Els pressupostos ja són al Parlament. Són els primers que presenta el Govern, i estan dotats amb 49.162 milions d'euros, un creixement de 9.126 milions d'euros respecte el 2023 (un increment del 22,8%). La consellera d'Econonomia, Alícia Romero, els ha lliurat al president del Parlament, Josep Rull, i ha dit que són uns "pressupostos valents i ambiciosos". Per esbossar algunes xifres, ha destacat que es destinen 4.164 milions d'euros a la inversió per "millorar deficiències", per exemple en infraestructures de mobilitat com ara Rodalies, quan encara no s'ha recuperat del tot de la greu crisi de les darreres setmanes. També preveuen que el 74% dels recursos es destinin a enfortir l'estat del benestar (salut, habitatge, educació, drets socials i transport públic). Aquí destaquen els 1.900 milions d'euros en habitatge, fruit dels acords amb els Comuns i els agents econòmics i socials. I 10.000 milions en l'àmbit del coneixement i per potenciar les empreses.
Ara, el projecte de llei començarà la tramitació parlamentària a la mesa i la junta de portaveus, i no té encara garantits els suports. Romero ha desitjat que durant les pròximes setmanes pugui sumar els vots que falten d'ERC, però ha evitat fer pressió explícita cap a Josep Maria Jové, president del grup republicà i present al despatx d'audiències del Parlament juntament amb la resta de presidents de grup i l'equip del Departament d'Economia. "Són els pressupostos que Catalunya necessita, afronten els reptes que tenim per endavant", ha afirmat la consellera. També el president del Parlament ha fet una defensa de la transcendència de l'acte d'avui i ha constatat que el resultat de la tramitació que comença dependrà de "la capacitat de negociació i diàleg" que tingui el Govern, però també de la "generositat" de tots els grups amb qui hagi de negociar, començant per ERC.
A través de "X", el presdient de la Generalitat, Salvador Illa, ha demanar "estar a l'altura" de la situació i ha defensat que els pressupostos destinen"fins a l'últim euro a allò que importa", és a dir, "habitatge, salut, educació, seguretat, transport i oportunitats".
Més marge per negociar
La consellera d'Economia ha lliurat el projecte de pressupostos a Rull després de l'aprovació aquest matí en un consell executiu extraordinari. La imatge feia temps que no es veia, perquè són els primers pressupostos que es presenten des de 2024. En aquell cas, la consellera Natàlia Mas-Guix no va poder-los aprovar i el "no" dels Comuns va precipitar les eleccions. Romero espera que el desenllaç dels seus comptes sigui un altre, però ara mateix no té encara garantits els suports necessaris perquè ERC continua tancada en banda a l'espera de garanties amb l'IRPF.
De tota manera, en les darreres hores s'han accelerat les converses i el Govern i els republicans han pactat allargar la tramitació parlamentària per tenir més marge per trobar el desllorigador. Així, la primera prova de foc dels comptes no arribarà fins la setmana del 17, 18 i 19 de març, quan està previst que se celebri el debat a la totalitat. L'executiu té temps fins aleshores per aconseguir que ERC no presenti un veto o bé, si ja l'ha presentat, el retiri abans de la votació. Si això passa, hi haurà un nou marge de negociació fins als volts de Sant Jordi, abans de la votació definitiva.
Nova cita clau: el consell de política fiscal del març
Amb el nou calendari negociador, apareix una nova cita clau marcada al calendari: el Consell de Política Fiscal i Financera que la ministra María Jesús Montero preveu convocar al març. ERC vol que sigui en aquest òrgan multilateral que Montero faci alguna mena de gest amb l'IRPF, una pista d'aterratge que permeti als republicans asseure's a negociar els comptes. De moment, la minitra continua enrocada i aquest mateix divendres ha dit que demanar la gestió del 100% de l'IRPF és una "posició extrema", malgrat que el PSOE ho va avalar el 2024 per encarrilar la investidura d'Illa.
