Si no hi ha sorpreses, l'agost serà un mes de tranquil·litat política a Catalunya. Queda lluny l'any 2024, amb unes vacances marcades per la investidura de Salvador Illa i el retorn fugaç de Carles Puigdemont. Quan es compleixen dos anys del PSC a Palau, Illa pot presumir d'haver aprovat pressupostos i de viure en una lluna de mel permanent amb el govern espanyol, però té diversos fronts oberts que haurà d'atendre quan comenci el curs. El més urgent és el d'Educació, després d'un curs carregat de vagues, sense perspectives de solució, i amb la consellera Esther Niubó al punt de mira. Però hi ha més carpetes importants, bona part de les quals posaran a prova la bona gestió de què fan gala els socialistes i també si la bona relació amb la Moncloa dona fruits.
Educació: la consellera Niubó al punt de mira
Des del Vietnam, Illa va haver d'entomar l'enèsima crisi a Educació, aquest cop per l'exclusió de Catalunya de les proves PISA. El Departament de Niubó és ara mateix la principal pedra a la sabata del Govern, pel malestar dels mestres que s'ha anat arrossegant durant el curs i per mesures controvertides com la decisió de posar Mossos a les escoles -una prova pilot que, de moment, es manté malgrat l'oposició de la comunitat educativa- o d'infiltrar agents en assemblees docents. Els mestres han donat treva per les vacances, però l'inici del curs estarà marcat per les vagues si no s'arriba a un acord in extremis. Sobreviurà la consellera Niubó? El president no contempla a hores d'ara un cessament, però l'oposició farà pressió perquè s'assumeixin responsabilitats pels últims fiascos.
Habitatge: els límits de la compra especulativa
L'habitatge és una prioritat del Govern i un punt de trobada sòlid amb els socis d'investidura. Els Comuns van arrencar nous compromisos en el marc de la negociació pressupostària i exigien compliments abans de les vacances. No ha estat així i a l'equador de la legislatura Illa es troba amb un dur revés del Consell de Garanties Estatutàries, que considera que la llei per limitar la compra especulativa vulnera l'Estatut i la Constitució. D'altra banda, el Govern té pendent posar en marxa la direcció general per sancionar els especuladors i detallar qui la liderarà, i activar d'una vegada el registre de grans tenidors, un compromís que s'està allargant. Tot això, mentre es continua construint pisos públics per complir amb els diversos plans anunciats pel Govern i mirar de pal·liar l'emergència habitacional.
Rodalies: la crisi permanent i un traspàs etern
Rodalies funciona malament. Després de la crisi de principis d'any, amb l'accident de Gelida que va precipitar un desastre sense precedents, els trens han desaparegut de la primera plana mediàtica, però els problemes continuen. S'han promès inversions i més intensitat en un traspàs que s'eternitza. L'R1, la primera que s'havia de traspassar a la Generalitat, continua pendent i s'hauria de concretar, ara sí, aquest any. Sigui com sigui, el Govern i ERC aprofitin cada nou acord -l'últim exemple, el de pressupostos- per refermar el compromís amb aquest traspàs, que neix amb la investidura de Pedro Sánchez. Està per veure què passarà amb aquest pacte -i d'altres- si el líder del PSOE no pot revalidar la Moncloa a partir de l'any vinent.
Finançament: pressió a Junts en la recta final
La legislatura gira al voltant del finançament. El govern espanyol va cedir a les pressions del PP i va decidir ajornar al setembre el Consell de Política Fiscal i Financera que havia d'aprovar el nou model. Quan se superi aquest tràmit, la reforma s'haurà d'aprovar al consell de ministres i passarà al Congrés. Illa i el Govern han intensificat en les darreres setmanes la pressió a Junts perquè hi voti a favor. Aquest és el principal front del president en l'equador de la legislatura, però de moment centra els esforços a convèncer Junts -no hi ha hagut reunions amb Puigdemont- més que no pas a intentar que Sánchez compleixi íntegrament els acords, per exemple amb la recaptació de l'IRPF, que continua encallada.
Mossos: un acord encallat sine die
ERC va exigir a Illa complir abans de les vacances un acord que porta pràcticament dos anys encallat: aconseguir la competència dels Mossos en ports i aeroports. Això, però, no ha passat i la junta de seguretat amb el govern espanyol per segellar aquesta qüestió continua sense data. El traspàs d'aquesta competència estava lligada entre el Govern de Pere Aragonès i el govern espanyol, però el PSC ho va aturar quan va arribar a Palau amb l'argument que no hi havia prou agents i que, abans de desplegar-se a ports i aeroports, calia ampliar la plantilla. Això sí que s'està fent: hi ha el compromís d'arribar a 25.000 agents l'any 2030.
Aeroport: concretar el paper de la Generalitat
En aquests primers dos anys, Illa ha desencallat l'ampliació de l'aeroport del Prat, aposta personal del president que no compta amb el suport dels socis d'investidura. La cosa va més a poc a poc en l'àmbit de la governança de la infraestructura aeroportuària. El Govern i ERC han pactat la creació de l'Autoritat Aeroportuària de Catalunya, però un dels fronts oberts -sense data- és crear un espai bilateral amb presència de la Generalitat perquè Catalunya pugui incidir en la presa de decisions sobre els aeroports catalans, singularment del Prat. No està prevista cap traspàs de competència, Aena no vol cedir la joia de la corona, i la legislatura espanyola encara la recta final.
