Israel ha activat un nou conjunt d'accions militars sobre "el cor de Teheran" la matinada d'aquest dilluns (horari català), tal com han informat l'exèrcit hebreu al seu canal de Telegram. La nova onada d'atacs a l'Iran ha anat acompanyada de bombardejos al nord del Líban amb una trentena de morts, després quee el partit-milícia Hezbol·là s'hagi sumat al conflicte bèl·lic a l'Orient Mitjà amb el llançament dels primers tres projectils contra el nord d'Israel des del 2024.
Tot i que un dels míssils ha estat interceptat per la cúpula de ferro i els altres dos han caigut en espais oberts sense provocar ferits ni danys materials, les Forces de Defensa d'Israel (FDI) han fet una crida a desallotjar diversos punts del Líban i l'aviació els ha bombardejat poc després. Tot plegat, en una nova escalada del conflicte bèl·lic, que tant Benjamin Netanyahu com Donald Trump han augurat que s'allargarà durant dies o setmanes.
El primer ministre israelià ha parlat des de Tel-Aviv d'una "intensitat creixent" de l'ofensiva militar sobre Teheran els pròxims dies, mentre que l'homòleg estatunidenc ha promès "venjar" la mort dels seus militars i ha pronosticat "quatre setmanes" de bombardejos. "Propinarem el càstig més server als terroristes que han fet la guerra contra la civilització", ha afirmat en un vídeo a les xarxes socials.
La Guàrdia Revolucionària ataca l'oficina de Netanyahu
La Guàrdia Revolucionària ha assegurat aquest dilluns haver llançat un atac contra l'oficina de Benjamin Netanyahu, en resposta a l'ofensiva sorpresa llançada dissabte pels Estats Units (EUA) i Israel contra el país que fins ara ha deixat més de 550 morts, entre ells el líder suprem iranià, l'aiatol·là Ali Khamenei.
Així, ha afirmat que entre els objectius atacats en una desena d'atacs contra Israel figuren "l'oficina del criminal primer ministre del règim sionista" i "la seu del comandant de la Força Aèria", abans de subratllar que tots dos llocs han estat bombardats "durament" amb míssils, segons ha recollit la cadena de televisió pública iraniana IRIB.
A més, la Guàrdia Revolucionària de l'Iran ha xifrat en 560 els soldats dels Estats Units morts o ferits amb atacs amb míssils i drons com a represàlia als bombardejos al seu territori. Concretament, ha assegurat que els atacs a bases militars a Haifa, al nord d'Israel, han deixat 40 militars morts i 60 de ferits.
França, Alemanya i el Regne Unit estudien bombardejar l'Iran
Al seu torn, els governs de França, Alemanya i el Regne Unit han publicat aquest diumenge una declaració conjunta en què adverteixen que estudien la possibilitat d'atacar "en origen" les llançadores de míssils i drons de l'Iran per a defensar els seus interessos i els dels seus aliats al Pròxim Orient." Adoptarem mesures per a defensar els nostres interessos i els dels nostres aliats a la regió, potencialment activant les accions defensives necessàries i proporcionades per a destruir en origen la capacitat de l'Iran per a disparar míssils i drons", han indicat.
Això, mentre l'alta representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors i Política de Seguretat, Kaja Kallas, ha advertit que hi haurà "sancions addicionals" per a l'Iran per "protegir la seguretat i els interessos de la UE". En un comunicat després de la reunió extraordinària del Consell d'Afers Exteriors de la UE, ha fet una crida a la contenció, a protegir els civils i a respectar la llei internacional i humanitària.
Espanya no se suma
El ministre de Transformació Digital, Óscar López, ha descartat taxativament que l'Estat segueixi els passos del Regne Unit, França i Alemanya: "Nosaltres no participarem de cap acció militar", ha afirmat a Ràdio 4, i "és perfectament compatible denunciar un règim odiós com és l'Iran amb no voler participar d’una intervenció militar que no té empara del dret internacional i que no condueix enlloc". A més, ha advertit que les notícies "són preocupants" per l’escalada de la violència "i l’aparició de nous actors en aquest escenari tan complicat".
A més, López ha apuntat que l'Estat tampoc prestarà ajuda logística a l’operació nord-americana a l'Iran. "Espanya no formarà part d’aquest atac, i en tot el que depengui de la decisió de la sobirania d’Espanya, Espanya no participarà en cap acció militar".
