El Govern i ERC han pactat crear l'Autoritat Aeroportuària de Catalunya i aquesta setmana han desencallat els canvis legals necessaris perquè sigui una realitat de cara al 2027. Amb incògnites encara per resoldre -quina forma tindrà, quin pressupost, quants treballadors i quines competències-, l'objectiu és unificar la veu catalana perquè pugui "incidir" en la governança de l'aeroport del Prat, sota el control total d'Aena, i també dels altres d'"interès general per a l'Estat", com Girona i Reus. I això no canviarà: aquest ens no pren competències al gestor aeroportuari espanyol, contrari a cedir ni un bri de capacitat decisòria a la Generalitat, però sí que pot convertir-se en una pedra a la sabata per a l'empresa pública espanyola, perquè tindrà una contrapart més robusta que hi podrà dir la seva. Una altra cosa és que sigui escoltada, perquè l'última paraula continuarà sent de l'Estat.
Anem per parts. Un dels punts de l'acord d'investidura de Salvador Illa feia referència a la governança dels aeroports catalans i, sobretot, de l'aeroport de Barcelona. El Prat -el principal low cost del sud d'Europa i molt turístic- és la joia de la corona del gestor espanyol. L'última vegada que va fer públiques les dades de beneficis segregats per aeroports, fa més d'una dècada, aportava la meitat dels guanys de l'empresa, que té un 51% en mans d'Enaire (Ministeri de Transports) i un 49% en mans de privats i cotitza a borsa. Res fa pensar que això hagi canviat de manera significativa, malgrat que les dades ja no són públiques, perquè en condicions normals els aeroports que tenen més passatgers són els que aporten més beneficis a la caixa única. En aquest escenari, Aena es tanca en banda a canviar el model de governança del Prat. I no canviarà.
L'Autoritat Aeroportuària de Catalunya no entra a discutir qui mana als aeroports catalans, sinó que pretén agrupar les competències catalanes relacionades amb l'àmbit aeroportuari per tenir una línia d'actuació coherent. En altres paraules, busca tenir una sola veu sobre els seus aeroports, per poder tenir més força davant del gegant que és Aena i el govern espanyol, que es posa de perfil en el millor dels casos. Què podrà fer Catalunya? Sobretot "incidir", però no pas decidir sobre les actuals característiques del Prat, si s'ha d'ampliar o no, o si cal avançar cap a un model de més valor afegit. La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ho explicava fa uns dies a preguntes de Nació. "Podem avançar en la planificació aeroportuària, incidir en l'àmbit tarifari, en les condicions de treball o sobre el desenvolupament de noves infraestructures", apuntava dimarts. Bàsicament, tenir un sol interlocutor català davant d'Aena i del ministeri.
Una pedra a la sabata
En el pròxim semestre s'hauria d'anar afinant la forma de l'Autoritat, que s'aprovarà amb la llei de mesures. En certa manera, la creació d'aquest ens no té res a veure amb Aena, sinó que és una reordenació de les competències que té Catalunya en matèria aeroportuària, per agrupar-les, i a partir d'aquí intentar moure el gestor perquè decideixi allò que vol Catalunya sobre els seus aeroports i tot el que hi té relació. Segons apunten a Nació fonts coneixedores, l'eina hauria de tenir capacitat de generar múscul tècnic, coneixement i relat per participar de tu a tu en debats que fins ara han estat molt marcats per l'empresa aeroportuària, identificar àrees de millora en la gestió, o defensar una posició concreta de Catalunya davant de l'Estat, que tindrà l'última paraula perquè no se li pren poder. Tot plegat, a l'espera de concrecions, perquè potenciar la nova eina dependrà de la voluntat política del Govern i de la pressió d'ERC.
Ara, les decisions sobre l'aeroport les pren Aena. I si té implicacions en àmbits de competència de la Generalitat -per exemple, urbanisme o consum-, ho discuteix per separat amb cada àrea. Fonts coneixedores constaten la fortalesa d'Aena, amb molt coneixement tècnic i amb qui negociar en solitari és difícil. La idea de l'Autoritat és aglutinar totes les competències aeroportuàries en consum, treball, medi ambient, planificació, urbanisme, accessibilitat, transport, desenvolupament immobiliari o promoció econòmica, en un sol ens per tenir una posició integral i amb visió estratègica i de país -no només per fer diners, com en el cas d'Aena, que vetlla pels seus inversors- i que permeti negociar amb Aena amb més garanties. Ser, com apunta alguna veu consultada, "una pedra a la sabata". Es tracta d'un primer pas de cara a construir una relació bilateral per mirar de fer pressió en la governança dels aeroports catalans en conjunt, i en el del Prat en particular.
Aena no pensa cedir
Li preocupa, tot plegat, a Aena? De moment, el gestor mira cap a una altra banda, ho obvia. "Sense comentaris", apunten fonts consultades per aquest diari. "Aena està perfectament informada de la creació de l'Autoritat Aeroportuària", afirmen a Palau. Fins ara, la propietària de l'aeroport del Prat ha dit sempre que no pensar posar-ho fàcil per canviar res. Ni model de governança, ni que les autonomies tinguin capacitat de decisió sobre aquelles infraestructures que es troben al seu territori, ni molt menys segregar aeroports, com s'havia plantejat en algun moment fa molts anys, abans de la privatització impulsada per Mariano Rajoy. A banda de Catalunya, el País Basc també ha demanat tenir més veu sobre els aeroports, i també les Illes Balears o les Canàries, dos territoris amb aeroports turístics i, per tant, que aporten molts beneficis a l'empresa pública i als seus inversors privats.
El president d'Aena, el socialista Maurici Lucena, ha estat clar quan ha parlat sobre la qüestió, també per calmar els accionistes, alguns dels quals ja han sortit al pas davant d'una hipotètica governança del Prat per part de la Generalitat. En un acte al gener, Lucena -exportaveu del PSC- va dir que transferir l'aeroport de Barcelona o donar espais de gestió catalana seria inviable. "Transferir aeroports a tercers o la cessió de parcel·les de gestió dels aeroports com a resultats d'acords polítics, per molt que el govern ho volgués imposar, seria nul de ple dret". Per què? Perquè aniria en contra dels interessos d'Aena i dels seus accionistes. Segons ell, el 51% de control públic del gestor té com a límit "allò que perjudica objectivament l'empresa", i infereix que una governança catalana seria perjudicial.
Més territoris volen decidir
L'acord d'investidura entre el PSC i ERC preveia la creació de l'Autoritat Aeroportuària, però també modificacions en el marc legal per crear un Consell Rector Aeroportuari de Catalunya (CRAC) per substituir l'actual comitè de coordinació aeroportuària, que és més aviat un espai en què Aena explica què pensa fer amb els seus aeroports, però sense coordinació real amb les autonomies, que no tenen capacitat per decidir. El Consell Rector, segons recull l'acord, ha de permetre al Govern "acordar amb el govern de l'Estat tenir un paper determinant en la definició, articulació i gestió del nou sistema aeroportuari català". El gestor no vol cedir en aquest àmbit i el govern espanyol tampoc l'hi imposa. Aquest punt de l'acord, de moment, està aturat a l'espera d'articular l'Autoritat Aeroportuària i els seus estatuts en els pròxims mesos.
Però no és només Catalunya, qui té coses a dir. Cada cop hi ha més territoris que volen decidir. El País Basc ha pactat amb el govern espanyol la creació d'un "òrgan bilateral de cogestió" per als seus aeroports. És molt similar al que també tenen pactat el Govern i ERC, i que ja s'ha discutit a Madrid. Aena també s'oposa a l'acord amb els bascos i ho rebaixa a òrgan "consultiu" sense capacitat real d'incidir en la gestió. Mentrestant, a les Balears i les Canàries també alcen la veu per decidir sobre els seus aeròdroms, que són entre els més importants de l'Estat, i que el gestor cedeixi espais de decisió. I Catalunya? "Ningú tindrà més competències que nosaltres en l'àmbit aeroportuari", ha dit més d'una vegada Paneque. De moment, l'Autoritat Aeroportuària va fent camí a l'espera de crear, també, un espai de diàleg bilateral. La governança, això sí, continua -i continuarà- en mans d'Aena, perquè no sembla que Palau i la Moncloa vulguin obrir aquest front, i la legislatura encara la recta final.
