Alberto Núñez Feijóo va revelar per fi una de les incògnites que arrossegava el PP de Catalunya des de feia anys: els populars catalans celebraran congrés el 27 de juny i l’actual president, Alejandro Fernández, serà candidat a la reelecció. Ningú qüestionarà la seva posició i tot indica que serà reelegit amb la llum verda de Génova. Però aquesta és l’única certesa que hi ha sobre aquest conclave. Altra cosa és el marge de maniobra que se li donarà i com quedarà cada família del partit dins de l’organigrama. una gran batalla interna ha començat. Una batalla en què, com sempre al PP català, només hi ha un gran elector: la seu estatal.
Ha costat que Génova donés llum verda al congrés. El darrer que es va celebrar va ser el 2018, just quan Alejandro Fernández va ser elegit líder dels conservadors catalans. Ha estat una etapa que va començar molt costeruda pel dirigent tarragoní, orador brillant i segur d’ell mateix que no va dubtar a discrepar obertament de Feijóo en aspectes sensibles. Especialment pel que fa a possibles acostaments a Junts, que el tarragoní rebutja de pla.
En l’entorn del dirigent gallec, Fernández sempre ha estat vist amb desconfiança, sobretot pel que podia tenir d’entrebanc de cara a una política de pactes pragmàtica per part del PP. Però els resultats de les eleccions al Parlament del 2024, quan els populars van passar de 3 escons a 15, ja feia difícil de desprendre's del dirigent tarragoní.
Les contradiccions de la "pax gallega"
Finalment, Feijóo ha aixecat el polze. Fernández serà reelegit líder dels populars catalans, però segons expliquen fonts del partit de signe divers, la voluntat de Génova no és donar-li carta blanca. Al contrari, des de la direcció es vol lligar en curt el polític català. La conformació de la nova executiva serà complexa i totes les famílies de la formació s’estan ja movent per assegurar-se una presència rellevant en el nucli dur.
L’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, el regidor de barcelona Daniel Sirera i l’eurodiputada Dolors Montserrat continuaran sent els caps de faccions ben engreixades internament. En especial l'alcalde de Badalona, que amb la seva majoria absoluta i el control del grup a la Diputació és qui disposa de més suport institucional i econòmic.
El pols per la secretaria general
Es dona per descomptada la sortida de l’històric Santi Rodríguez de la secretaria general. Encara que això no està tancat i sortiran més noms, molts a Génova veuen bé el nom de Juan Fernández, portaveu al Parlament i home de la total confiança d’Albiol. L'actual líder ja ha aconseguit molt garantint la seva continuïtat, que implicarà, tret de sorpresa majúscula, repetir com a candidat a les properes eleccions catalanes. Però fonts del PP troben improbable que pugui designar un secretari general de la seva corda. Génova vol un segon que "vigili" el president del partit.
Un altre nom apareix en l’horitzó: Daniel Serrano. Exdiputat al Parlament, ja va ser secretari general en l’inici del mandat de Fernández, de qui és persona propera. Serrano coneix bé el partit i té bones connexions amb les diverses famílies de la formació. També el veuen bé els qui consideren que a Juan Fernández "li manca rodatge per un càrrec tan delicat i no s’ha fet del tot amb el grup parlamentari". En tot cas, serà Génova qui acabi decidint i és difícil que Alejandro Fernández pugui imposar un candidat.
El retorn dels damnificats?
La rehabilitació política del president dels populars catalans hauria de comportar també la recuperació de molts dels seus, els qui l’han acompanyat els darrers anys. Un d’ells, el mateix Serrano, o Eduardo Bolaños, cap de gabinet d’Alejandro Fernández, avui tots dos assessors del grup parlamentari. O d’Isaac Martín, vicesecretari general d’Organització del PP català i actualment bandejat per Génova. També es parla del retorn al PP d’Óscar Ramírez, que va abandonar-lo quan fou postergat en la llista de Daniel Sirera a Barcelona.
Però no serà fàcil. Els qui aconsegueixin situar-se en bona posició a l’executiva que es formarà el juny estaran ben ubicats per competir per ser a les llistes electorals. Tant al Parlament com al Congrés espanyol. I això són paraules majors.
