L'acord entre Junts i Avenç Nacionalista per concórrer plegats a Manresa a les eleccions municipals del 2027, el batejat com a Pacte de la Llum, obre una nova etapa per disputar l'alcaldia a l'ERC de Marc Aloy. L'entesa uneix el cap de l'oposició, Ramon Bacardit, amb el regidor Sergi Perramon -fins ara vinculat al Front Nacional i antic militant de la JNC- amb l'objectiu d'aglutinar el vot de tot l'espai postconvergent. Després de formalitzar l'aliança, Bacardit atén Nació per desgranar les claus del nou moviment, el paper d'Impulsem en l'equació i el gir de Junts en matèria de seguretat i immigració. També analitza el pols polític a Catalunya i el futur de la formació de Carles Puigdemont.

Acabeu de presentar l'acord. Què considera que li pot aportar la incorporació d'Avenç Nacionalista o la figura de Perramon?
En Sergi i tot l'equip que conforma Avenç ens aporten una cosa evident: joventut. És un equip de gent que està al voltant dels 30 anys i això significa aire fresc, idees i dinamisme. No és que a Junts en tinguéssim poc -de fet, en tenim molt-, però això encara ens en dona més. Ens aporta la veu d'una persona entenimentada que suma al projecte; és una suma que multiplica.

Durant el mandat han tingut bastants punts de coincidència. Quina ha estat la dificultat en la negociació?
Hauria de forçar molt per dir que hi ha hagut alguna dificultat; no n'hi ha hagut. Ha estat gairebé un pacte natural que necessitava madurar a través d'unes converses amb un propòsit concret. Compartim la diagnosi, i això ja ho hem anat veient al llarg d'aquests gairebé tres anys de mandat. Compartim les prioritats, potser en Sergi amb una vessant més determinada i nosaltres amb una altra, però ens complementem molt bé. Estic segur que a l'hora de concretar les accions del programa electoral també ens podrem complementar.

De fet, ell ja apuntava en el transcurs de les negociacions punts als quals no renunciaria: el tema de l'empadronament, la reformulació dels ajuts socials, més presència policial i, sobretot, el catalanisme i la llengua. Són punts que vostè ha defensat tot el mandat.
Sí, per això quan se'ns va posar això sobre la taula ens va ressonar molt fàcil. Coincidim en la necessitat de generar prosperitat i en un altre concepte del qual potser no hem parlat gaire avui: tornar a apoderar la societat civil i les entitats de la ciutat. A tot arreu, però concretament a Manresa, estan força dèbils. Volem recuperar aquella iniciativa ciutadana, civil i privada que va fer el Casino, la Buresa o el Kursaal.

Aliança Catalana anava al darrere de Sergi Perramon. La seva incorporació, tenint en compte que ve del Front Nacional...
Agafo el programa electoral que vam presentar a Manresa el 2023, quan encara no existia Aliança -o ningú no la coneixia-, i nosaltres no hem variat el que dèiem llavors. Per tant, quan se'm posa Aliança al costat per comparar, recordo que nosaltres ja ho dèiem abans que existissin. No ens sentim interpel·lats en aquesta competició de si ens hem mogut o no. Si voleu veure el programa electoral, és el mateix que defensen avui i el mateix que vam generar el 2022. Per tant, potser és Aliança la que s'ha mogut; nosaltres estem on érem.

Heu dit que aquest Avancem junts pel canvi no ha de ser necessàriament el nom definitiu, sinó que seria com una plataforma cívica o política.
És un moviment, ens agrada dir-ho així. Volem que s'hi vagi sumant gent. El símil seria el d'un tren on anem sumant vagons -entitats o grups de qualsevol tipus- i on la gent pugui pujar-hi a títol individual.

A nivell de partits, en principi només quedaria Impulsem? O podríeu obrir-vos a altres opcions?
En principi, això neix d'una crida dels tres partits que tenim representació ara al consistori i, per tant, la crida es manté en aquest àmbit. Però Manresa va primer; si apareix una fórmula que sumi, estem oberts a tothom.

Amb aquest acord preveuen aplegar uns 7.000 vots, una xifra que, si s'hi acabés sumant Impulsem, permetria superar Marc Aloy i treure l'alcaldia a Esquerra. És aquesta la millor manera de superar el llistó de vots?
Des de l'aritmètica pura, la suma de dues coses és més que les dues per separat. Estem convençuts que la proposta que llancem -ja com a Junts, i ara encara més amb Avenç- és una proposta guanyadora. Podem retornar la il·lusió a la ciutadania, que és el que creiem que més falta ara a Manresa.

A la roda de premsa heu comentat que el moviment neix amb la voluntat de sumar talents manresans per conformar la llista. Com queden els equips de Perramon i els regidors actuals de Junts? Mònica de Llorens anirà entre vostè i Perramon?
Sincerament, no és un tema que hàgim posat sobre la taula ara mateix. La conformació de la llista electoral i el nom definitiu no són la prioritat i ho considerem secundari. Ara volem un debat d'idees, d'aportacions i de projectes; volem escoltar i conformar la proposta. No hem parlat de números ni de noms amb Avenç; ja vindrà. L'avantatge de fer-ho amb tant de temps és que podem tenir un espai tranquil els propers mesos per anar escoltant sense el joc dels números.

Ho deia perquè vostè té un equip de cinc persones treballant cada dia i Sergi Perramon en té una més de regidora, a banda dels simpatitzants. Com poden viure el fet que s'obri el projecte a nous talents i ells puguin quedar més endarrerits en la llista?
La gent que és generosa posa per davant el projecte de ciutat. Com que en els equips respectius això és així, no hi ha cap problema. Una cosa és la dinàmica de partits, on cadascú farà la seva, i l'altra és la dinàmica dels grups municipals. El que sí que farem és treballar de forma coordinada en els plenaris, mantenint els dos grups però preparant les prèvies conjuntament.

En aquest sentit, abans li preguntàvem pel paper d'Impulsem i com s'hi pot acabar sumant. Quina pot ser la "pista d'aterratge" perquè s'acabi integrant un projecte com aquest?
La pista és aquest moviment que hem presentat. Vostè ho ha dit molt bé: això és una pista d'aterratge on es pot aterrar i, després, enlairar-se.

Si teniu una llista preparada, potser arriba un moment que es poden quedar sense espai.
La porta està oberta. Falten 13 mesos per a les eleccions i amb Impulsem ja els vam dir que respectem els seus tempos, de la mateixa manera que respectem els d'Avenç. Ara bé, si l'Avenç té la voluntat d'avançar abans, comencem; el que no farem és paralitzar-ho. Impulsem té un tema que ha de resoldre -i només ho poden fer ells-: com fer compatible la negociació amb aquest moviment i estar al govern municipal alhora. Aquesta contradicció l'han de resoldre ells, nosaltres no podem fer-ho. Potser pensen que el millor és sortir del govern; no ho sé, ni els ho he demanat ni ens correspon a nosaltres dir-ho.

El 2023 Aliança Catalana va aconseguir l'alcaldia de Ripoll i després d'entrar al Parlament ha agafat molta volada. Tenint en compte que als ajuntaments qui queda primer té moltes opcions de ser alcalde si no hi ha una majoria alternativa, la presència d'Aliança podria provocar que no hi hagués alternativa si vostès guanyen.
Sí, és una lectura possible. Però també és cert que nosaltres no ens movem en funció del que puguin fer els altres. El programa que vam fer el 2022 per a les eleccions del 2023 és el mateix que tenim avui; no ens deixem destorbar per aquestes "ventades". A nivell municipal, i això ho vull ressaltar, el que importa més que els partits són les persones. En Sergi Perramon ho va deixar clar davant d'Aliança: no volia que Manresa fos la plataforma de llançament d'un projecte nacional. Ell prioritza el municipalisme, prioritza Manresa, i a això em remeto.

Sobre el funcionament d'aquests propers 13 mesos, ens deia que conservaran els dos grups municipals però que es reuniran prèviament als plens. Això vol dir que les mocions i proposicions les presentaran conjuntament?
Sí, a partir d'ara les mocions seran conjuntes i aniran signades per les dues forces. Hi haurà una coordinació en les iniciatives i els posicionaments plenaris, i això implica que les reunions de preparació seran compartides. Una altra cosa són els partits, on cadascú mantindrà la seva dinàmica i les seves reunions pròpies, però a la pràctica funcionarem coordinadament. Si haguéssim de votar diferent en alguna moció d'àmbit nacional -d'aquestes que són fora de l'àmbit de Manresa-, tampoc passaria res; no actuarem com un bloc unitari, sinó de forma coordinada.

Passant a l'àmbit nacional, vostè és un dels principals referents que té Junts al territori, especialment per la rellevància de Manresa. Com veu la situació de Junts per Catalunya actualment?
Crec que hi ha una voluntat interessada de fer molt de soroll; quan es remou l'aigua s'hi veu menys clar. Hi ha gent interessada a moure enquestes, hipòtesis i històries. Jo veig que Junts va néixer en una situació inicial molt complexa, l'any 2021, en plena postpandèmia i amb líders a l'exili. Va ser un part complicat, però d'aquest part n'hem sortit "espartans". Som gent molt determinada; ens poden fer el que vulguin, però nosaltres seguim ordenant el partit. Cada cop el veig més endreçat pel que fa a la confluència de posicionaments, la qual cosa no vol dir que no sigui ample. A Junts hi ha gent d'esquerres i gent més de dretes ideològicament, i durant aquests anys hem après a conviure molt bé en aquest espectre.

Ara mateix, el tema central -que no és només de Junts ni de Catalunya, sinó de tot l'Estat- és que encara hi ha un president a l'exili. Junts tracta la figura del president Puigdemont amb una lleialtat absoluta. A mi això m'honra i em fa sentir content d'estar en un partit on, per sobre dels interessos i les enquestes, hi ha la lleialtat als nostres líders. Aquesta lleialtat és el que uneix tot el gran espectre ideològic que tenim a dins.

Com creu que aniran les municipals del 2027 en l'àmbit general a Catalunya?
Soc molt optimista. A les municipals normalment es valora la persona, i crec que a Junts tenim gent fantàstica i equips molt preparats per governar des dels pobles petits fins a les grans ciutats. El 2027 demostrarem que som gent amb ganes, preparada i amb il·lusió. Els resultats ho confirmaran.

A les municipals del 2023 encara es parlava una mica del procés, tot i que no tant com el 2019, en ple judici del Suprem. En les properes eleccions, com s'ha d'abordar l'eix nacional, tenint en compte que Catalunya ja està en una etapa de postprocés i amb el PSC governant a la Generalitat?
En l'àmbit municipal jo no parlaré d'independència; ja no ho vaig fer el 2023 perquè considero que és confondre la ciutadania. A nivell local hem de parlar dels problemes i les solucions de la ciutat de Manresa. Els que som nacionalistes -i a mi m'agrada dir que ho soc, perquè se n'és fins i tot quan ets independentista- no tenim la necessitat d'anar-ho explicitant constantment, sinó que ho demostrem amb les nostres accions.

A la direcció nacional de Junts li ha costat posar sobre la taula altres qüestions que no fossin el clam per la independència? Per exemple, s'ha trigat més del compte a parlar d'immigració, seguretat o fiscalitat?
Sí, s'ha trigat més del compte perquè veníem d'on veníem i d'una situació de represàlia contra els nostres dirigents. És cert que s'ha trigat més del que jo hagués desitjat, però més val tard que mai. Jo no ho atribueixo a l'efecte d'Aliança Catalana, sinó al fet que hem captat el que diu el carrer. Aquest gir que detecten els opinadors neix d'una base municipalista; som nosaltres els qui escoltem la gent i ho elevem a la direcció. De fet, un dels punts forts de Junts és precisament aquesta base que recull les necessitats del dia a dia. Vam néixer el 2021 en una situació de complexitat absoluta i hem trigat a reaccionar, però hi ha altres partits que tot just estan començant a fer-ho ara.

Entén que encara no hi hagi candidat a l'alcaldia de Barcelona?
Sí, ho entenc perfectament. Barcelona és el cap i casal i, per tant, és una decisió transcendental. No passa res; recordo que Xavier Trias va ser nomenat poc abans dels comicis i va guanyar les eleccions. A mi el que em preocupa és que hi hagi un bon candidat; que arribi una mica més d'hora o més tard no em preocupa excessivament.

Però un bon candidat a Barcelona sovint fa d'efecte tractor per a la resta del territori.
És cert, això és veritat. Però tampoc cal buscar fantasmes: els partits tenen els seus processos i les seves pròpies complexitats. Dins de Junts hi ha molta gent amb ganes de dirigir la capital i això és una bona notícia.

S'ha parlat de noms com Jordi Martí, Josep Rius o fins i tot Tatxo Benet.
Amb en Jordi Martí som amics i amb en Josep ens coneixem. En Tatxo és famós, però no soc una veu autoritzada per opinar sobre ell ni per dir si prefereixo l'un o l'altre.

Abans parlava de lleialtat. Les eleccions al Parlament haurien de ser el 2028 i estem pràcticament a meitat de camí. Carles Puigdemont hauria de tornar a ser el candidat a la presidència de la Generalitat?
El president Puigdemont, que va ser apartat il·legítimament i exiliat, ha de fer el que ell decideixi fer. Aquesta és la lleialtat que Junts tenim amb ell. En el cas que pugui tornar -si la justícia europea valida l'amnistia- se li obren dues opcions: tornar a la primera fila política o fer un pas al costat. Insisteixo: la lleialtat amb el president és absoluta. El que ell decideixi estic segur que serà la millor decisió i estarem al seu costat.

Una de les qüestions nacionals que sobrevola l'acord que han presentat avui amb el senyor Perramon és una certa reunificació de l'espai que abans ocupava Convergència. S'ha de refundar Convergència d'una manera o una altra?
Convergència era una manera de fer i d'entendre el país, i jo crec que això ja existeix avui dins de Junts. Si el debat és si cal recuperar el nom o no, que ho decideixin els experts, però l'esperit de Convergència ja és viu a dins de Junts. Jo, personalment, vinc d'aquell espai i em sento molt còmode on soc ara.

Junts necessita algú al Parlament que exerceixi efectivament de cap de l'oposició?
La figura orgànica de cap de l'oposició ens donaria molt més ressò i altaveu, perquè és una figura formalment establerta. Crec que hauríem d'aprofitar-la i utilitzar-la.

Salvador Vergés seria una bona figura per ocupar aquest càrrec? I per ser candidat a la Generalitat?
En Salvador Vergés és un fantàstic dirigent i seria una de les moltes opcions que podríem tenir per a aquesta responsabilitat. Podria dir uns quants noms de bons candidats, però fins que el president Puigdemont no decideixi si torna a presentar-se, aquest és un tema que no tractarem.

Com a candidat municipal, se sentiria còmode si Junts negociés els pressupostos de la Generalitat amb el govern del PSC?
Nosaltres hem fet una esmena a la totalitat i presentarem propostes alternatives. El PSC prefereix pactar amb els Comuns unes polítiques d'habitatge que han estat un desastre absolut; el que tenim ara és una decisió del PSC. Junts no ha dit que no negociarà els pressupostos, Junts ha posat sobre la taula què és el que vol per al país. Si el PSC escull un eix d'extrema esquerra amb polítiques desastroses, és la seva decisió.

I després de les municipals, estan oberts a activar acords amb el PSC per tenir més presència en diputacions o consells comarcals?
A Catalunya, fer política vol dir fer acords per avançar en el teu programa i en el teu model de societat. Arribar a pactes forma part de la política. De fet, el cordó sanitari és el que ens han aplicat a Junts. Al Bages només tenim cinc alcaldies, que són cinc majories absolutes. El cordó sanitari polític s'ha fet contra Junts i les dades ho confirmen: mireu els ajuntaments on som, concretament al Bages, que és el que més conec. La política és per parlar, per pactar i per arribar a acords; qui digui el contrari és un neci.

De cara al futur, s'ha de plantejar Junts arribar a acords amb el PSC en un context de tanta fragmentació al Parlament?
Sí. Nosaltres hem de poder arribar a acords amb tothom que ens aporti l'execució del nostre programa. No veig per què no es pot pactar amb el PSC. S'ha construït un marc mental on uns poden pactar amb qui volen i els altres no podem pactar amb ningú, i això ens ha portat on som ara: que no som al govern enlloc. Ada Colau va pactar amb qui va voler per ser alcaldessa, i en molts ajuntaments i diputacions s'han fet els pactes que s'han cregut convenients. Junts és un partit amb essència de govern, perquè som gent que sabem on anem i com fer-ho; per tant, no ens podem permetre el luxe de renunciar a governar en tots els àmbits.

Estava d'acord a trencar l'acord de Brussel·les amb el PSOE la tardor de l'any passat?
El PSOE ens ha tornat a enganyar, ho fa sovint. Junts ha imposat una manera de fer a la qual el País Basc ja estava més acostumat: qui vulgui negociar amb nosaltres, que vingui i transaccionem. Si l'acord no aporta res a Catalunya, no ens hi trobaran. Fa dos anys que mantenim aquesta determinació: el pacte és a canvi d'alguna cosa a favor de Catalunya, i quan hi ha un incompliment, s'ha de trencar l'acord. No és que Junts el trenqués, és que el PSOE el va incomplir.