L'últim gran acte del Papa a Barcelona aguditza l'enginy per buscar-se la vida

Milers de persones s'acumulen a l'entorn de la Sagrada Família per veure passar Lleó XIV, mentre que emergeixen també alguns negocis informals per treure rèdit de les passions eclesiàstiques

Publicat el 10 de juny de 2026 a les 19:57

L'anomalia d'uns dies d'una Barcelona entregada logísticament i securitària al Papa de Roma afronta les últimes hores. L'últim acte de servei de Lleó XIV és precisament el que justifica la seva presència a la capital catalana, la benedicció de la Torre de Jesús de la Sagrada Família. Per arribar-hi, el pontífex s'haurà deixat veure pel centre de la ciutat, recorrent gran part de l'Eixample en el papamòbil. I és en aquest passeig, en aquest camí d'asfalt resseguit per tanques i banderes i gent amb samarretes amb cites atribuïdes a sants, que s'ha hagut d'invocar l'enginy. I és en aquesta ruta entre la plaça del Cinc d'Oros i el temple d'Antoni Gaudí on els devots -i els espavilats- han exhibit el seu talent per buscar-se la vida.

Ahir, les imatges del seguiment popular davant de les pantalles gegants instal·lades a l'Arc de Triomf i a la plaça de les Glòries de l'acte del Papa a l'Estadi Olímpic fregaven el ridícul, i deixaven el dubte obert de quina rebuda hi hauria al recorregut de Lleó XIV de camí a la Sagrada Família, però el cert és que la lleialtat religiosa o la curiositat barcelonina s'han intensificat aquest dimecres. Tant és així que la ciutat s'ha convertit en un assaig de la temporada de platja: la gent ha tret les cadires al carrer per guardar-se un lloc decent i s'han multiplicat les escenes de persones amb barrets, gelats cornetto i cartes de l'Uno per passar l'estona.

En la majoria dels casos, l'objectiu era humil: tenir una vista digna del pontífex al seu pas pel carrer Rosselló. Això s'havia intentat preservar amb cadires -apilables, plegables, d'oficina o de menjador- i tamborets -amb respatller, de bar, o dels més baixets- que la gent havia baixat al carrer a una hora prudent. En altres casos, l'aposta era doble: no només es volia gaudir del pas del Papa de Roma, sinó que també es pretenia interactuar amb Lleó XIV. "La idea és que l'agafi la nena. És molt difícil, però seria increïble", deia David Garcia Frau, un veí de Barcelona que ha anat amb la seva filla, un nadó, a rebre el Papa. L'acompanyen la seva mare, la dona i l'altra filla, que jugava a tocar del passeig de Sant Joan quan encara quedaven unes dues hores perquè la comitiva eclesiàstica els passés per davant. "Portem aquí des de les dues. Avui m'he demanat sortir de la feina abans", explicava l'home amb la filla en braços.

Una oportunitat de negoci

La cerca del negoci, ni que fos precari, també corria pels carrers. Diverses persones passejaven per les zones més assenyalades amb carros farcits de bufandes amb el rostre de Lleó XIV i el seu nom imprès, també amb estètica esportiva. El preu eren 10 euros per peça. "M'ho va comentar un amic, em va dir que sabia qui ens ho podria repartir, que havien encarregat una comanda important i que ho podríem vendre a peu de carrer. La veritat és que està anant bé. Ens ho està comprant molta gent", detallava una dona amb una situació administrativa desafiant. "Jo encara no tinc permís de treball, així que aquí estic, guanyant-me la vida com puc", afegia. Ella ja s'ha acollit als tràmits de la regularització extraordinària per poder tenir els papers en regla, però encara no ha rebut la resposta oficial. Mentrestant, va feinejant com pot. I el Papa obria una d'aquestes possibilitats.

Les botigues també buscaven clients. Diverses treballadores d'un Mercadona cridaven a peu de carrer que qui volgués "entrepans, aigua, galetes" podia accedir al supermercat per un nou accés, ja que l'habitual havia quedat bloquejat pel dispositiu policial. Altres negocis anaven més enllà: una fruiteria anunciava que deixava anar al lavabo del local a qui pagués un euro. "Com està gairebé tot tancat, hem pensat que a la gent li aniria bé", enraonava el treballador que s'encarregava de fregar el lavabo. 

L'independentisme i l'espanyolisme es troben

On s'acumulaven més tensions era a tocar de la Sagrada Família. A l'encreuament entre Rosselló i Sardenya s'havien trobat al mateix xamfrà un col·lectiu de "Voluntaris per la República Catalana" i uns joves que en serien l'antònim. Els primers han penjat una estelada de dimensions considerables a un fanal ple de senyals de trànsit i els altres hi han respost. "Voleu veure una bona bandera?", deia un dels nois que preparava la col·locació d'una bandera espanyola en un pal de més de quatre metres de llarg. A la pregunta de si formaven part d'algun col·lectiu, un dels joves espanyolistes ho ha resolt fent equilibris: "No tenim nom, però som de Barcelona. Ens pots dir espanyols catòlics". Pocs segons després ell i els seus companys començarien a cantar: "Papa, sí; independència, no".

També des de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) s'ha denunciat que els Mossos han impedit el pas d'un grup amb estelades pel fet de portar els símbols independentistes. "Després de 45 minuts de bloqueig, ens han deixat passar", informaven des de l'entitat.

Corredisses de monges

Més a prop de la basílica hi hauria un últim focus de nervis, els dels que esperaven accedir a l'avinguda Gaudí i el seu entorn per poder seguir la benedicció de la Torre de Jesús de la Sagrada Família des de la pantalla gegant ubicada a tocar del temple. Entre els policies i l'empresa de seguretat desplegada han retirat les tanques i han permès el pas dels feligresos a un quart de sis de la tarda. En poques ocasions, més enllà d'aquesta, es poden veure tantes monges fent esprints. De nou, s'imposava la lluita per un bon lloc. 

  • Tota la informació a l'especial el papa Lleó XIV a Catalunya

Escull Nació com la teva font preferida de Google