Il·lusió, nervis i expectació. Aquest és l'ambient que es respira a Montserrat a poques hores de l'arribada del papa Lleó XIV. Desenes de fidels han anat ocupant les cadires més pròximes al recorregut previst pel pontífex per assegurar-se una bona posició en una jornada que qualifiquen d'"històrica". Els primers han arribat cap a 2/4 de 7, tot i que alguns han optat per passar la nit a la muntanya per garantir-se un lloc privilegiat. És el cas de María José Pujol, de Barcelona. Per ella, la visita té un profund significat espiritual: "La Mare de Déu de Montserrat i el Papa són molt importants per a mi. Després de Déu ve el Papa". L'Hugo, de 21 anys, s'ha llevat a les 4 de la matinada: "Només he dormit dues hores pels nervis".
Tot està a punt a Montserrat per a la visita del papa Lleó XIV. L'abadia s'ha despertat aquest dimecres sota un ampli dispositiu de seguretat, amb controls als accessos i restriccions de trànsit. De fet, l'única manera d'arribar-hi és amb el cremallera, que des de primera hora del matí ja circula ple de fidels i pelegrins.
A les places hi ha instal·lades milers de cadires. El públic té assignada una zona, però els seients no estan numerats. Per això, els primers en arribar intenten ocupar els que estan més a prop del recorregut que farà el pontífex. A més, hi ha instal·lades pantalles gegants per poder seguir la cerimònia.
Més de 8.000 persones acreditades participaran en una jornada històrica que tindrà com a acte central la pregària del sant Rosari presidida pel pontífex. La celebració inclourà també la interpretació del Salve Regina i el Virolai a càrrec de l'Escolania de Montserrat. Un dels moments més esperats serà la veneració de la Mare de Déu de Montserrat, la Moreneta, abans que el Papa s'adreci als fidels des del balcó de la plaça Santa Maria. La visita es clourà amb un dinar privat amb la comunitat benedictina del monestir.
"Una barreja d'il·lusió i trasbals"
A la tercera fila espera Joaquim Fontanals, oftalmòleg dels monjos de Montserrat des de fa més de vint anys. Coneix bé la vida quotidiana de l'abadia i assegura que la visita papal s'està vivint amb una combinació d'entusiasme i nervis. En declaracions a l'ACN, descriu l'estat d'ànim de la comunitat benedictina com "una barreja d'il·lusió i trasbals". "Ho fan amb amor, però entre les acreditacions, les mesures de seguretat i tota l'organització es nota que són dies diferents. Estan a casa seva, però gairebé no s'hi senten", explica.
L'arribada de Lleó XIV li ha rememorat la visita de Joan Pau II a Barcelona l'any 1982. "Recordo l'impacte que em va causar. Ara tinc curiositat per veure què sentiré després de tants anys. Jo he canviat, ja no soc la mateixa persona", reflexiona. Per a Fontanals, poder presenciar la visita de dos papes al llarg de la seva vida és un fet poc habitual. "Veure dos papes no em deixa indiferent", afirma.
Des de Madrid fins a Kentucky
Entre els milers de fidels congregats a Montserrat hi ha persones de totes les edats i procedències. Hugo Escarpa, de 21 anys i estudiant universitari, s'ha llevat a les 4 de la matinada per arribar a temps. "Només he dormit dues hores pels nervis", explica. Tot i el cansament, assegura que l'esforç val la pena perquè serà la primera vegada que veurà un papa en persona. "La meva família m'ha inculcat la fe i em fa molta il·lusió viure aquest moment", afirma.
L'emoció també ha impedit dormir a Anna Coromines, de Navarcles, que aquests dies exerceix d'hospitalera del Camí de Sant Jaume a Montserrat. "No crec que torni a poder veure mai més un papa tan de prop. És una experiència molt maca i enriquidora", assegura. Coromines admet que ha passat bona part de la nit pendent de l'arribada del pontífex i de tot el que representa una visita d'aquestes característiques.
Entre els assistents, també hi ha públic internacional. És el cas de la Bàrbara Saunier, de Lexington, a Kentucky (Estats Units d'Amèrica), que està fent un viatge de pelegrinatge per Catalunya. La coincidència amb la visita papal ha convertit l'estada en una experiència encara més especial. "Ha estat una sorpresa", explica. Tot i que no és la primera vegada que veu un papa, assegura que l'emoció es manté intacta: "Sempre que veus un papa és emocionant".
