Des que va tornar a la presidència d'ERC, Oriol Junqueras ha tingut dues tasques principals: recosir el partit després d'un congrés que va evidenciar ferides entre sectors, i posar-se al capdavant de les principals negociacions que tenien encetades els republicans. Cap de tan rellevant com el finançament singular, pactat amb Pedro Sánchez a la Moncloa, que era la clau de volta per resoldre les altres carpetes pendents. Una d'elles, els pressupostos de la Generalitat per al 2026, és cabdal per veure fins a quin punt Junqueras aprofita la palanca que suposa ser el soci determinant tant per a Salvador Illa com per a Sánchez. Aquest és el DAFO de cara a un episodi que definirà el futur d'ERC.
Debilitats
El moviment d'Illa de presentar sense acord dels pressupostos situa tota la pressió sobre ERC. Amb una entesa tancada amb els Comuns i el suport de les principals organitzacions empresarials i sindicals, Junqueras és l'únic actor que falta per convèncer. Els republicans, sobretot a Madrid -han aprovat tots els decrets de Sánchez al llarg d'aquesta legislatura- i també a Barcelona, són socis de referència del PSOE. La relació amb els socialistes ha costat de teixir i ha resistit episodis delicats -com l'espionatge amb Pegasus de dirigents independentistes-, però Sánchez sap que en els moments clau ERC hi és, perquè els pesa l'amenaça d'un context en què governi el PP de bracet amb Vox.
Amenaces
La principal amenaça per a ERC és que el PSOE no compleixi. Quan el 2024 es va pactar la investidura amb Illa -sense Junqueras a la presidència dels republicans, que en aquell moment estaven liderats per Marta Rovira-, l'executiva no va validar del tot l'entesa sense tenir la garantia que Ferraz es comprometia per escrit amb el finançament singular i la recaptació de l'IRPF. En aquest any i mig, la ministra María Jesús Montero ha anat posant pegues i tot fa pensar que res es mourà del tot fins que sigui la candidata del PSOE a Andalusia. El carrusel d'eleccions autonòmiques també tenalla el PSOE. Junts, per la seva banda, està atenta per anar subratllant els potencials incompliments.
Fortaleses
Junqueras sap que és al centre de les dues legislatures: sense ell, Illa -que ha descartat aliances estables més enllà d'ERC i dels Comuns- no té estabilitat per governar. Els pressupostos són la palanca principal que té per pressionar els socialistes a l'hora de complir els acords, perquè l'any vinent hi ha les municipals i les espanyoles, i el 2028 -si el calendari no es torça- es tornarà a escollir el Parlament. Un escenari de comicis anticipats a Catalunya no beneficiaria ningú -tampoc ERC, perquè Junqueras encara no pot ser candidat a la Generalitat-, i per això tant el president com el líder republicà s'han donat temps per negociar. Si s'ha de trencar, primer s'hauran esgotat tots els camins.
Oportunitats
Al llarg de tot aquest temps, a ERC se li ha retret una entrega al PSOE "a canvi de res", una frase que Junts ha reiterat en nombroses ocasions per deslegitimar els pactes entre republicans i socialistes. Junqueras, amb els pressupostos, té l'oportunitat de demostrar que manté la posició i que fa valer els acords que ha signat amb Illa i amb Sánchez. Les enquestes, per ara, detecten que els republicans mantenen posicions -fins i tot podrien arribar a créixer-, en part perquè resisteixen a l'àrea metropolitana gràcies a un discurs vinculat a les condicions materials de vida de la ciutadania. En tot cas, si Junqueras se la juga aquest 2026 és pels pressupostos: la resolució definirà el seu futur immediat.
