I ara què? La pregunta que es fan molts independentistes sembla ressonar amb més força que mai entre les files de Junts per Catalunya. El partit es troba a l’espera de l’aplicació de l’amnistia i el retorn de Carles Puigdemont en un moment complex pel creixement territorial d’Aliança Catalana i unes enquestes no gaire favorables. El darrer baròmetre del CEO sobre unes futures eleccions preveia aquest juliol que els de Puigdemont podrien arribar a caure fins als 16 i 18 diputats, molt per sota dels 35 obtinguts en les últimes eleccions al Parlament.
El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha trepitjat la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) de Prada de Conflent aquest dimecres per exposar la seva visió del futur de l’independentisme, “una reflexió en veu alta” que ha volgut fer “més enllà" del seu càrrec i que ha defensat “una esperança concreta i articulada” que aporti “solucions” a la ciutadania.
Turull assegura que la derrota electoral de l’independentisme el 2024 no suposa la fi del moviment, que conserva “l’estructura intacta” i que “no ha perdut el subjecte”, sinó “temporalment” la mobilització. No obstant això, el líder juntaire també ha reconegut que hi ha una “crisi de relat” entre els independentistes. “Hem parlat massa poc de les aspiracions de la societat que vindrà, hem deixat molt d’espai als profetes del desànim”, ha declarat.
Una de les claus que ha defensat és “ser capaços de connectar el projecte de necessitats dels joves” per adaptar-se a nous temps que posen en dubte la cultura de l’esforç i que comprometen els serveis públics del país, cada vegada més saturats. Com a recepta, Turull proposa “credibilitat de gestió” i un projecte pragmàtic que no visqui instal·lat en “la queixa permanent”. “Els joves de han de trobar en el projecte col·lectiu la resposta als seus propis reptes”, assegura Turull.
“Unitat sense uniformitat”
Turull també ha tret del calaix la vella bandera de la unitat. Una cohesió, però, “sense uniformitat” en un “moviment plural” que ha definit com una fortalesa si es gestiona “amb maduresa”. “No és la unitat dels partits que s’unifiquen, sinó la dels ciutadans que es reconeixen en un projecte comú”, ha explicat Turull. Aquesta força, assegura, és la va fer possible l'octubre del 2017. “No va haver-hi prou repressió per acabar amb tant desig de democràcia”, ha declarat el secretari de Junts.
En aquest sentit ha fet una crida a “no caure en les trampes de l’estat per enfrontar els partits” ni tampoc als paranys que paren els “profetes de la desesperança” i les “nòmines vives de les clavegueres de l’Estat” que, assegura, impedeixen el progrés de l’independentisme. “Això no és una cursa de valents i no acceptaré lliçons d’una persona que posa la bandera espanyola quan li demanen per no tenir problemes”, ha afirmat, en una referència al gest que va protagonitzar la ultradretana Sílvia Orriols durant els seus primers mesos com a alcaldessa de Ripoll.
La crida per la unitat també s’ha sentit aquest dimarts del president d’Òmnium, Xavier Antich; Carme Forcadell i el president del Parlament, Josep Rull en un acte d’homenatge a Muriel Casals per commemorar el 10é aniversari de la seva mort . Una visió, però, amb la qual es va mostrar més escèptica la futura alcaldable de Barcelona, Elisenda Alamany, que en declaracions a la premsa va convidar als de Puigdemont a desacomplexar-se amb la ultradreta. “Tant de bo ens poguem tornar a trobar, perquè ens hi va el futur del país i no només de l’independentisme”, va dir Alamany.
Aliança Catalana, l’aliat impossible
Turull també ha reivindicat els valors del catalanisme polític que diu, “són totalment oposats” als de la ultradreta. El líder juntaire ha parlat “d’igualtat”, “cohesió”, “drets i deures” i “d’esforç”, unes característiques que, afirma, són constitutives de la nació catalana. “És una batalla de valors, no un combat electoral”, diu. En aquesta línia, ha recordat que Catalunya és un poble resistent, amb eines que no tenen altres nacions sense estat, i que l’enfrontament “real” és amb l’estat espanyol. “Res de bo vindrà de la mà de l’odi. Aquesta amenaça sempre venia de fora, però per primera vegada arriba des de dins”, ha declarat.
Per sumar suports, precisament, Turull defensa que cal anar més enllà de plantejar la independència com una “herència sentimental” i fer-ho com una proposta útil. “No és un objectiu abstracte sinó una eina que ha de servir per viure molt millor”, ha explicat. D’acord amb aquesta idea, també es va pronunciar el president del Parlament, Josep Rull, que aquest dimarts apuntava a l’UCE la impossibilitat del projecte independentista si no era amb la idea de “Catalunya un sol poble” , una vella consigna pujolista que s’ha recuperat a les files juntistes.
