevat a la llotja que marcarà els debats de la setmana prèvia als comicis.
Fuga de directius
En el darrer mandat, la gestió presidencialista de Laporta s'ha constatat en l'evolució de la junta directiva. Quan l'advocat barceloní va tornar a l'òrbita del Barça el 2021, no partia com a favorit destacat a les eleccions i per guanyar suports va envoltar la seva candidatura de professionals reconeguts. Era una manera d'avalar que més enllà del seu carisma -sobradament conegut per l'afició barcelonista- la seva gestió també seria professional. L'estratègia va funcionar, però a mesura que avançava el mandat, les dimissions s'anaven succeint.
El cas més sonat va ser el de Ferran Reverter, fitxat de MediaMarkt per assumir el càrrec de director general del club i que va dimitir al cap d'un any per desavinences amb la gestió de Laporta. El mateix camí que va agafar Jaume Giró, escollit per ser el vicepresident esportiu i que va abandonar la candidatura abans que Laporta fos president. Eduard Romeu, successor de Giró, també va plegar uns mesos després d'assumir el càrrec i un altre cas sonat és el de Jordi Llauradó, responsable de l'Espai Barça i que va deixar el club dos dies després que s'anunciés la contractació de Limak com a empresa responsable de les obres del Camp Nou.
Familiars i coneguts
Al final, a la junta s'hi han quedat directius de la màxima confiança de Joan Laporta i que fa molts anys que hi mantenen relació. El millor exemple és l'actual president interí, Rafa Yuste, però també és el cas de Maria Elena Fort o Enric Masip. Persones que fa dècades que acompanyen Laporta i no qüestionen la seva manera de fer. A banda, el maig de 2021 Laporta va fer un canvi al codi ètic del club per permetre que familiars del president poguessin tenir càrrecs directius. Així, la seva germana, Maite Laporta va passar a formar part del departament de Diversitat, Equitat i Inclusió, i la seva cosina, Marta Segú Estruch, va passar a ser la directora general de la Fundació.
Als noms mencionats cal afegir-ne un que opera a l'ombra però té molt poder: Alejandro Echevarría. Aquest aparellador és l'excunyat de Laporta i va formar part de la junta directiva del primer mandat, però la va abandonar després que transcendís la seva vinculació amb la Fundación Francisco Franco. En l'actual no té un càrrec oficial, però és una persona de la màxima confiança de Laporta i que té veu en la presa de decisions. Per exemple, té contacte directe amb el dia a dia del vestuari i va fer d'intermediari en les converses amb els grups de la grada d'animació.
Mà a la direcció esportiva
A la parcel·la de la direcció esportiva, l'evolució de la gestió ha sigut similar a la de la junta directiva. Laporta va arribar a la presidència amb el nom d'un director esportiu sota el braç: Mateu Alemany. L'executiu balear venia avalat per una llarga trajectòria als càrrecs directius del Mallorca i una darrera etapa com a director esportiu al València. Així, va tenir molt pes en el mercat de fitxatges de 2022, incorporant quatre futbolistes que són estructurals en el Barça actual. Raphinha, Koundé, Ferran Torres i Lewandowski. Tot i que aquest darrer ja va ser una petició expressa de Laporta, que manté molt bona relació amb el seu agent, Pini Zahavi.
Amb la marxa d'Alemany el 2023, la direcció esportiva va caure en mans de Deco i Bojan, i Laporta ja va tenir-hi més mà. Un exemple és la doble cessió de João Felix i João Cancelo, representats per Jorge Mendes, un agent que manté gran relació amb l'advocat. Ara bé, el criteri i el poder de decisió de Laporta en la parcel·la esportiva també és responsable del gran èxit del darrer mandat. Hansi Flick va ser una aposta del president i ha donat un rendiment excel·lent.
Desavinences amb Florentino i Messi
Finalment, l'incontestable poder de Laporta a la junta directiva va fer que s'encarregués de gestionar i liderar públicament les relacions del club amb dos actors d'enorme pes al món del futbol. D'una banda, durant la campanya va mostrar-se segur de resoldre la renovació de Messi a partir de la seva relació personal. Un intent fallit i que se li ha acabat girant en contra. D'altra banda, ha pilotat en tot moment la posició del Barça respecte a la Superlliga, mostrant-se inicialment a favor i anant de bracet amb Florentino per acabar tornant-se a abraçar a la UEFA i trencant relacions amb el Reial Madrid.
En tot cas, i malgrat la gestió presidencialista de Joan Laporta ha tingut llums i ombres, no canviarà si l'advocat torna a ser elegit president. Tot i que seguint l'estratègia de fa cinc anys, Laporta ja ha anunciat la incorporació d'un professional de renom com Oriol Amat per gestionar l'àrea econòmica del club. Enfront tindrà Víctor Font, que enfoca la seva campanya com una alternativa al "personalisme de Laporta" a qui acusa d'actuar "amb compadreo" al capdavant del club. Font, que també compta amb professionals de renom com Jaume Guardiola en l'àmbit econòmic o Albert Puig en la direcció esportiva, confia a donar-los més pes en la presa de decisions si aconsegueix derrotar el model presidencialista de Laporta.
