Ara fa una setmana que uns pressupostos que semblaven encarrilats van enrocar. La cimera secreta entre Pedro Sánchez i Oriol Junqueras, que al gener desencallava el finançament singular, no va anar bé i el líder d'ERC es va trobar amb un cop de porta de la Moncloa amb la recaptació de l'IRPF. Sense el gest que els republicans esperaven, Junqueras certificava el "no" als pressupostos de Salvador Illa. El president, cansat d'esperar i un cop escenificat, ell sí, l'enèsim compromís públic amb els acords d'investidura, ha aprovat aquest divendres els comptes al consell executiu. Ara començarà una tramitació parlamentària carregada d'incertesa. Tothom vol pressupostos però ningú sembla capaç, a hores d'ara, de trobar el desllorigador. Les converses de les últimes hores, això sí, han permès als socis donar-se més temps. En aquest escenari, la disjuntiva de Sánchez pren el protagonisme. El president del govern espanyol ha de decidir entre consolidar el president Illa o donar aire a la candidata Montero.
Illa és el principal puntal territorial de Sánchez, amb qui comparteix plena sintonia política i personal. Catalunya, amb els socialistes al capdavant, és punta de llança a l'hora de desplegar lleis espanyoles, com la d'habitatge o la d'eficiència judicial, una situació que contrasta amb les autonomies governades pel PP, que són majoria i miren de fer la vida impossible al govern espanyol. Un gest en l'IRPF desencallaria els pressupostos, la peça que falta perquè Illa s'estabilitzi del tot a Palau i pugui posar velocitat de creuer a la segona meitat de legislatura. Governar amb una pròrroga d'uns pressupostos de 2023 és més complicat -i políticament més difícil de justificar- que fer-ho amb comptes renovats i un parell de pròrrogues abans de convocar els ciutadans a les urnes el 2028. Tothom admet que si no hi ha comptes aquest any, difícilment n'hi haurà en el que queda de legislatura, perquè els acords sempre són més difícils quan els partits es troben immersos en el cicle electoral.
El gest que espera ERC -i que aniria bé a Illa- no arriba i els pressupostos continuen bloquejats. A Palau transmeten que l'acord per l'IRPF s'acabarà materialitzant, però reclamen acompassar els calendaris en un context d'eleccions a diverses autonomies, i no escalfar més del compte la situació a Madrid quan encara no s'ha votat la reforma del model de finançament. Precisament per no trepitjar més ulls de poll dels necessaris, i després d'hores de gestions, divendres passat al vespre la ministra d'Hisenda plantejava a Junqueras un acord "en diferit" sobre la recaptació d'impostos, amb el compromís de materialitzar-lo d'aquí uns mesos (després de les eleccions andaluses i amb Montero ja fora d'Hisenda) i de no confirmar-lo ni desmentir-lo per part del Ministeri. El líder d'ERC, escarmentat després d'anys de negociació amb el PSOE i que necessita certeses per justificar l'aval als pressupostos, no ho va acceptar.
Hisenda no desescala
A Hisenda no rebaixen la tensió, més aviat al contrari. Si a Catalunya el Govern és hermètic en aquesta qüestió, a Madrid són constants els missatges de l'entorn de Montero en contra de la cessió del 100% de l'IRPF. Divendres, per exemple, ella mateixa deia que era "extrem" reclamar la gestió del 100% de l'impost. La ministra entén que amb el nou model ja s'han fet prou cessions als independentistes i no vol sentir a parlar de l'IRPF. El moviment d'ERC de retirar al Congrés la proposició de llei per habilitar la Generalitat a recaptar aquest impost no ha servit per acostar posicions i el Ministeri transmet que en aquest àmbit -a diferència del consorci d'inverisons- no hi ha acord ni voluntat d'assolir-lo. Dirigents republicans fa temps que constaten que per al PSC és relativament senzill comprometre's amb acords com el finançament o l'IRPF, però per al PSOE pot suposar més desgast a l'Estat.
Sánchez no sembla decidit a forçar la màquina amb Montero ni a assumir ell mateix les regnes de la situació i fer el gest públic que reclamen els republicans. Encara que això faci trontollar el seu gran aliat territorial. A l'horitzó, les eleccions andaluses, que seran al juny a tot estirar i on les cessions a Catalunya sempre són munició per al PP i l'extrema dreta. Es fa difícil pensar que un gest amb l'IRPF per part de Montero en aquesta situació la beneficiï a les urnes andaluses, on no té pràcticament cap opció de guanyar. El PSOE en tindria prou fent perdre la majoria absoluta al popular Juanna Moreno Bonilla. Sense moviments amb l'IRPF i mentre Sánchez contemporitza, Illa s'ha cansat d'esperar i ha tirat pel dret. Ofereix "mà estesa" a ERC per negociar els comptes ara que comença la negociació pressupostària al Parlament i els republicans continuen esperant que, amb la pressió suficent del president a la Moncloa, la disjuntiva de Sánchez es decanti cap a Catalunya.
