Salvador Illa i Oriol Junqueras han solemnitzat aquest dimarts l'acord per als pressupostos, que no només dona aire al Govern sinó que permet encarrilar (i, en certa manera, resoldre) la legislatura. A l'espera d'acabar de lligar el vot dels Comuns, l'executiu ha tancat un pacte amb el principal soci de la investidura que va més enllà dels comptes i que abraça qüestions que depenen de la bona sintonia amb la Moncloa. L'acord suposa guanys per a Illa i Junqueras, que consoliden una aliança de present i previsiblement de futur, però suposa també riscos. Els compromisos es multipliquen, s'encareixen, se'n complica la fiscalització i necessitaran de gestos importants de Pedro Sánchez, castigat a Andalusia i amb un nou cas de corrupció que afecta un dels seus principals suports. Aquestes són les claus d'uns pressupostos de legislatura:
1. Salvador Illa consolida la legislatura
No són uns pressupostos per sis mesos. A ningú se li escapa que el gruix de les inversions s'executarà durant el 2027 i que difícilment els socis d'investidura atorgaran a Illa el premi de tenir pressupostos l'últim any de legislatura, el 2028. Amb l'acord amb ERC, el president consolida la seva primera etapa a Palau i pot posar velocitat de creuer al mandat. Podrà, també, renovar pressupostos després de tres anys de pròrrogues, que políticament són difícils de gestionar -els últims eren de Pere Aragonès, gràcies al suport socialista- i tècnicament provoquen certes limitacions tècniques malgrat els suplements de crèdit. Els nous pressupostos permeten definir i dotar de recursos les grans línies polítiques de la legislatura, que portaran el segell del PSC, d'ERC i dels Comuns.
2. Oriol Junqueras explota el rol de soci exigent
El Govern no ha començat bé l'any. A la crisi de Rodalies s'hi han sumat les vagues de mestres, amb errors estratègics importants -infiltracions policials i acords al marge dels sindicats majoritaris- que han encès més el personal docent. En aquest context, Junqueras ha assumit riscos amb l'acord de pressupostos, perquè apuntalen Illa i estabilitzen la legislatura en el pitjor moment des que va arribar a Palau, i força negociadora als socis. L'oposició ja ha assenyalat aquest fet, i continuarà atiant el fantasma del "tripartit". ERC, però, sembla sentir-se còmoda en el rol de soci responsable, amb capacitat d'arribar a acords, però també de ser exigent per moure l'executiu socialistes cap a posicions més ambicioses. De moment, les enquestes els són favorables, tot i que Junqueras necessita que els acords es compleixin per justificar el crèdit que ha donat al president.
3. Acords de llarg recorregut i que depenen de Madrid
Els acords es multipliquen i el grau de compliment és el principal risc que afronten tant Illa com Junqueras. Bona part dels pactes signats -el Tren Orbital, la gestió catalana del Consorci de la Zona Franca, la governança de l'aeroport del Prat, la recaptació de l'IRPF, el traspàs de Rodalies- són de llarg recorregut, no es materialitzaran a curt termini, i això en fa difícil tant la fiscalització com les garanties d'arribar a bon port. A més, malgrat que el Govern insistia que la negociació de pressupostos s'havia d'emmarcar en qüestions que fossin competència de la Generalitat, els grans acords que s'han tancat depenen de Madrid.
Serà determinant, en aquest sentit, la bona sintonia amb el govern espanyol, i les ganes de complir que tingui amb Catalunya en un context difícil i amb les eleccions a la cantonada. La comissió bilateral d'aquest dimecres pretén donar robustesa als acords que depenen de l'Estat, però això ja s'ha vist que no garanteix calendaris ni compliment efectiu o sense rebaixes a posteriori. La recaptació de l'IRPF, per exemple, comptava amb l'aval del PSOE, però el govern espanyol ho ha anat ajornant. Illa i Junqueras hauran de fer valdre la incidència i capacitat de pressió a Madrid per garantir que els acords es materialitzen.
4. Una aliança de present i de futur
Els diferents portaveus del Govern que han comparegut aquests dies han lloat el paper d'ERC i el seu "sentit de país". De fet, és la tònica dominant de la legislatura. Salvador Illa acostuma ha reconèixer el mèrit dels republicans quan les polítiques que tira endavant donen continuïtat a iniciatives del govern d'Aragonès". L'acord pels pressupostos va més enllà del fet concret: certifica el canvi de cicle a Catalunya i solemnitza una aliança que a Palau fa temps que consideren "estratègica" i amb vocació de continuïtat. L'escenari que dibuixen les enquestes, si no suma l'actual majoria d'esquerres, fa pensar que PSC i ERC -i també Junts, malgrat que ara se situa lluny de la lògica de pactes- ocuparan la centralitat política i que les alternatives seran difícils en un context de creixement de l'extrema dreta.
5. Illa s'ha de cobrar els favors
L'acord de pressupostos estabilitza Illa a la Generalitat i consolida Catalunya com el principal feu no només socialista, sinó sobretot sanchista. Després de la patacada d'Andalusia -que ha condicionat de ple la negociació pressupostària i els avenços en matèria de finançament-, Illa té posició de força per aconseguir moure el seu aliat Pedro Sánchez. El Govern, que reivindica la col·laboració i ha exhibit lleialtat institucional en tots els fronts sense fissures, necessita que la bona sintonia amb la Moncloa doni resultats en les grans carpetes de la legislatura, i abans que les eleccions municipals i espanyoles de 2027 ho encareixin tot. Si Sánchez aspira a revalidar el govern espanyol, necessita vots a Catalunya i transmetre que l'eix Moncloa-Generalitat funciona i és la via perquè els acords es compleixin.
