Les relacions entre Alberto Núñez Feijóo i el president del PP a Catalunya, Alejandro Fernández, han estat històricament una muntanya russa. La militància catalana de la formació conservadora ja n’ha vist de tots colors, des de manifestes escenes de distància a escoltar com Feijóo es referia al polític tarragoní anomenant-lo Alexandre Magne. Després d’un temps de fredor, ara les coses han canviat. Diverses fonts consultades per Nació que Génova ha expressat al cap dels populars catalans que ara ja té la seva confiança.
La figura clau entre el PP català i la direcció de Génova és Miguel Tellado, secretari general del partit des del darrer congrés. És el millor termòmetre per avaluar com està la temperatura entre el nucli dur de Feijóo i la direcció del carrer Urgell. Molts encara recorden a les files conservadores la reunió que Tellado va mantenir amb prop d’una quarantena de quadres de la formació a l’Escola Industrial de Barcelona, fa prop d’un any. En aquesta trobada, els assistents van haver d’escoltar com Tellado criticava durament Fernández.
En aquell moment, les discrepàncies expressades pel líder català sobre possibles aproximacions de Feijóo a Junts, van dur al màxim la irritació de Génova. El llibre d’Alejandro Fernández A calzón quitao, on no estalviava desavinences envers els diversos lideratges del PP pel que feia a la política catalana, van enfurismar més d’un a la seu del PP. Però el cert és que, com en el poema de Gil de Biedma, ha passat el temps.
Alejandro Fernández sap que en aquests moments té llum verda de Feijóo. El congrés que ha de celebrar el PP català ni hi és ni se l’espera. A Génova són conscients que el dirigent tarragoní disposa de suports entre la militància de base, més propera al seu discurs dur envers Junts i el sobiranisme que a algunes contradiccions que a vegades emet Génova, on es valora positivament que el president dels populars catalans "no interfereix" en les diverses baronies territorials. És a dir, es manté a distància de les batusses a Barcelona, on Daniel Sirera fa i desfà amb tensions amb la direcció provincial de Manuel Reyes. I que no penetra tampoc en l’univers Albiol, l’alcalde de Badalona a qui Génova reconeix com a intocable en el seu territori.
Arran dels nombrosos actes de presentació del llibre A calzón quitao fora de Catalunya, Fernández també ha demostrat de nou que té simpaties en el PP d’altres comunitats, en especial a Madrid, on l’ala ayusista en parla bé. Dins del delicat joc d’equilibris interns que manté l’equip de Feijóo, tocar el dirigent tarragoní seria arriscat. Els més malpensats ho veuen així: "Quan Feijóo no està més fort, Fernández guanya posició". I ara mateix, el líder gallec resta pendent de solidificar-se mentre Pedro Sánchez recupera aire gràcies a la crisi internacional a l’Iran i Vox continua a l’alça.
Moviments a la llista al Congrés?
Si Fernández sembla, per ara, segur en el seu lloc, no passa el mateix amb els diputats del PP català elegits el 2023. El que cricula pel partit aquests dies és que, en cas d’eleccions anticipades, Génova introduiria canvis. No hi ha plena satisfacció amb la tasca feta pels sis diputats al Congrés (cinc per Barcelona, un per Tarragona). La llista a Barcelona la va encapçalar Nacho Martín Blanco, provinent de Ciutadans. El seu nom ara desperta alguns interrogants, segons apunten fonts del partit. Com també Agustín Parra, home de la direcció provincial de Manuel Reyes.
A qui tothom assenyala com a gairebé inamovible és Santi Rodríguez, secretari general del PP català i un "insubmergible" que ha sobreviscut a totes les batalles internes i que és un home de Génova. També sembla, a priori, segura la diputada Cristina Agüera. És quota Albiol, a qui tots els actors del PP respecten el seu estatus.
