Laura Garcia és integradora social en un dels centres amb més complexitat social de Manresa. Tot i no ser docent, s'ha sumat a les mobilitzacions del sector educatiu per denunciar la manca de recursos, la inestabilitat laboral i la sobrecàrrega que pateix el personal d'atenció educativa, clau per detectar i acompanyar situacions de vulnerabilitat a les escoles.
Una figura clau en centres d'alta complexitat
A l'Escola Muntanya del Drac, situada al barri del Xup, la realitat educativa va molt més enllà de les aules. "Tenim infants i famílies amb necessitats socioeconòmiques molt importants", explica Garcia, que detalla que el seu dia a dia passa per treballar casos de desnonaments, risc d'exclusió social o mancances bàsiques.
La seva funció com a integradora social és, en essència, detectar i acompanyar. "Atenem infants amb risc, tant en necessitats bàsiques com emocionals", assenyala. Aquesta feina es fa en coordinació amb docents, equips directius i serveis socials, tot i que alerta que aquests últims estan "desbordats", fet que incrementa la pressió sobre els centres educatius.
La vaga també és del personal d'atenció educativa
Tot i que la vaga s'ha visualitzat principalment des del col·lectiu docent, Garcia reivindica el paper del personal d'atenció educativa (PAE), un col·lectiu ampli que inclou integradores socials, educadores d'educació especial o psicoterapeutes. "No som mestres, però formem part del sistema educatiu i de l'atenció directa als infants", subratlla.
En aquest sentit, denuncia que el seu col·lectiu està "en una categoria professional que no ens pertoca" i reclama una reclassificació laboral. També posa el focus en la manca de recursos humans: "No arribem a atendre tots els infants que ho necessiten".
Menys professionals i més necessitats
Una de les dades que més preocupa és la reducció de personal. Segons Garcia, aquest curs hi ha "103 integradores socials menys" que l'any anterior. Una retallada que contrasta amb una realitat cada vegada més complexa a les escoles. "Hi ha més alumnat amb necessitats, sobretot socioeconòmiques, i no s'entén aquest retrocés", afirma.
A més, denuncia la precarietat estructural del sistema. Moltes d'aquestes figures depenen de programes finançats amb fons europeus, fet que genera incertesa. "Si hi ha diners, treballem; si no, no", resumeix. En el seu cas, el contracte finalitza el 31 d'agost vinent i no sap si continuarà.
L'impacte en les famílies i els centres
La inestabilitat del personal té conseqüències directes en l'atenció a les famílies. Garcia explica que els canvis constants de professionals obliguen a començar de zero processos delicats. "Les famílies han de tornar a explicar tot el problema que tenen, i això costa molt", diu.
Aquesta manca de continuïtat també repercuteix en els equips docents. "Si no ho entoma la integradora social, recau en direccions i tutors", apunta, generant una sobrecàrrega que s'afegeix a la burocràcia ja existent.
Una reivindicació de futur
Per tot plegat, Garcia reclama que aquestes figures esdevinguin estructurals dins del sistema educatiu i no depenguin de subvencions puntuals. "Exigim la continuació d'aquestes places i que es consolidin", defensa.
La seva presència a la mobilització d'aquests dies respon, doncs, a una idea clara: que l'educació no es pot entendre sense tots els professionals que la sostenen. I, especialment, sense aquells que treballen amb els alumnes més vulnerables, sovint invisibilitzats però imprescindibles.
