Víctor Font (Granollers, 1972) fa anys que treballa per ser president del Barça. En les últimes eleccions va quedar segon, per darrere de Joan Laporta, amb un projecte esportiu que havia comptat amb figures com Xavi Hernández i Jordi Cruyff, que van acabar sent peces clau dels últims cinc anys del club. Ara torna a presentar-se amb l'experiència del primer intent i amb un discurs més dur contra el president sortint pel funcionament del club i la manca de transparència en les aliances econòmiques dels últims temps i episodis com la comissió de Darren Dein per renovar el contracte amb Nike. Atén Nació des de la seu electoral, presidida a l'exterior per un retrat del llegendari Leo Messi. 

Per què un soci del Barça hauria de votar-lo?
Cal deixar de governar el Barça com es feia amb els equips de futbol del segle passat. Hem d'evitar models personalistes. En lloc de fer fora els millors, els hem de tenir al club: professionalitzar-lo, governar-lo de manera honesta i transparent, i tenint el soci com a referència. En models personalistes, s'acaben prioritzant els interessos personals per sobre dels del col·lectiu. Això ens fa més dèbils econòmicament, fa que el projecte esportiu no sigui tan sòlid, i fa que el soci estigui més allunyat del club. Cal passar pàgina. 

Té millors sensacions ara que fa cinc anys?
Ara hi ha un canvi fonamental: hi ha la referència dels últims cinc anys. Abans, la referència era Josep Maria Bartomeu. El candidat Laporta representava l'antítesi d'aquella herència maleïda, i ara no. Ara, les promeses fetes el 2021 estan incomplertes en la seva majoria. Tenim un projecte il·lusionant, amb propostes, i l'expresident no les fa. 

Es troba més treballat com a candidat?
Sí, clar. El 2021 vam estar tant de temps diagnosticant el club i planificant per donar-li la volta que quasi ni ens vam preparar per unes eleccions. L'experiència és un grau. 

És realista pensar que pot guanyar les eleccions?
Es pot guanyar: això no va de triar entre Laporta o Font, va de parlar de quin Barça volem de cara al futur. Una majoria de socis vol un club transparent, que no faci assemblees només virtuals, que tingui fair play financer, que no hagi trencat relacions amb el millor de la història, que no enganyi amb l'Espai Barça i pugui acabar el camp a temps, que tingui una grada d'animació, que els socis puguin pagar menys pels abonaments, que tingui seccions no deficitàries i que no estigui deixades de la mà de Déu. Estem més que convençuts que hi ha una majoria de socis que vol totes aquestes coses i que no se'ls enganyi amb la comissió de Darren Dein o la tria de Limak, o amb New Era Visionary Group, que és una empresa de nova creació que no s'entén què fa ni per què. Es tracta de comptar-nos i veure quants socis estem d'acord amb un model o amb un altre. 

Hi ha possibilitats d'unió entre candidats que no siguin Laporta?
Nosaltres som una confluència de molts col·lectius. Tenim diversitat i transversalitat. En contraposició al personalisme, estem oberts perquè tot el barcelonisme s'hi senti representat. Tant de bo que aquesta representativitat sigui el més sòlida possible. 

L'endemà que els precandidats passin el tall, en cas que ho facin, té la porta oberta per a Xavier Vilajoana i Marc Ciria?
Les portes han estat obertes des de sempre. No les meves, sinó les d'un projecte transversal. Tothom que comparteixi el diagnòstic i la visió de futur, no és que siguin benvinguts, és que el Barça és fort quan anem tots plegats. 

Què destacaria com el pitjor i el millor del mandat de Laporta?
El millor: heretar una generació de joves a qui Koeman, Xavi i Flick els han donat l'oportunitat. No hi havia diners, i malauradament sembla que faci falta això perquè els nanos tinguin l'oportunitat. Els culers ens hem tornat a il·lusionar, perquè ens arrossegàvem per Europa i patíem per Espanya. El concepte de vendre part d'algun negoci del club ho trobo encertat; el que no ho és és fer-ho a algú que no et paga. Aliar-se amb Spotify és un encert; associar-nos al Congo, a ZKP, a Andrew Tate o a New Era Visionary Group no té cap sentit. Tots els presidents han fet coses bé i malament. El que no és acceptable és la manca de transparència i l'engany. 

Era inevitable l'adeu de Messi?
Sense cap mena de dubte, no. Aquest és un altre engany que se'ns ha venut. És una de les ferides més greus que han passat. El millor de la història no només ha jugat al Barça, sinó que és culer, i hem trencat relacions amb ell. Això va de sentiments, i el sentiment culer el tenim ferit des de la roda de premsa de comiat de l'agost del 2021. Econòmicament i institucionalment, hem deixat passar oportunitats molt grans: Messi ha estat campió del món amb la samarreta del PSG, i és una oportunitat perduda. No capitalitzar el que Messi arrossega també ho és. El nostre pla té una pota institucional, perquè sigui president d'honor; una comercial, per aprofitar que les marques Messi i Barça estiguin associades de per vida; i una esportiva, que és veure com té sentit que s'acomiadi. Si ha de jugar dos o tres partits, o un amistós. Aquesta reconciliació és urgent i amb Laporta no passarà. 

Vostè té bona relació amb Messi? Li consta que està enfadat amb Laporta?
Això és evident. Que el millor de la història hagi de venir a veure el Camp Nou a mitjanit, sense avisar el club, no fa falta més comentaris. 

I hi té relació?
Personalment, amb ell no. No he de tenir bona relació personal amb ningú, sinó que he de crear les condicions perquè el Barça sigui modern, professional, amb talent, que permeti que les llegendes s'hi sentin a gust, que Guardiola treballi un altre cop al Barça. Com Víctor Tomàs, o Carles Puyol. El compadreo forma part dels presidents de futbol del segle passat. 

Per què diu que Laporta actua com Tump?
Em referia a què hi ha tics que el recorden: l'engany, atacar gent del mateix col·lectiu, la invenció d'enemics, negar la realitat, l'opacitat. Al final, és evident que ell tira molt de missatges populistes i sentimentals. El més important és que no va de parlar de persones, sinó que hem de parlar del Barça que volem. 

Aquesta setmana ha transcendit una demanda contra Laporta. Ve d'algú que s'acaba de donar d'alta com a soci en segona etaapa i que té un passat a Vox. No pot ser que això acabi beneficiant-lo com a candidat?
M'entristeix la judicialització del club. És una altra característica de les últimes dècades. No hem superat els ismes. Ho vam veure amb el cas Negreira i amb el cas Nymar, que va acabar amb el club condemnat. Cal una reforma estatutària per ser transparents: no pot ser que el compliance sigui soci del president. Sota el paraigua d'un club transparent, professional i democràtic, la realitat s'allunya molt d'això. Hem de passar pàgina. Ho farem millor o pitjor, però ho farem sense sospites. 

Tal com el coneixem, el Barça pot resistir gestionat d'aquesta manera?
El Barça no desapareixerà mai. Però hi ha el risc que un club de la seva gent, que guanyi més Champions que el Madrid, que no passi si no fem més bé les coses. 

Pot deixar de ser dels socis, el club?
Amb Laporta continuant fent les coses com les fan ara, el club tal com el volem està en risc. Com que no tenim la capacitat de tenir els millors, hem d'anar a buscar el diner fàcil i vendre tiquets el més cars possibles. El negoci digital factura zero. Amb marxandatge podríem facturar 400 milions d'euros. 

Quina és la primera decisió que prendrà, si és escollit?
En primer lloc, implementar el pla de xoc. Esperem que sigui realitat a partir del 16 de març, l'endemà de les eleccions. Estem treballant amb el mercat futbolístic, i hauríem de fer una transició. A nivell sentimental, vull trucar Messi per entendre com es podria executar la proposta que li vam fer arribar. 

Com es pot tenir fair play financer?
Has de generar més ingressos o gastar menys. Per això tenim un pla de xoc amb mesures per incrementar ingressos a curt termini i amb despeses que es poden optimitzar. 

És possible fer-ho aquest estiu?
Sí. 

Com pot competir el Barça en un món del futbol cada vegada més ferotge, ple de clubs-estat?
Gestionant-lo bé. El nostre pla econòmic passa perquè a final de mandat estiguem facturant 1.650 milions i generant-ne entre 150 i 200 de beneficis. El Barça, des del 2017, quan va marxar Neymar, no té capacitat de tenir beneficis. L'únic manera de no garantir que el club estigui en risc és tornar el deute. 

L'explotació de l'estadi va tard. Es poden accelerar els terminis?
Tan de bo. Està sota el control de la constructora actual i de qui gestiona l'Espai Barça. La història recent no ens permet ser molt optimistes. De manera urgent, hem de fer créixer altres vies d'ingressos. 

Es compromet a aixecar catifes?
Em comprometo a governar pels socis i les sòcies. Estàs al servei de 150.000 propietaris, que són els qui mereixen saber què passa al club. Hi ha d'haver mecanismes de control i de transparència. 

Pensa en ser candidat el 2031?
Penso en el 16 de març, res més.