Kill Bill: Volum 2. Uma Thurman és enterrada viva dins d’un taüt. Tot sembla definitivament acabat. Però no. A les fosques, sota terra, comença a colpejar la fusta fins que aconsegueix sortir-ne. La carrera política de Pedro Sánchez repeteix una vegada i una altra l’escena del film de Quentin Tarantino: al llarg dels anys ha estat donat per mort políticament en nombroses ocasions —per rivals i per aliats— i, malgrat tot, sempre acaba tornant a la superfície.
Mentre alguns ja li feien l’enèsima extremunció, Sánchez ha trobat en Donald Trump un soci inesperat per ampliar el seu nínxol de vot i afrontar la seva penúltima gesta política. L’"aliat terrible” i “loser” que descriu Trump rep les seves embranzides amb els braços oberts.
De Kill Bill a la realpolitik
El "no a la guerra" i les amenaces del president nord-americà per la negativa a facilitar l’ús de les bases de Rota i Morón no només atien les opcions electorals de Sánchez. També mobilitzen l’esquerra adormida, el projecten com a referent mundial, obliguen els socis europeus a fer-li costat i posen contra les cordes un PP perdut entre el deure de mostrar sentit d’Estat i la necessitat de no donar oxigen al president espanyol.
Una operació política construïda sobre tres ingredients simples: el record de l’Iraq del 2003, l’apel·lació al dret internacional i la confrontació amb un líder —Trump— que genera un rebuig transversal a Espanya.
Trump, un adversari útil
El CIS de febrer recull que només un 15,7% dels ciutadans té una opinió positiva sobre Trump. Un 76,5% el rebutja, incloent-hi dos de cada tres votants del PP i un de cada tres de Vox. 8 de cada deu espanyols creu, a més, que és un perill per a la pau mundial. Trump funciona com a loctite de la societat espanyola.
Però el "no" a Trump també comporta riscos. N’hi ha d’evidents, com un boicot comercial dirigit a productes específics com l’oli i el vi i que dribli la cuirassa dels tractats amb la Unió Europea. Altres relacionats amb la dependència europea en matèria de defensa i intel·ligència. I altres de diplomàtics, com la possibilitat que França, el Regne Unit o Alemanya aparquin les seves reserves actuals i s’acabin desmarcant públicament del president espanyol per defensar els seus interessos legítims.
Fer d'Espanya un escarment
També perills més profunds, començant pel fet que un mandatari volcànic com el nord-americà confongui l’actual confrontació retòrica amb un conflicte polític real. Espanya és un actor insignificant per als Estats Units, però Trump pot caure en la temptació de personalitzar el xoc, provar d’escombrar Sánchez i fer-ne un exemple per a la resta de líders díscols.
I altres de geopolítics. Sánchez es presenta com el líder d’una Europa basada en els seus valors: democràcia, estat del benestar i dret internacional. Si el pols acaba malament, no només haurà fracassat ell: haurà reforçat la idea que cap capital europea pot plantar cara a Washington. A més, de la mateixa manera que Sánchez utilitza la confrontació en clau interna, Trump pot convertir també Espanya en un actor secundari d’un relat als Estats Units que el president espanyol no podria controlar.
La butxaca dels ciutadans
Però els riscos principals per a Sánchez són interns. El primer és que un eventual càstig dels Estats Units se superposi amb els efectes econòmics d’un conflicte llarg i repercuteixi en les butxaques dels ciutadans.
Cert que el president espanyol prepara un escut social com el que ja li ha servit per superar amb nota les crisis de la pandèmia, l’apagada elèctrica i la guerra d’Ucraïna. Però en un context de guerra comercial amb els Estats Units, l'oposició podrà projectar que tota la pèrdua de poder adquisitiu és conseqüència del desafiament del líder del PSOE.
Pot caure l’escenari
El segon risc és que l’attrezzo del "no a la guerra" caigui a mitja funció, i els ciutadans percebin que Sánchez juga a dues bandes entre el simbolisme i la realpolitik. El soroll constant d’avions prop de les bases de Rota i Morón, l’enviament d’una fragata a Xipre i la confusió entre les operacions de l’OTAN i els interessos dels Estats Units alimenten el relat de formacions com Podem i el PP, que ja denuncien la suposada hipocresia del president espanyol.
I Sánchez té la mala sort que, de tot l’elenc, la ministra de Defensa, Margarita Robles, és qui menys es creu el guió. Tot plegat deixa el líder del PSOE davant una aposta arriscada. El "no a la guerra" i el joc de retrets amb Trump tenen efectes en un període breu de temps, però es poden convertir en una llosa sobre les seves expectatives a mitjà o llarg termini.
I avançar eleccions?
El CIS treballa aquests dies per explorar la percepció dels ciutadans sobre la maniobra del president espanyol. No seria la primera vegada que un líder aprofita un xoc amb el president nord-americà per capgirar unes enquestes. Al Canadà, Mark Carney va guanyar les eleccions del 2025 després d'una remuntada espectacular gràcies a una campanya centrada en confrontar les amenaces imperialistes de Trump.
Potser les dades del CIS serveixen per calibrar si, a més de mobilitzar, l’escenari obre la porta d’una convocatòria d’eleccions avançades. Qui sap si coincidint amb les andaluses (juny) o amb unes hipotètiques catalanes. Perquè Trump encara pot acabar fent un últim favor a Sánchez: convertir-se en el gran protagonista d’una campanya electoral espanyola.
