El fiasco de les proves PISA ha posat de nou el Departament d'Educació, dirigit per la consellera Esther Niubó, en el punt de mira. Fa una setmana, el departament va informar que els resultats d'enguany que organitza l'OCDE no són vàlids a causa de l'elevat nombre d'alumnes exempts, per diferents raons, de fer-les. En concret, la taxa registrada va ser d'un 23,2%, molt per sobre del topall del 5% fixat pels organitzadors de les proves internacionals que donen una mesura de nivell estandarditzada i que els darrers anys han estat dolentes per Catalunya. A causa d'aquesta accentuada diferència en la xifra d'exempts, Catalunya ha quedat fora de l'informe. A efectes pràctics a nivell educatiu, l'afectació és poca, però la crisi reputacional és molt elevada i ha deixat més preguntes que respostes.
La consellera Niubó va deixar entreveure en la compareixença de dilluns que la incidència a les PISA s'hauria pogut ocasionar per una confusió amb els criteris de la prova de competències bàsiques de 2025, que es van dur a terme en les mateixes dates que les proves internacionals en una cinquantena de centres. Una idea que no ha tingut una bona rebuda entre l'oposició del govern d'Illa, les direccions i els sindicats de docents del país, ja que consideren que no aclareix el motiu del desgavell i atribueix responsabilitats fora de la conselleria. Les xifres d'exempció entre les diferents avaluacions -PISA i competències bàsiques-, però, van ser molt similars i en fonts del sector creix la sospita que el Departament buscava maquillar resultats.
En concret, fonts d'Educació detallen a Nació que "prop d'un 20%" dels estudiants dels 51 centres on es van fer les PISA van quedar exempts de sotmetre's a les avaluacions de final d'etapa: "Pel que fa als resultats de les proves censals de final d’etapa de 4t d’ESO de 2025 en els 51 centres que també van participar en les proves PISA 2025, el percentatge de proves sotmeses a correcció externa va ser del 80,80% en llengua catalana, del 81,30% en llengua castellana, del 80,44% en llengua anglesa, del 81,52% en matemàtiques i del 79,99% en ciències - tecnologia", argumenten des de la conselleria.
A les competències bàsiques, aquest "percentatge alt" d'exempció als centres no té un impacte influent en els resultats finals, perquè la mostra censal és de 1.200 centres, però sí que hauria pogut contribuir a millorar els resultats de PISA, una de les grans prioritats d'aquests responsables de la cartera, tal com han deixat clar des del primer moment. I, tenint en compte que les xifres entre les dues proves són similars, els criteris aplicats també.
Les exempcions de PISA, al detall
En xifres absolutes, dels 51 centres educatius que van fer les proves PISA, un total de 591 alumnes van quedar exempts. D'aquests, sis van ser per discapacitat física, 493 per discapacitat cognitiva, conductual o emocional; i 92 per domini insuficient de la llengua. És a dir, el gruix majoritari va ser per discapacitat cognitiva, molt per sobre del volum d'alumnes que no dominen el català. Aquest darrer fet s'ocasiona, tal com explica Francesc Pedró, director de l'Anuari de l’Educació a Catalunya elaborat per Equitat.org, qui ha treballat durant més d'una dècada amb l'OCDE, per la matrícula viva. És a dir, pel volum d'estudiants nouvinguts -en aquest cas, de 15 anys, que és el focus d'estudi de les PISA- que arriben amb el curs ja començat.
"La intuïció ens diu que aquest hauria de ser el grup [el lingüístic] amb un percentatge més elevat a causa del volum d'alumnes que arriben amb matrícula viva per les onades de migració que hem viscut els darrers anys. Alumnes que arriben amb 15 anys i que són incapaços de fer una prova amb tots els ets i uts i demostrar les seves capacitats perquè s'expressen poc amb la llengua o no la comprenen del tot encara", argumenta Pedró. La realitat viscuda a les exempcions de les PISA, però, és molt diferent perquè el gruix d'alumnes exempts és per discapacitat cognitiva, és a dir de nivell o d'alguna necessitat educativa especial: "Això és el que trobo més inaudit", assevera l'expert.
Sigui com sigui, són els mateixos centres qui elaboren el llistat d'alumnes exempts de fer la prova -pel motiu que considerin- i el traslladen a la Generalitat, motiu pel qual la conselleria ja sabia des d'un primer moment que el volum d'alumnes exclosos superava el màxim permès per l'OCDE. De fet, tal com confirmaven fonts del Ministeri d'Educació a aquest diari, el govern espanyol ja va avisar l'abril de 2025 a la conselleria, mentre es duien a terme les proves, que el nombre d'exempcions era molt superior a l'estipulat per les PISA, tot i que en aquell moment no tenien clar, segons diuen, que això provocaria l'exclusió catalana feta pública fa una setmana.
Catalunya duplica l'exempció d'Ucraïna
Tal com relata Pedró, és habitual superar el topall del 5% d'exempció fixat per l'OCDE. Ara bé, mai de la forma tan àmplia en què ho ha fet Catalunya en aquestes darreres proves. Per exemple, en la convocatòria de 2022 -que es va presentar el 2023-, hi va haver una tretzena de països, com Suècia o Dinamarca, entre d'altres, que tenien taxes d'exempció que doblaven el màxim permès. De fet, Ucraïna, després de l'esclat de la guerra amb Rússia, va registrar una taxa de l'11%: "En aquells casos el que es va fer va ser publicar les dades amb una advertència indicant que no es complien algunes de les condicions que garantien la representabilitat de la mostra", apunta l'expert.
Les dades, però, es van publicar, segons assegura Pedró, perquè "l'OCDE vol que el màxim nombre de països o territoris estiguin representats en l'estudi". I, també, perquè els mateixos països estan interessats a no quedar fora d'aquesta anàlisi. L'elevada xifra registrada a Catalunya (23%), però, els ha dut a deixar-la fora de l'estudi. De fet, només apareixerà dins l'informe espanyol amb una advertència sobre la configuració de la mostra d'alumnes.
Aquest fet encara sorprèn més, per a l'expert, per la implicació que té la conselleria amb l'OCDE, ja que durant el primer tram del mandat de Niubó es va signar un acord amb aquest organisme -valorat en 1,5 milions d'euros- per analitzar l'estat de l'educació a Catalunya, el qual s'ha traduït en un informe presentat a principis de juliol, moment en què el Govern ja tenia coneixement del desgavell amb les PISA. Per adaptar-se a la prova internacional, el Govern fins i tot va canviar el mètode d'avaluació de les competències bàsiques.
Esperar al 2029 per noves dades PISA
Tenint en compte que Catalunya queda fora, el país haurà d'esperar fins a la pròxima convocatòria, el 2029, per participar en aquestes proves. Mentrestant, doncs, s'haurà de valdre d'altres avaluacions, com les PIRLS, per tenir una comparativa amb la comunitat internacional. Ara bé, l'expert rebaixa les expectatives i apunta que, en cas d'haver tingut els resultats de Catalunya publicats en l'informe internacional, aquests no haurien variat gaire respecte al 2022, ja que no s'han aplicat grans polítiques per notar un canvi de tendència. Malgrat no esperar grans sorpreses, l'evolució de les dades de la dècada quedarà en blanc per l'absència catalana en les PISA d'enguany.
