Els pressupostos ja són al Parlament. Són els primers que presenta el Govern, i estan dotats amb 49.162 milions d'euros, un creixement de 9.126 milions d'euros respecte el 2023 (un increment del 22,8%). La consellera d'Econonomia, Alícia Romero, els ha lliurat al president del Parlament, Josep Rull, i ha dit que són uns "pressupostos valents i ambiciosos". Per esbossar algunes xifres, ha destacat que es destinen 4.164 milions d'euros a la inversió per "millorar deficiències", per exemple en infraestructures de mobilitat. També preveuen que el 74% dels recursos es destinin a enfortir l'estat del benestar (salut, habitatge, educació, drets socials i transport públic). Aquí destaquen els 1.900 milions d'euros en habitatge, fruit dels acords amb els Comuns i els agents econòmics i socials. I 10.000 milions en l'àmbit del coneixement i per potenciar les empreses.
Ara, el projecte de llei començarà la tramitació parlamentària a la mesa i la junta de portaveus, i no té encara garantits els suports. Romero ha desitjat que durant les pròximes setmanes pugui sumar els vots que falten d'ERC, però ha evitat fer pressió explícita cap a Josep Maria Jové, president del grup republicà i present al despatx d'audiències del Parlament juntament amb la resta de presidents de grup i l'equip del Departament d'Economia. "Són els pressupostos que Catalunya necessita, afronten els reptes que tenim per endavant", ha afirmat la consellera. També el president del Parlament ha fet una defensa de la transcendència de l'acte d'avui i ha constatat que el resultat de la tramitació que comença dependrà de "la capacitat de negociació i diàleg" que tingui el Govern, però també de la "generositat" de tots els grups amb qui hagi de negociar, començant per ERC.
Romero, en una roda de premsa posterior a la presentació dels comptes, ha indicat que és "optimista" a l'hora de tenir el suport d'ERC. "Sabem que ens falta el seu vot, però hi ha marge per incorporar les seves demandes i complir amb les confiances necessàries. Som optimistes i espero que ens en sortim", ha apuntat la consellera d'Economia, que ha recordat que amb el finançament ja es van passar moments "complexos" i que, al final, va acabar sent validat per Pedro Sánchez i Oriol Junqueras.
"Portem un any i mig treballant amb ells", ha ressaltat Romero, que ha posat com a exemple el traspàs de Rodalies i els suplements de crèdit de la pròrroga pressupostària de l'any passat. "He de ser positiva, però hem de continuar treballant intensament perquè abans del 18 de març, que és el dia límit per presentar esmenes a la totalitat, això no passi", ha indicat la consellera. Si els comptes arriben a la votació sense tenir afermat el suport d'ERC, ha receptat anar "pas a pas". El 20 de març és el dia que hi ha la votació de les esmenes a la totalitat. "El nostre únic escenari és el dels pressupostos. No juguem a la ruleta russa", ha insistit. Preguntada específicament sobre com ha d'arrencar la recaptació de l'IRPF, ha indicat que és "molt difícil" fer-ho al 100% des del primer dia, i ha apuntat que caldrà introduir elements "progressius". "Nosaltres hem d'estar atents al que demana ERC, i estar molt receptius. Treballarem de la mà del govern espanyol", ha indicat la consellera.
Més inversió, sobretot en infraestructures
Pel que fa a la inversió del sector públic, la xifra arriba als 4.146 milions d'euros, que supera la de 2023 tot i que s'han acabat els fons Next Generation. La xifra de 2026 suposa un creixement de la inversió del 46% sense els fons europeus i és la xifra més alta des de 2010. Per sectors, en infraestructures ferroviàries i transport públic es destinen 526 milions d'euros, l'àmbit d'actuació prioritari, amb actuacions com el perllongament de la línia Llobregat Anoia de Ferrocarrils, el tramvia de Tarragona entre Cambrils i Vila-Seca o el material per a la línia de l'Aeroport del Prat. Encara en l'àmbit de les infraestructures, el pressupost preveu 306,7 milions d'euros en carreteres, com ara la nova C-37 de Vic a Olot i l'enllaç a l'A-26 (6,4 milions).
La inversió prevista per Salut és de 463,3 milions, amb actuacions rellevants com la transformació global de l'Hospital Joan XXIII (54,2 milions), la remodelació de l'Hospital Clínic (23,9 milions), l'ampliació de l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa (17,8 milions), entre d'altres. En educació universitària i no universitària, la inversió prevista és de 373,6 milions d'euros; 293,9 milions per al cicle de l'aigua; 273,5 milions per a habitatge i actuacions urbanes; 269,3 milions en administració iserveis generals; i 203 milions en R+D+I.
El gruix dels pressupostos, a Salut i Educació
Per departaments, la despesa assoleix els 40.399 milions d'euros. Un cop més Salut és qui s'emporta més recursos amb 13.840 milions d'euros, un 34,3% del total. Suposa un creixement de 2.428 milions d'euros respecte el 2023. L'altre gran departament que s'endú més recursos és Educació, amb 8.356 milions (20,7%), que representa un augment de 1.642 milions d'euros. Drets Socials es queda 4.248 milions (10,5%), que suposa un creixement de 930 milions d'euros i Territori arriba als 3.453 milions (8,3%), 894 milions d'euros més que l'any 2023. El Departament d'Interior, amb 2.352 milions (5,8%), que representa un creixement de 603 milions d'euros. Destaca en aquest sentit que per primera vegada es dota de pressupost les noves conselleries de Política Lingüística i Esports. El Departament de Política Lingüística obté 85 milions d'euros i el d'Esports, 144 milions d'euros.
Més diners en habitatge i reforç de l'ATC
Dels pressupostos destaquen els recursos en habitatge. Són 1.900 milions d'euros entre recursos propis i crèdits de l'ICF per construir pisos, ampliar les ajudes al lloguer o ampliar el parc públic d'habitatge, entre d'altres. D'altra banda, també és rellevant l'esforç que es fa per muscular l'Agència Tributària de Catalunya, amb 121,8 milions d'euros per incrementar la plantilla en 200 places i 450 reforços temporals per a la campanya de l'IRPF. La dotació pressupostària en aquest àmbit és significatiu de cara a desplegar el finançament singular i la recaptació dels impostos prevista en els acords amb ERC.
Nova cita clau: el consell de política fiscal del març
La consellera d'Economia ha lliurat el projecte de pressupostos a Rull després de l'aprovació aquest matí en un consell executiu extraordinari. La imatge feia temps que no es veia, perquè són els primers pressupostos que es presenten des de 2024. En aquell cas, la consellera Natàlia Mas-Guix no va poder-los aprovar i el "no" dels Comuns va precipitar les eleccions. Romero espera que el desenllaç dels seus comptes sigui un altre, però ara mateix no té encara garantits els suports necessaris perquè ERC continua tancada en banda a l'espera de garanties amb l'IRPF.
De tota manera, en les darreres hores s'han accelerat les converses i el Govern i els republicans han pactat allargar la tramitació parlamentària per tenir més marge per trobar el desllorigador. Així, la primera prova de foc dels comptes no arribarà fins la setmana del 17, 18 i 19 de març, quan està previst que se celebri el debat a la totalitat. L'executiu té temps fins aleshores per aconseguir que ERC no presenti un veto o bé, si ja l'ha presentat, el retiri abans de la votació. Si això passa, hi haurà un nou marge de negociació fins als volts de Sant Jordi, abans de la votació definitiva. A través de "X", el presdient de la Generalitat, Salvador Illa, ha demanar "estar a l'altura" de la situació i ha defensat que els pressupostos destinen"fins a l'últim euro a allò que importa", és a dir, "habitatge, salut, educació, seguretat, transport i oportunitats".
Amb el nou calendari negociador, apareix una nova cita clau marcada al calendari: el Consell de Política Fiscal i Financera que la ministra María Jesús Montero preveu convocar al març. ERC vol que sigui en aquest òrgan multilateral que Montero faci alguna mena de gest amb l'IRPF, una pista d'aterratge que permeti als republicans asseure's a negociar els comptes. De moment, la minitra continua enrocada i aquest mateix divendres ha dit que demanar la gestió del 100% de l'IRPF és una "posició extrema", malgrat que el PSOE ho va avalar el 2024 per encarrilar la investidura d'Illa.
