Nova setmana clau per als serveis públics de Catalunya. Els metges catalans tornen a la càrrega aquest dijous amb dues noves jornades de vaga per reclamar millores urgents per als professionals del sistema sanitari català. Convocats per Metges de Catalunya, el sindicat majoritari del sector, els facultatius del país sortiran al carrer per continuar pressionant al Departament de Salut, dirigit per la consellera Olga Pané. Ho fan coincidint amb la recta final de les mobilitzacions dels sindicats de mestres i professors, que clamen contra l'acord entre la conselleria d'Educació i els sindicats UGT i CCOO -minoritaris a la mesa sectorial- i exigeixen millores laborals reals per als professionals de l'ensenyament. Aquest dijous i divendres, doncs, coincidiran les protestes dels metges i les dels docents: "No ho hem fet expressament, però estem contents de fer pinya", argumenta el secretari general del sindicat majoritari, Xavier Lleonart, en conversa amb Nació.
Les negociacions entre Metges de Catalunya i el Govern han estat encallades des del mes d'octubre. Després de la primera manifestació del col·lectiu, el 3 d'octubre de l'any passat, responsables de la conselleria es van comprometre a negociar amb el sindicat majoritari del sector per aturar les protestes. Aquestes converses, però, segons asseguren des de Metges de Catalunya, no s'han arribat a produir. Des de llavors, els facultatius catalans han sortit al carrer set vegades per exigir millors condicions laborals -amb les protestes d'aquesta setmana s'eleva el nombre fins a nou.
Tal com ja va passar el mes de febrer, l’aturada coincideix amb una convocatòria més àmplia a escala estatal, de tota la setmana, i a la qual el sindicat català també hi ha donat suport. Des de l'octubre, però, les poques negociacions entre l'administració catalana i el sindicat mèdic majoritari no han arribat a bon port. De fet, segons explica Lleonart, aquesta vegada el Govern, a través del Departament de Treball, ni els ha convocat a una mediació, tal com sí que havia passat en algunes de les anteriors protestes.
El divendres de la setmana passada, Metges de Catalunya va demanar per escrit al president de la Generalitat, Salvador Illa, i a la titular de la cartera de Salut que doni compliment a la moció aprovada al darrer ple del Parlament, la qual insta el Govern a obrir immediatament una negociació amb els representants dels metges per desencallar el conflicte. Des del sindicat creuen que és "responsabilitat" i "deure polític" que l'executiu català posi en marxa les converses i intenti trobar una sortida a les reivindicacions del col·lectiu. A parer seu, seria “injustificable” que la Generalitat discrimini el col·lectiu mèdic i “no actuï de la mateixa manera que ho ha fet amb els docents”, tot i que l'acord assolit entre Educació i CCOO i UGT no ha satisfet les demandes de bona part dels sindicats del sector. De moment, però, segons assegura Lleonart, el Govern no els ha donat cap resposta a la missiva.
Les exigències dels metges
Tal com expressen per escrit en la missiva enviada a la consellera Pané i al president Illa, el sindicat Metges de Catalunya reclama diverses qüestions que recauen en les competències de la Generalitat. En primer lloc, la revisió de la jornada anual del personal mèdic, ja que, tal com recorden des del sindicat, els metges catalans treballen prop de dues-centes hores més l'any que els seus veïns aragonesos. En aquest sentit, també demanen igualar la seva jornada a la de la resta de col·lectius del sistema sanitari. En segon lloc, els facultatius també exigeixen eliminar l'obligatorietat de jornada de 48 hores setmanals, una xifra que se situa per sobre que els convenis de molts altres sectors essencials del país. Tal com recorden des de Metges de Catalunya, aquestes dues qüestions es poden acordar amb el Govern a través d'una mesa de negociació.
A banda de les modificacions en la jornada laboral, els metges també clamen per suprimir les guàrdies de 24 hores. Aquest és un dels punts més fonamentals de les seves reivindicacions, ja que són un dels principals causants de la sobrecàrrega dels professionals. Per canviar el model actual, els facultatius demanen equiparar la jornada d'atenció continuada fins a 12 hores, tal com fan altres grups professionals del sistema sanitari. En aquesta línia, per tal de fer front al burnout, els metges també reclamen establir límits en les agendes assistencials. En concret, volen poder assumir un màxim de 25 pacients al dia, tant amb visites presencials com telemàtiques, ja que consideren que és la mesura justa per poder oferir un bon servei a la població. A parer seu, aquests canvis ajudarien a reduir la pressió assistencial i millorar el funcionament dels hospitals i els centres d'atenció primària. "Jo soc d'esperit fort, i continuarem insistint", exclama Lleonart.
