El conflicte a l'Orient Mitjà ha esclatat després de l'"atac preventiu" dels Estats Units i Israel a l'Iran, en mig de tensions en la regió després de l'ofensiva israeliana contra el país el juny de 2025. L'atac ha deixat més de 200 morts, segons comunica la Mitja Lluna Roja, i 747 ferits de 24 províncies iranianes que han rebut l'impacte de l'atac. A més, les autoritats de l'Iran han denunciat la mort d'almenys 85 estudiants en una escola per a nenes a la ciutat de Minab, al sud del país.
Segons ha explicat aquest dissabte el primer ministre israelià, Benjamín Netanyahu, “hi ha molts senyals” que el líder suprem iranià, Ali Khamenei, ha mort en un dels bombardejos llançats des del matí juntament amb l'exèrcit dels Estats Units. Trump també ha assegurat la mort de Khamenei a través de la xarxa social Truth en un missatge en què assegura que “Khamenei, una de les persones més malvades de la història, ha mort". Tot i això, l'Iran no ha confirmat la informació i, de fet, el ministre d'Afers Exteriors, Abbas Araghchi, ha assegurat que l'aiatol·là Ali Khamenei és viu, així com ho expressa la televisió pública iraniana IRIB citant una font propera a l'Oficina per a la Preservació i Publicació de les Obres del Líder Revolucionari.
L'atac d'aquest dissabte al matí arriba després que el president dels Estats Units reconeixes divendres que no estava “content” amb la ronda de converses amb l’Iran sobre el seu programa nuclear. Donald Trump ha anunciat després de l'atac l'inici d'"una gran operació de combat" per protegir el poble estatunidenc a través de l'eliminació de l'amenaça que representa el règim iranià". Per altra banda, les forces de defensa d'Israel, també han activat les alarmes en tot el país per advertir a la població que es mantingui a prop dels refugis antiaeris pel risc d'una possible resposta d'Iran.
Trump ha deixat ben clar en el seu discurs el doble objectiu de l'operació: la rendició total de l'exèrcit i la policia iraniana i impulsar una revolució social contra l'estament clerical. "Al poble iranià li dic que l'hora de la seva llibertat està en les seves mans", ha manifestat, sobre l'atac que representa "l'única oportunitat" que tindran "durant generacions" per derrocar les autoritats iranianes.
L'Iran contraataca amb bombardeigs i tancant l'estret d'Ormuz
L'Iran ha anunciat la nit d'aquest dissabte el llançament de la tercera i quarta onades de projectils contra el territori d'Israel i instal·lacions militars nord-americanes a Qatar, Emirats Àrabs Units, Bahrain i Kuwait. "Qualsevol base a tota la regió que ajudi Israel serà el nostre objectiu", ha afirmat el portaveu de l'Estat Major de la Forces Armades de l'Iran, el general Abolfazl Shekarchi. Els quatre països han denunciat haver rebut atacs més enllà de bases militars dels Estats Units d'Amèrica després que un projectil hagi impactat contra un hotel de Palm Jumeirah, la famosa península artificial en forma de palmera a Dubai, i que ha provocat almenys quatre ferits.
Arran de l'atac, els Emirats Àrabs Units, Bahrain, Qatar, Kuwait, Jordània i l'Iraq han anunciat la clausura del seu espai aeri, una mesura que afecta l'important corredor aeri entre Àsia i Europa. La gran majoria de les companyies aèries internacionals han suspès els seus vols a la zona com Lufthansa, Air France, British Airways, KLM, Iberia, Qatar Airways, Turkish Airlines, Air India, Japan Airlines o Scandinavian Airlines.
D'altra banda, la Guàrdia Revolucionària iraniana ha informat que s'ha tancat l'estret d'Ormuz, un punt estratègic que uneix el golf Pèrsic amb l’oceà Índic en la ruta de petroli més important del món i des d'on surt una quarta part del petroli que es consumeix arreu del planeta.
En resposta a l'operació, el govern iranià ha reivindicat el dret a defensar-se que preveu precisament la Carta de les Nacions Unides i ha demanat una reunió del Consell de Seguretat de l'ONU per l'atac dels EUA i Israel. El ministre d'Afers Exteriors iranià, Abbas Araghchi, ha advertit que utilitzarà "totes les capacitats i mesures de defensa necessàries per contrarestar aquesta agressió criminal" i demana a l'ONU que, a través del Consell de Seguretat, prengui "accions immediates" davant d'aquesta violació internacional de la pau i la seguretat.
Cedir o morir
Trump s'ha dirigit de manera directa al cos de la Guàrdia Revolucionària de l'Iran. Els ha instat a "deposar les armes" i els ha garantit que seran tractats "de manera justa i amb immunitat total", però ha advertit que si no ho fan "s'enfrontaran a una mort segura". L'operació feia mesos que s'estava planificant i la data de llançament es va decidir fa setmanes. Els atacs d'Israel i els EUA contra l'Iran s'estan duent a terme per via aèria i marítima, i des de Teheran asseguren que la resposta serà "contundent", segons explica 3catinfo.
— Donald J. Trump (@realDonaldTrump) February 28, 2026
Bombardeig en una escola iraniana
Les autoritats de l'Iran han denunciat la mort de 85 estudiants en un col·legi de primària per a nenes a la ciutat de Minab, al sud del país, per l'ofensiva conjunta dels Estats Units i Israel. Hi ha més de seixanta ferits i una quarantena d'estudiants encara sota les runes. "Els EUA i Israel han llançat un acte d'agressió flagrant i injustificat contra l'Iran atacant indiscriminadament ciutats iranianes. En un sol cas, han destruït una escola primària a Minab, a la província d'Hormozgan, matant i mutilant desenes de nenes innocents", ha assegurat el portaveu del Ministeri d'Exteriors de l'Iran, Esmaeil Baqaei.
La reacció internacional a l'atac
Els governs de França, Alemanya i Regne Unit han publicat aquest dissabte una declaració conjunta en la qual condemnen els contraatacs iranianes i advoquen per l'estabilitat regional en resposta a l'ofensiva militar llançada pels Estats Units i Israel. "Condemnem els atacs iranians contra països de la regió en els termes més contundents. L'Iran ha d'abstenir-se d'atacs militars indiscriminats. Instem a la dirigencia iraniana a buscar una solució negociada", han plantejat els tres governs en la seva declaració.
El primer ministre del Regne Unit, Keir Starmer; el president francès, Emmanuel Macron, i el canceller alemany, Friedrich Merz, han recordat que han instat "reiteradament" al "règim iranià" que posés fi al programa nuclear i "cessés la terrible violència i la repressió contra el seu propi poble". "Al final el poble iranià ha de poder decidir el seu futur", han reblat abans de proclamar el seu "compromís" amb l'estabilitat regional i la protecció de la vida dels civils.
D'altra banda, Rússia ha titllat les accions de Washington i Teheran "d'agressió militar" i de "moviments insensats" i "no provocats". Segons el Ministeri d'Exteriors, es vulneren directament els principis més bàsics del dret internacional i els atacs són "especialment reprovables" tenint en compte que a Rússia se li havia indicat que Israel "no tenia interès" en un conflicte bèl·lic amb l'Iran.
