Ha costat més del que s'esperava i les opcions no són les més ambicioses però, per fi i malgrat les traves franceses, la Catalunya Nord podrà votar a partir d'aquest dilluns quin és el seu nom oficial. La consulta popular sobre la denominació del departament francès arrenca aquest dilluns i s'allargarà fins al 15 d'agost. No ha estat fàcil perquè el calendari inicial situava la fi de la votació a finals de juny, però uns teòrics problemes informàtics han dilatat el seu inici. En paral·lel, les opcions a escollir també fan equilibris: es buscarà reivindicar la catalanitat històrica del territori, que genera cert consens entre els ciutadans nord-catalans, però a la vegada es buscarà esquivar un veto de París, sempre molt restrictiu amb qualsevol reivindicació mínimament catalanista.
Sobre la taula hi ha tres opcions prou diferents per mesurar el termòmetre de catalanitat a la Catalunya Nord. La primera és que es mantingui el nom actual, instaurat des de la Revolució Francesa, i que és "Departament dels Pirineus Orientals". La segona, que és la més ambiciosa i s'apropa més al que demanen els impulsors de la consulta, és que passi a anomenar-se "Departament dels Pirineus Catalans". La tercera via, que es queda a mig camí entre les dues altres propostes, és el de "Pirineus Mediterranis", marca turística del territori en els últims anys. Això sí, França ja ha deixat ben clar que qualsevol dels tres noms s'escriurà en francès, reconeguda com a única llengua del país. I només cal recordar la prohibició del català als plens de la Catalunya Nord per recordar que l'estat francès és igual o més bel·ligerant que l'espanyol amb la diversitat lingüística.
Un camí llarg per una reivindicació històrica
El canvi de nom del departament és una reivindicació històrica del teixit social i cultural catalanista del territori. Aquesta petició va ser assumida des de fa uns anys per l'Assemblea del Consell Departamental -una figura equivalent a una demarcació catalana- i la llista guanyadora de les últimes eleccions -formada per socialistes, comunistes i altres partits d'esquerres- es va comprometre a impulsar la consulta. A principis del 2024 es va encetar una ronda de reunions per trobar un acord entre els diferents actors implicats, però la inestabilitat política al país va fer que la qüestió nominal passés a un segon terme. Després de l'últim cicle electoral, en què l'extrema dreta ha triomfat a Perpinyà i ha mantingut la presència a la Catalunya Nord, les converses s'han reprès.
Es va fer una recollida de fins a 200 idees entre els diferents actors del territori i una agència de comunicació ha analitzat les propostes. En paral·lel, també s'ha posat en marxa un grup de treball amb historiadors, juristes i també membres de l'Oficina Pública de la Llengua Catalana. A l'hivern es van fer consultes prèvies en alguns municipis i prop de la meitat dels participants optaven per denominacions clarament catalanistes, com "Pirineus Catalans", "País Català" o, directament, "Catalunya del Nord". Només dos de cada deu votants, a trets generals, preferien quedar-se amb el nom actual. Ara bé, cal anar amb compte perquè la votació és consultiva i l'Assemblea del Consell Departamental només pot fer propostes que necessiten l'aval del Consell d'Estat francès.
El precedent que amenaça amb el veto de París
I aquí el gran risc de la consulta, amb un precedent que no convida a l'optimisme. El 2016, França va modificar una unitat territorial més àmplia que els departaments: les regions. Això va implicar la fusió de la zona del Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus -on es troba la Catalunya Nord- i llavors es va fer una altra consulta per triar el nou nom. El catalanisme del territori va plantejar que l'opció escollida fos Occitània-País Català, una proposta que va ser descarta i finalment es va optar només per Occitània. Aquell primer veto va fer que molts municipis nord-catalans posessin "País Català" als cartells d'entrada i sortida del municipi, que encara avui dia es mantenen. En tot cas, quedava clar que França no s'hi posaria de cara per reconèixer la catalanitat del territori.
És per això que es vol evitar, ara, una nova prohibició des de París. La pluja d'idees feta durant la primera meitat de l'any ha determinat que, en el fons, la votació sigui un plebiscit entre els "Pirineus Orientals" -el nom des del 1790- i "Pirineus Catalans". La tercera via, la dels "Pirineus Mediterranis", és una denominació geogràfica i marca turística de la zona. Les entitats catalanistes han lamentat que finalment no s'accepti l'opció de "País Català" i, de fet, han convocat una manifestació de protesta pel cap de setmana vinent a Perpinyà. Amb tot, la idea és que el resultat de la consulta es porti al Consell d'Estat francès abans que acabi l'any, i amb l'horitzó posat a les presidencials del 2027, que tornaria a allargar el procés.
Entre més catalanitat i l'extrema dreta
La consulta agafa especial rellevància en una Catalunya Nord que es debat entre una catalanitat que es vol fer gran i collar per guanyar en llengua i autonomia mentre l'extrema dreta ha convertit la zona en un dels seus grans feus a França. Una enquesta d'ara fa un any apuntava que sis de cada deu nord-catalans demanen que el català sigui obligatori a les aules i que el territori pugui tenir més autonomia. El suport a la llengua s'alçava fins al 87% si es preguntava sobre un estatus d'oficialitat dins l'estat francès.
Ara bé, mentre aquestes reivindicacions es van instal·lant en el si de la societat nord-catalana, es produeix la paradoxa que, precisament qui nega la diversitat, l'extrema dreta, situa Perpinyà i la Catalunya Nord com a epicentre de les seves polítiques a l'estat francès. L'alcalde, per exemple, nega l'eslògan històric de "Perpinyà, la catalana". Almenys, tres alcaldes de la Catalunya Nord van ser reelegits després de lluitar per fer plens en català. Aquesta lluita entre la catalanitat i l'extrema dreta, indirectament, també entrarà en joc a la consulta.
