La majoria catalana al Consorci de la Zona Franca ha estat el famós "guany de sobirania" que ERC fa mesos que demanava com a pista d'aterratge per donar llum verda als pressupostos. Aquesta entitat que fins ara és de titularitat 100% estatal passarà a tenir una participació repartida entre el 45% de l'Estat, el 40% de la Generalitat i un 15% de l'Ajuntament de Barcelona. Dit d'altra manera, si les dues principals administracions catalanes estan d'acord, el país tindrà el poder de decisió en totes les decisions que pren el Consorci i que tenen una capacitat d'influència molt important en marcar cap on s'orienta el model econòmic català.
Ara bé, la influència real de la majoria catalana queda condicionada per la incertesa política en el fangar de Madrid. Els negociadors, en primer lloc, ja han buscat la formula adequada perquè aquest nou rol de les administracions del país es pugui dissenyar i efectuar en un any per poder blindar-se d'un canvi de govern que porti el PP i Vox entrant de bracet a la Moncloa. Per altra banda, la constitució formal del nou Consorci necessita l'aval del Congrés i els precedents, especialment el paper de Junts però també el dels socis del govern espanyol, no criden a l'optimisme. Hi ha pla B precisament pels mateixos antecedents, però no seria l'escenari ideal.
Què fa exactament el Consorci de la Zona Franca?
El Consorci es dedica, principalment, a la gestió del polígon industrial de la Zona Franca, de la seva zona duanera i de la resta de terrenys que constitueixen el seu patrimoni. Dit d'altra manera, la principal funció és decidir quines empreses i indústries s'instal·len en uns terrenys de titularitat pública, amb les implicacions que això comporta a nivell de model econòmic. Segons un informe de la consultora Deloitte, l'activitat que es desenvolupa en els espais del Consorci representa pràcticament el 4% del Producte Interior Brut (PIB) de tot el país. En els terrenys, que arriben fins als 10 milions de metres quadrats de sòl industrial i logístic, hi treballen 137.000 persones.
L'entitat crea les condicions perquè aquesta zona d'activitat econòmica, situada en una zona estratègia prop del Port i l'Aeroport de Barcelona, sigui l'aposta de moltes empreses del món. Als terrenys del Consorci hi ha noms molt coneguts de diferents indústries: hi ha la planta de Seat mentre que Ebro i Chery es troben a la històrica fàbrica de cotxes de Nissan; cadenes de supermercats com Consum, Makro o Ametller Origen també hi tenen part de la producció; també hi ha altres empreses de pes en diferents sectors com Amazon, Iberdrola o FCC, i una quarantena de start-ups.
Però també hi ha altres elements que gestiona el consorci més enllà de la Zona Franca. Ofereix edificis d'oficines a Barcelona com l'emblemàtica Torre Tarragona i també a Cerdanyola del Vallès, l'Hospitalet de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat o Montcada i Reixac. I té altres actius que ha anat adquirint, i que ven com a parcel·les i immobles, com per exemple les antigues Casernes de Sant Andreu o La Marina del Prat Vermell, a més d'espais a Mollet del Vallès, Terrassa, o Bellpuig. Tot plegat implica que el Consorci s'autofinança a partir de la gestió dels terrenys públics i de les rendes que generen les empres que s'hi troben instal·lades.
Aquest 2026 preveu facturar uns 82 milions d'euros i tenir un benefici net de 31 milions. Amb aquests beneficis anuals, el Consorci va impulsar a principis de la dècada el DFactory, un gran hub d'innovació amb projectes de l'anomenada indústria 4.0 com pot ser la robòtica, la impressió 3D o la intel·ligència artificial. Una altra de les branques d'activitat del Consorci és celebrar esdeveniments anuals vinculats a la indústria i el model econòmic com pot ser el Saló Internacional de la Logística (SIL) o el Barcelona New Economy Week (BNEW).
Per què és important el paper català?
Creat el 1916, el control executiu del Consorci, tot i estar presidit per l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, recau sobre el delegat especial de l’Estat, càrrec nomenat directament pel govern espanyol i que ocupa des del 2018 el socialista Pere Navarro. La Generalitat va entrar al consell d’administració del consorci l’any 2021 amb una vicepresidència segona, però continua sense tenir capacitat de control sobre l'ens. El plenari és qui valida les actuacions de la part executiva del Consorci i en aquest espai sí que hi ha presència tant de la Generalitat com de l'Ajuntament de Barcelona.
El diagnòstic del Govern i d'ERC és compartit en el sentit que una majoria catalana sobre el consorci és clau per "alinear les polítiques estratègiques en matèria econòmica, logística i industrial" als interessos de les administracions del país. Dit d'altra manera, que l'orientació del Consorci vagi d'acord als interessos, generalment compartits en aquest àmbit, entre la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona, independentment de què digui el govern espanyol de torn. Els republicans ho veuen com una peça estratègica en el "control territorial i econòmic" de Catalunya i des dels socialistes s'elogia una "visió federal" de l'Estat per acabar accedint a la gestió compartida.
L'escenari polític fa activar plans alternatius
La fragilitat a Madrid ha influït en la forma en la qual s'ha acordat el control català del Consorci de la Zona Franca. El primer és que l'adscripció dels béns continuarà sent de l'Estat -és a dir, els terrenys i propietats continuaran sent del Ministeri d'Hisenda- perquè el procés per fer aquest canvi i que quedés en mans catalanes s'allargaria durant tres anys. Si es té en compte que queda un any de legislatura i que PP i Vox tenen tots els números d'arribar al govern espanyol, s'ha hagut d'agilitzar l'acord amb una via alternativa que fos transitable sense dependre d'una predisposició que no se li espera a la dreta estatal. Després d'estudiar-ho jurídicament, el Govern i ERC han plantejat un disseny d'aquest Consorci que es pugui fer en un any.
Ara bé, el segon escull és que la creació de qualsevol consorci ha de passar necessàriament pel Congrés. I els precedents, com ha passat amb un altre consorci, el d'inversions, no conviden a l'optimisme. Caldrà convèncer Junts, sempre imprevisible en les votacions que tenen a veure amb acords entre els socialistes i els republicans, i també als socis del govern espanyol. Mentrestant, ja s'impulsarà una reforma dels estatuts per adaptar la composició dels òrgans a les noves participacions pactades a través d'una comissió executiva. Sense l'aval del Congrés, s'optaria per un reial decret que no generaria tanta robustesa, però que esquivaria el fangar polític de Madrid.
