El president del Govern, Salvador Illa, ha defensat que Catalunya no es pot "resignar" davant un món marcat per guerres i ha avisat que en qualsevol conflicte bèl·lic "les dones són sempre les primeres víctimes". Ho ha dit en l'acte institucional pel 8-M en què ha remarcat el deure del país "d'oferir esperança a totes les que pateixen injustícies". Per la seva banda, la consellera d'Igualtat i Feminisme, Eva Menor, ha dit que el feminisme "no és una lluita del passat" i ha carregat contra els qui qüestionen la desigualtat: "No podem avalar discursos que volen fer-nos retrocedir", ha advertit. Així, ha valorat que negar la violència masclista "és negar una realitat que pateixen moltes dones" i que és "una vulneració de drets humans".
Illa ha estat l'encarregat de cloure l'acte institucional del Govern, que s'ha celebrat al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat. Durant el seu discurs, el president ha afirmat que Catalunya està compromesa amb la pau, els valors humans i el dret internacional, i ha remarcat que això també implica “donar suport als organismes internacionals basats en lleis consensuades i actuar per preservar-los”.
En aquest context, ha recordat que “en qualsevol guerra les dones són sempre les primeres víctimes” i ha subratllat el compromís de Catalunya amb “els drets i les llibertats de les dones de tot el món”. Segons ha apuntat, el país també reivindica la dignitat de les dones davant qualsevol règim o govern que l’ataqui i, per això, ha afirmat que “Catalunya té el deure d’oferir esperança a les dones d’arreu del món que avui pateixen injustícies”.
Illa ha sostingut que una de les maneres d’oferir aquesta esperança és donar exemple, recordant que els drets i les llibertats actuals “no han arribat sols”, sinó que són fruit de la lluita de moltes dones que els van defensar “amb esperança i coratge en temps més difícils”.
Malgrat els avenços, ha advertit que “les desigualtats persisteixen i alhora adopten noves formes”. Per això, ha apostat per continuar reduint la bretxa salarial, evitar la precarietat laboral i trencar els sostres de vidre. També ha cridat a erradicar noves formes de masclisme a les xarxes socials i a les noves tecnologies i a “prevenir i perseguir l’execrable violència masclista”.
“El feminisme no és una lluita del passat”
Per la seva banda, Menor ha defensat que el feminisme continua sent necessari per avançar cap a una societat més justa, especialment en un context en què per a alguns sectors, com els joves, “pot semblar innecessari”. Ha atribuït aquesta creença al fet que molts d’aquests nois i noies han crescut “en un món diferent, amb drets que avui semblen obvis, però que són el resultat de lluites col·lectives”. En aquest sentit, ha subratllat que aquests drets no estan garantits de manera permanent.
Segons la consellera, el repte més gran és entendre que “el feminisme i la igualtat, no és una lluita del passat, sinó que interpel·la el futur”. Ha reivindicat el paper del moviment en l’ampliació de drets i oportunitats i ha recordat que ha estat clau perquè les dones poguessin accedir a l’educació, al treball i a la vida pública en condicions més justes.
Feminisme "com a camí imprescindible cap a la justícia social"
Durant l'acte s'ha fet una lectura de la declaració institucional d'enguany, que posa l’accent en la memòria col·lectiva del moviment feminista, reconeix el camí recorregut i reafirma la necessitat de continuar avançant cap a la igualtat efectiva entre dones i homes.
El manifest ha recordat les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, celebrades el maig del 1976, i que van suposar un punt d’inflexió perquè “per primera vegada, les dones van ocupar un espai públic de debat per formular, amb veu pròpia, les seves reivindicacions i propostes després de dècades de silenci imposat”.
La declaració ha reivindicat també la força d’un moviment ampli i plural format per dones de perfils molt diversos, activistes, treballadores, estudiants o veïnes, que van impulsar transformacions socials i polítiques. Aquell moviment, segons el manifest, va plantar la llavor del feminisme arreu del territori i va contribuir a defensar drets com l’escola pública, la sanitat universal o la igualtat jurídica.
La declaració ha alertat, però, que els drets aconseguits no són irreversibles. En aquest sentit, ha assenyalat que actualment té lloc "una nova ofensiva que qüestiona els consensos bàsics en matèria d’igualtat”, amb discursos que banalitzen la violència masclista o desacrediten el feminisme. El text també ha apostat per reforçar les polítiques públiques amb perspectiva de gènere i una mirada interseccional i ha fet una crida a continuar avançant en drets amb optimisme i compromís democràtic.
