Els pressupostos, sobre el terreny: consulta la inversió prevista a la teva comarca el 2026

Els territoris amb més inversió per càpita són l'Urgell, el Pallars Sobirà i les Garrigues; el projecte del Govern preveu que la despesa creixi més del 60% al 42% de les comarques del país

Publicat el 27 de febrer de 2026 a les 19:31
Actualitzat el 27 de febrer de 2026 a les 20:01

Els pressupostos de la Generalitat compten amb 49.162 milions d'euros de despesa prevista. Si finalment s'aproven, suposarà un increment de 9.126 milions, que representa un 22,8% més respecte els últims que es van aprovar, l'any 2023, i un 10,3% respecte del 2025. Un dels elements nuclears del projecte és la inversió del sector públic, que creix fins als 4.146 milions, bona part amb recursos propis, i que permet compensar la finalització dels fons Next Generation. Com és habitual, el Departament de Salut és qui obté el pressupost més alt, amb 13.840 milions d'euros, seguit d'Educació i Drets Socials, amb 8.356 milions i 4.248 milions, respectivament. Aquestes són les grans xifres, però si les aterrem podem veure quines inversions concretes es fan a cada comarca, per veure l'impacte real dels pressupostos. Ho podeu consultar en aquest mapa interactiu:

En nombres absoluts, les comarques que reben més inversió són el Barcelonès (787,2 milions d'euros), el Vallès Occidental (235,5 milions), el Baix Llobregat (179,1 milions), el Tarragonès (150,5 milions) i el Vallès Oriental (147,9 milions). En canvi, si ens fixem en la inversió per càpita, la cosa canvia radicalment. Les comarques amb més inversió per habitant, segons les xifres fetes públiques pel Govern, són l'Urgell (58.348 euros per càpita), el Pallars Sobirà (1.158 euros), les Garrigues (1.079 euros), l'Alta Ribagorça (1.035 euros) i el Ripollès (891 euros). 

Al 42% de les comarques la inversió creix més d'un 60%. Les comarques amb increments superiors al 100% són l'Alt i el Baix Empordà, el Ripollès, el Lluçanès, el Moianès, els dos Vallesos, el Garraf, el Tarragonès i el Baix Camp, i la Terra Alta. Però a la resta de comarques les inversions creixen, com a mínim, fins un 15%, com es pot veure al Bages, l'Anoia o el Baix Llobregat; fins al 60%, com al Berguedà o l'Alt Camp; o fins al 100%, com a Barcelona o l'Alt Penedès. El Govern ha posat èmfasi en aquest repartiment territorial de la inversió, que no es concentra només a l'àrea metropolitana. "És important que la inversió estigui repartida per tot el territori", ha assenyalat la consellera d'Economia, Alícia Romero

Si posem el focus en les principals inversions, hi ha previstos 54,2 milions d'euros per al Joan XXIII de Tarragona, 23,9 milions per a la remodelació del Clínic, a Barcelona, l'ampliació de l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, amb 17,8 milions. També 101,4 milions d'euros del perllongament de la línia Llobregat-Anoia dels Ferrocarrils, 8,5 milions per a la nova estació d'autobusos de Lleida, o el nou tramvia del Camp de Tarragona, dotat amb 101,2 milions d'euros. A Tarragona està prevista la nova Ciutat de la Justícia, amb 26,5 milions, i la nova residència de gent gran a Sabadell contempla una inversió de 13 milions d'euros. A Girona, es destinaran 15 milions per acabar el centre de tractament de residus municipals. I, a Mollerussa, 7 milions d'euros per fer la nova comissaria.

Els altres números que cal quadrar

Amb els pressupostos sobre la taula, la feina ara és quadrar els números al Parlament per aprovar-los. Els consellers desfilaran la setmana vinent pel Parlament per detallar els diners dels seus departaments, però mentrestant caldrà fer esforços perquè ERC s'assegui a negociar. En les darreres hores s'han accelerat les converses per mirar de desencallar uns comptes que convenen a tothom i la tramitació parlamentària s'allargarà per donar marge als negociadors. Els republicans, que de moment no han presentat esmena a la totalitat -com va avançar Nació-, esperen algun gest del govern espanyol aprofitant que aquest mes de març es farà el Consell de Política Fiscal i Financera per abordar la reforma legal del finançament i el Govern obre la porta a incloure als comptes totes aquelles demandes que vulguin a canvi de l'aprovació.