Resulta que l'Agència Espanyola de Protecció de Dades ha clavat una multa a La Directa per haver informat alegrement sobre l'affaire dels policies infiltrats. L'organisme públic, aferrissat guardià de la nostra privacitat, considera que els periodistes d'investigació s'han excedit en les seves funcions i han difós massa informació sobre els agents. En fi, que La Directa haurà d'omplir els seus reportatges de ratlles perquè ningú pugui tornar a veure allò que tot el món ja ha vist.
Lee aquí el artículo de Jonathan Martínez en castellano.
Està molt bé tenir una agència que vetlli per les nostres dades. Algú ens ha de protegir de les multinacionals que trafiquen amb la nostra informació, recopilen els nostres hàbits de consum i deixen els nostres identificadors més sensibles en mans de ciberdelinqüents. El gran inconvenient són els límits jurisdiccionals, ja que gegants com Meta, Google o TikTok han preferit establir-se a Irlanda per pagar menys impostos. L'Agència deu abocar les seves energies a assumptes més domèstics.
Posem-ne un exemple. El 2015, arran d'una denúncia de Vox i Ciutadans, Òmnium va rebre una multa de 200.000 euros per haver dut a terme una enquesta sobre la independència. Posem-ne un altre. El 2018, l'Agència va imposar una sanció de 2.000 euros a un ciutadà que havia difós imatges d'una intervenció policial davant una agressió masclista. Parlem de sancions legítimes o d'actuacions desproporcionades amb un rerefons polític? Aquí cadascú diu la seva.
En qualsevol cas, totes dues sancions es van imposar mentre la candidata del PP, Mar España, dirigia l'Agència. Més endavant, el 2021, el PSOE i el PP es van repartir la nova direcció amb un pacte que va acabar anul·lat perquè el Tribunal Suprem va considerar que el procediment estava "viciat d'arrel". Es parla molt de la politització de la justícia, però també caldria preguntar-se fins a quin punt les actuacions de l'Agència estan condicionades per interessos partidistes.
Els policies infiltrats tenen dret a preservar la seva intimitat, un dret que ells mateixos han negat als activistes polítics i socials que van ser enganyats i vigilats amb diners públics. Quin és el límit que separa la protecció de dades del dret a la informació? Quin excés van cometre els periodistes de La Directa, que van ocultar parcialment els rostres dels agents i en van ometre els noms complets? Per què l'Agència contribueix ara a revictimitzar els activistes?
El 2015, quan ja era públic i notori que diversos agents britànics havien mantingut relacions íntimes amb activistes a qui espiaven, la Policia Metropolitana de Londres va demanar perdó a les víctimes i va reconèixer que aquelles pràctiques havien vulnerat els drets humans. Fernando Grande-Marlaska, en canvi, no només va defensar les infiltracions, sinó que, a més, va ascendir el responsable dels operatius a número tres d'Interior. No n'escriuré aquí el nom, per si de cas.