Després d’aconseguir la primacia al PP de Barcelona, Daniel Sirera està començant a col·locar les seves peces en els diferents disctrictes. La política de nomenaments del cap del grup municipal del partit, però, està generant malestar en un sector de la militància, la que acumula més trajectòria a la formació conservadora. Els crítics amb les decisions de Sirera consideren que es menysté la gent de cada territori, de Sarrià-Sant Gervasi a Nou Barris.
Tradicionalment, el cap del grup municipal designava els diversos consellers de districte després d’escoltar cada junta del partit en cada districte. Ara, militants de sensibilitats diverses es queixen que els criteris han canviat, perquè s'ha optat majoritàriament per persones alienes al barri. En el cas de Sarrià-Sant Gervasi, on el PP obté de llarg els millors resultats, de tres consellers que li corresponen, dos no tenen vinculació amb el territori. Un d’ells, que acaba de ser designat, és José Antonio Calleja, president del partit a Sants.
Sí que és de Sarrià l’altre conseller, Alberto Fernández-Saltiveri, dirigent amb pes que presideix la junta local. Es dona el cas que l’anterior president del PP al districte, Isaac Martín, havia proposat en el seu moment dos consellers amb perfil empresarial, però no havien estat acceptats per Sirera.
Llatins i joves versus militants de tota la vida
Molts militants històrics viuen astorats la promoció interna que fa Sirera, que beneficia dos nuclis molt concrets de quadres. D’una banda, els qui venen apadrinats per Susana Clerici, una argentina designada per presidir el districte del partit a Horta. És ella qui ha promogut la penetració de persones vinculades a la comunitat llatinoamericana a Barcelona, membres de la qual han estat col·locats com a consellers de districte, com la mateixa Clerici o Tatiana Cabrera, a Sant Andreu, on el portaveu al Consell de Districte és l'argentí Nico Romero.
L’altre nucli ascendent és el que envolta Ismael Bayarri, militant de Noves Generacions de Sants, però ara situat com a president de Gràcia. Bayarri irrita especialment un sector del partit pels seus posicionaments oberts en qüestions com la gestació subrogada o la moral familiar. Però ja ha conseguit situar persones afins als districtes.
Des de diverses sintonies del PP local s’acusa Sirera de desmobilitzar els militants de base per nomenamnets considerats "capriciosos". El regidor va convèncer Alberto Núñez Feijóo per crear una junta local del PP a Barcelona, imposant-se a la direcció provincial que lideren dirigents com Manuel Reyes i Josep Tutusaus. I ara està reforçant la seva pròpia família política.
Un militant del partit que coneix el territori ho descriu d'aquesta manera a Nació: "Sirera ha aconseguit de Génova un taló en blanc, però ara ja no podrà dir que la direcció provincial no el deixa dirigir Barcelona". Pocs dubten que serà ell de nou l’alcaldable del partit a Barcelona, però de moment avança cap a les eleccions municipals amb mar de efons entre els militants. La mateixa veu augura problemes interns: "Sirera està fent el que no es va atrevir a fer ni el mateix Alberto Fernández quan controlava el partit, saltant-se l’estructura de tota la vida". El temps dirà.
