Estudiants d'arreu dels Països Catalans de totes les edats ja ronden per Prada de Conflent des d'aquest dilluns al matí. La Universitat Catalana d'Estiu (UCE) ha obert les portes aquest 2026 amb l'expectació habitual i la commemoració d'una efemèride: els 750 anys de la mort de Jaume I, el rei "més carismàtic i rellevant" de la història de Catalunya. La inauguració, a l'amfiteatre de la UCE, ha comptat amb el president rector de la UCE, Jordi Casasses; la batllessa de Prada, Aude Vivès; el vicepresident del Consell Departamental del Pirineu Oriental, Nicolau Garcia, el director de la casa de la Generalitat a Perpinyà, Albert Piñeira i el president de la FUCE, Joandomènec Ros.
La taula rodona sobre el monarca català, dirigida per Antoni Furió, catedràtic d'Història Medieval de la Universitat de València, ha arribat just després de l'inici de les primeres classes, que han començat ben d'hora del matí. Furió ha defensat la figura de Jaume I com un rei polifacètic que ha de servir per reflexionar sobre la identitat dels Països Catalans i el seu futur. "Pocs personatges han aconseguit travessar amb tanta força el segles i les fronteres internes com ho ha fet ell", assegura.
Més enllà del paper del rei per configurar els límits del domini lingüístic, l'historiador afirma que el monarca serveix per parlar d'una realitat humana "en perill" i que la lectura que es fa del seu llegat varia en funció de l'actualitat i els reptes que afrontem. "Cada època s'ha fet un Jaume I a la seva mida perquè cada present s'apropa al passat amb les seves pròpies preguntes inquietuds i esperances", diu.
- Antoni Furió, catedràtic d`Història Medieval de la Universitat de València
En aquesta línia, Furió afirma que "evocar no significa reivindicar una conquesta medieval" sinó que ha d'ajudar a plantejar reptes nacionals i passar a l'acció. "La posteritat no és obra dels morts sinó dels vius: som nosaltres qui decidim què en fem", afirma. D'acord amb aquesta idea, ha fet una crida a no decaure davant a la "frustració política" del Procés a Catalunya, la hostilitat dels governs del País Valencià i les Illes Balears contra el català i "la fragilitat de la llengua" arreu. "Res no garanteix a les nacions sense estat una existència indefinida, la història no dona garanties però tampoc dona destins inevitables", ha declarat Furió.
Furió també ha recordat a la necessitat de mantenir la llengua viva en el dia a dia més enllà de lleis i proteccions i ha reivindicat la tasca de la Universitat Catalana d'Estiu perquè el passat no es converteixi en nostàlgia ni el patriotisme en retòrica. "No necessitem despertar els reis morts: necessitem una llengua viva una cultura exigent, un nosaltres obert i el futur dels ¨Països Catalanes encara no està escrit a cap gran crònica i per això l'hem d'escriure nosaltres", afirma.
L'alcaldessa de Prada carrega contra l'extrema dreta
La batllessa de Prada, Aude Vivès, que ha inaugurat l'acte, ha donat la benvinguda a la comunitat de la UCE i ha carregat durament contra el govern d'extrema dreta de Perpinyà per retirar aquest agost l'Oficina Pública de la Llengua Catalana (OPLC) de la ciutat, l'única institució pública que coordinava polítiques de promoció de la llengua a la capital nord-catalana, que ara fa cinc anys també va perdre el lema de «La Catalana» del seu escut. "Veiem com ajuntaments com el de Perpinyà fomenten una narrativa identitària rossellonesa al servei d'una ideologia, feixista xenòfoba i excloent", ha declarat.
Enfront d'aquests discursos d'extrema dreta Vivès, del partit socialista, ha posat de relleu la tasca de la UCE per "construir un espai de llibertat i creació cultural" i ha definit el Rosselló com "una terra d'acollida i resistència per a les persones que lluiten".
El vicepresident del Consell Departamental del Pirineu Oriental, Nicolau Garcia, d'altra banda ha reconegut les "lluites pendents" del Departament i ha manifestat la necessitat "d'augmentar els pressupostos" per donar més recursos a la UCE i a la promoció de la llengua i la cultura catalana. Alhora, també ha parlat de la consulta pel canvi de nom del Departament dels Pirineus Orientals i de l'absència de l'opció "País Català". Una opció que, assegura, s'ha descartat per possibilisme davant les possibles traves del Consell d'Estat francès, que serà qui decidirà si els resultats s'apliquen o no."Volíem portar una batalla amb capacitats de guanyar i molts experts ens han dit que lluitar per aquest nom era una batalla perduda", ha explicat Garcia.
El director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, Albert Piñeira, ha remarcat el paper de la UCE com un espai de trobada de tots els Països Catalans i de llibertat educativa, una feina en defensa del català que "mai ha estat fàcil" i que "és inspiradora i animadora". El president rector de la UCE, Jordi Casassas, també s'ha referit a les dificultats econòmiques que travessa la institució i ha assegurat que els principals damnificats n'han estat els professors que, malgrat tot, han fet possible aquesta nova edició. " Aquest any posem l'accent en el progrés contra les debilitats. El nostre compromís ha de ser igualitari i democràtic", ha afirmat.
