L'acord de pressupostos de Salvador Illa incloïa, en paral·lel, la celebració d'una comissió bilateral Estat-Generalitat per refermar alguns dels punts signats entre el Govern i ERC que depenen del govern de Pedro Sánchez. La coreografia es va executar a la perfecció, símptoma clar que la relació entre els governs de Catalunya i d'Espanya és fluïda i bona. Illa i Oriol Junqueras oficialitzaven l'acord un dimarts i dimecres se celebrava la trobada per ratificar els pactes sobre la Línia Orbital Ferroviària, el Consorci d'Inversions o la governança del Consorci de la Zona Franca, entre d'altres. En aquests dos anys a Palau, el Govern ha jugat amb xarxa, però això pot canviar en els pròxims mesos si finalment Sánchez no pot retenir la Moncloa.
La lleialtat al govern espanyol i la col·laboració institucional és una de les senyes d'identitat d'Illa des que va arribar a Palau. El diagnòstic del PSC és que la confrontació de l'època del procés no va donar resultats i que ara toca col·laboració i diàleg, i implicar-se en la construcció d'Espanya. Hi ajuda l'idil·li que viu Illa amb Sánchez, fruit d'una bona relació personal i una plena sintonia política. Catalunya s'ha convertit, amb els socialistes a la Generalitat, en el principal puntal polític i territorial del PSOE, i el Govern és punta de llança en el desplegament de lleis impulsades des del govern espanyol, com la d'habitatge, la d'eficiència judicial o la regularització de migrants de les darreres setmanes.
Quan fa dos anys d'Illa a Palau, la bona sintonia amb el govern espanyol s'ha traduït, també, en la recuperació de les comissions bilaterals previstes en l'Estatut i són habituals les visites de ministres a Palau. Però més enllà de fotografies i dels acords sobre el paper, no tots els pactes -en què s'haurien de veure els fruits d'aquesta relació estreta-, s'acaben de materialitzar. En són bons exemples el finançament -s'han fet passes endavant, però el govern espanyol es resisteix a cedir l'IRPF-, Rodalies -el traspàs s'eternitza i malgrat que augmenta la inversió els trens continuen funcionant malament-, la capacitat de governança de la Generalitat sobre l'aeroport del Prat -Aena no en vol ni sentir a parlar- o les inversions a Catalunya -un 8,6%, malgrat que el país representa el 19% del PIB.
Ni els moments de crisi, com després de l'accident ferroviari de Gelida, ni la pressió dels socis, sobretot d'ERC durant la negociació de pressupostos, han alterat el tarannà d'Illa, el bon to amb l'aliat Sánchez o el nivell d'exigència amb el govern espanyol. "Tenim un problema", es va limitar a dir el president davant dels retrets de l'oposició per la poca inversió de l'Estat a Catalunya. En aquests primers dos anys a Palau, la bona relació amb la Moncloa ha donat resultats -hi ha acord per ampliar la plantilla de Mossos i de jutges, per exemple- però també ha fet evident els límits amb les demandes catalanes.
Canvi a la Moncloa, canvi de rasant a Catalunya
Illa es juga bona part de la legislatura en el compliment dels acords per part de Madrid, però el temps s'acaba i creix la fragilitat de Sánchez, envoltat de casos de corrupció i sense una majoria clara al Congrés. El president espanyol insisteix que vol exhaurir la legislatura -és a dir, celebrar les eleccions al juliol de l'any vinent-, però cada cop hi ha més veus que situen un previsible fracàs dels pressupostos com l'excusa per anticipar els comicis. Illa, per la seva banda, insisteix que Sánchez no ha dit l'última paraula, i veu possibilitats que revalidi la Moncloa. No serà senzill. Un canvi al govern espanyol, que passaria necessàriament per un govern de PP i Vox, suposaria un canvi de paradigma a Catalunya.
Si arriba aquest escenari, les preguntes es multipliquen. Què passarà amb els acords pendents de complir? Quin to adoptarà Illa davant d'un govern obertament hostil amb les demandes catalanes? Abandonarà la col·laboració institucional i optarà per un perfil de més confrontació? Serà més exigent amb la Moncloa, si l'interlocutor és Alberto Núñez Feijóo? Reforçaria això el seu perfil catalanista, en un escenari de desmantellament de competències de Catalunya? L'arribada de la dreta i l'extrema dreta a la Moncloa, escenari ni molt menys descartable, provocarà un canvi de rasant. Illa es pot trobar una segona part de la legislatura sense la xarxa que fins ara ha tingut a Madrid.
