La Guàrdia Revolucionària de l'Iran ha assegurat aquest dilluns a la nit que l'estret d'Ormuz està "tancat" i que bombardejarà qualsevol vaixell que hi navegui. El general de brigada i assessor de comandant en cap Ebrahim Yabari ha confirmat que la que és una de les artèries més importants per al comerç mundial i per la qual passa el 20% del subministrament mundial de petroli i el 20% dels bucs cisterna de gas està fora de servei com a represàlia als atacs dels Estats Units i Israel, tal com recull l'agència de notícies Tasnim.
Tot i que els Estats Units ho neguen i el centre d'Operacions de Comerç Marítim del Regne Unit (UKMTO, per les sigles en anglès) diu que el veto no és legal perquè s'ha comunicat per transmissions de ràdio -que no són una via reconeguda per fer-ho-, el tancament de facto impactarà les borses d'arreu. Aquest dilluns, les més afectades van ser les europees i, sobretot, l'Ibex-35, que va perdre un 2,62%, la caiguda més gran des del primer anunci aranzelari de Donald Trump.
En aquest sentit, el preu del barril de Brent, de referència a Europa, va augmentar més d'un 5%, fins als 77,84 dòlars, mentre que el West Texas, de referència als EUA, va créixer un 4%, fins a 71,20 dòlars. L'alça dels preus del cru ha provocat el pànic dels inversors, que preveuen una pujada generalitzada dels preus. A la resta de selectius del Vell Continent també s'han replicat les caigudes de l'Ibex, encara que amb menys intensitat: Frankfurt va perdre un 2,56%; París, un 2,17%; Milà, un 1,97% i Londres, un 1,20%.
Perquè el tancament sigui oficialment i jurídicament vàlid, l'ha d'anunciar l'estat competent, és a dir, el govern de l'Iran, que està en procés de recuperació de la caiguda del fins ara líder suprem Ali Khamenei. Si bé, tots els vaixells tenen dret a trànsit continu i ininterromput en virtut de la Convenció de Nacions Unides sobre el Dret del Mar (UNCLOS). Amb l'amenaça de la Guàrdia Revolucionària d'atacar qualsevol buc que hi passi, però, la circulació marítima queda suspesa de facto.
Continua l'intercanvi d'atacs entre els EUA i Israel i l'Iran
Amb tot, aquest dimarts de matinada (horari català) han continuat els atacs creuats entre els Estats Units i Israel i l'Iran. L'Iran ha anunciat una onada de míssils cap a bases militars estatunidenques a Ryiad (Aràbia Saudita), Kuwait, Qatar, que n'ha interceptat dos; i Bahrain, on la Guàrdia Revolionària assegura que n'ha destruït una. Al seu torn, Israel ha interceptat més míssils i ha continuat amb el setge missilístic a Teheran.
Trump adverteix que el setge a l'Iran s'allargarà "el que faci falta"
Al seu torn, Trump va dir aquest dilluns que els atacs contra l'Iran s'allargaran entre quatre i cinc setmanes. Segons assegura, els EUA tenen la "capacitat" per anar "molt més enllà". En la seva primera roda de premsa després dels atacs al règim dels aiatol·làs en què ha perdut la vida el màxim dirigent del país persa, Khamenei, Trump va atribuir la responsabilitat de l'operació al govern iranià per no voler aturar el programa nuclear, que ha qualificat "d'amenaça intolerable". També ha acusat el règim iranià "d'armar, finançar i dirigir exèrcits terroristes" arreu de l'Orient Mitjà i ha assegurat que l'objectiu dels atacs és destruir els míssils i les forces navals de l'Iran.
Trump assegura que aquesta ha estat "l'última gran oportunitat" que tenia per atacar l'Iran. "El que ara estem fent és eliminar les amenaces plantejades per aquest règim malalt i sinistre", va dir. En aquest sentit, ha detallat que l'objectiu de Washington és destruir els míssils. "Ja hem destruït deu vaixells. Estan al fons del mar. Ara ens estem assegurant que els principals patrocinadors del terrorisme no obtinguin armes nuclears", va detallar.
